Trenta anys formant part d’una història d’èxits i desencerts!

Aquest any es compleixen 30 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la UE. Queda molt per fer. Les darreres ampliacions encara han d’adaptar-se. S’ha de superar la situació de crisi global que hem patit. Hi ha polítiques clau que encara estan lluny de ser “comunitàries”: immigració, política fiscal, unió bancària, defensa, seguretat … Però no hi ha cap dubte que si alguna cosa bona ha fet la UE ha estat la defensa dels valors democràtics.

El 12 juny 1985 va culminar el que probablement hagi estat el procés d’adhesió més complex i llarg de tota la història de la UE, i que ha servit d’exemple i guia per a altres estats. L’acte de la signatura, que es va fer al Saló de les Columnes del Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985, va exemplificar el desig d’Espanya i Portugal d’entrar de la mà a Europa. Van descartar signar a Brussel·les i van organitzar dues cerimònies de signatura, una a Lisboa i l’altra a Madrid, el mateix dia.

Els primers eurodiputats espanyols que és van incorporar al Parlament Europeu, al gener de 1986, van ser designats per les Corts. Espanya va celebrar les primeres eleccions per escollir els seus eurodiputats el 10 de juny de 1987. L’any 1989 és van celebrar eleccions europees als 12 països que formaven part de la UE en aquell moment i el Parlament Europeu resultant va triar com a president Enrique Barón, qui és convertia en el primer espanyol a presidir la cambra, de 1989 a 1992. Més tard ho farien José María Gil-Robles, de 1997 a 1999 i Josep Borrell, de 2004 a 2007.

Durant aquests 30 anys, Espanya ha estat al capdavant de polítiques tant importants com la lluita antiterrorista i l’euroordre de detenció, la ciutadania europea o la política de cohesió, i haver liderat les relacions exteriors d’Europa amb Llatinoamèrica i la ribera sud de la Mediterrània. Encara que hi hagi qui en dubti, els Eurobaròmetres ens indiquen que Espanya és un estat molt europeista, ocupant el cinquè lloc per pes i població en la llista dels 28 estats membres.

Com va dir Enrique Barón al 1989, Europa “no té dret a fracassar, el seu èxit ha de ser considerat patrimoni de la humanitat”. La UE és una història d’èxits i algun desencert però que a dia d’avui podem dir que no s’ha acabat. Ens queda molt de camí per recórrer plegats.

Aquest article ha estat publicat el dia 12 de juny de 2015 a Tarragona21.com