Ferran Tarradellas: “Una frontera menys, l’elèctrica”

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona