Tradicions per acomiadar l’any a Europa

Hi ha moltes maneres d’acomiadar l’any: a la ciutat, a la muntanya, a la neu, en un teatre, assistint a un concert de música clàssica o, fins i tot, menjant llenties. Si encara no saps com celebraràs l’última nit del 2017, des del bloc d’Europe Direct, t’expliquem com acomiaden l’any a algunes de les ciutats d’Europa. Trobaràs tradicions per a tot els gustos!

L’home dels nassos té tants nassos com dies té l’any.

El raïm de la sort i l’home dels nassos
A Espanya, la tradició per acabar l’any és menjar 12 grans de raïm, un per cada una de les 12 campanades de les 12 de la nit. Qui aconsegueixi menjar tots els grans abans que acabin de tocar les campanes, tindrà sort els 12 mesos de l’any. Aquesta tradició és relativament nova: va començar l’any 1909 i el motiu no és un altre que un excedent enorme en la collita de raïm.

Per altra banda, els nens i les nenes catalans el dia 31 de desembre han de buscar l’Home dels Nassos, un personatge de l’imaginari català que es diu que té tants nassos com dies té l’any. Nens i nenes se l’imaginen com un personatge amb 365 nassos a la cara, sense pensar que com que és 31 de desembre i només queda un dia perquè s’acabi l’any, en realitat aquest home només té un nas, com la resta. Amb el pas del temps, el personatge s’ha convertit en un capgròs que durant el matí del dia 31 va pels carrers d’alguns municipis repartint caramels entre els més petits I a la tarda dóna el tret de sortida a la cursa de Sant Silvestre.

Creuer pel Sena en un dels Bateaux Mouches

Des de sopar llenties a trencar plats
A Itàlia, la notte di Capodanno (cap d’any), és tradició sopar un plat de llenties perquè es pensa que així l’any nou portarà riquesa i diners. Com més llenties es mengin, més riquesa s’aconseguirà l’any següent. És un costum molt antic i ja els romans obsequiaven llenties per any nou com a símbol de bona sort.
A Dinamarca és tradició pujar a una cadira amb la primera campanada de la nit de cap d’any i saltar amb l’última campanada, es creu que és una manera d’atraure la fortuna. I per a Any Nou, s’han de trencar les vaixelles velles. Les peces de la vaixella trencada es deixen a la porta de les cases perquè la muntanya de plats trencats simbolitza el nombre d’amics que es tenen.
A França de la nit de cap d’any se celebra tradicionalment a casa amb els amics i no amb la família, i se’n diu réveillon. Consisteix bàsicament en un sopar a base d’ostres i foie. Després, quan toquen les dotze, el brindis es fa amb xampany, és clar. També podeu fer un creuer pel Sena en un dels Bateaux Mouches.
A Alemanya és costum deixar una part del sopar per a després de la mitjanit; simbòlicament és una manera d’assegurar-se un rebost ben assortit per a l’any següent. També reben l’any nou sortint al carrer per llençar petards i focs d´artifici amb la intenció d’allunyar els mals esperits.
A Grècia i Xipre els infants reben regals el primer dia de l’any, que és Sant Basili. A més, a Xipre es menja un pastís que té una moneda amagada i que porta sort a qui la troba; una tradició molt semblant a la del nostre tortell de Reis.

Tradicional concert de Cap d’Any.

Cada any, el matí de l’1 de gener aproximadament uns 1.000 milions de persones de 70 països gaudeixen del concert d’any nou de la Filharmònica de Viena (Austria), que enguany arriba a la 77 edició. El concert es va fer per primera vegada el 1940 i només ha estat suspès un cop, el 1945. I com a curiositat, les flors que decoren la sala de concerts del “Musikverein” són un regal cada any de la ciutat de San Remo (Italia). Aquest any el concert el dirigirà Riccardo Muti i, és previst, que acabi com sempre, amb el Vals del Danubi blau de Johann Strauss (fill) seguit de la Marxa Radetzky. Mentre sona aquesta marxa, tota l’audiència aplaudeix al compàs de la música mentre el director deixa, per uns instants, la direcció de l’orquestra per dirigir el públic.