Les Terres de l’Ebre també fan economia circular

La 3a Jornada d’Economia Circular visualitza projectes i iniciatives ebrenques sostenibles i innovadores en el marc del nou model productiu europeu

Jornada Economia Circular al Campus Terres de l’Ebre de la URV, divendres 16.

El Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estat escenari de la tercera Jornada d’Economia Circular organitzada al territori per l’Oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la URV Emprèn.

L’objectiu: promoure el debat i donar a conèixer que està fent la Unió Europea (UE) i que s’està fent al mateix territori, en aquest cas a les comarques del sud de Catalunya, en #Economiacircular. La jornada a Tortosa va contribuir a visualitzar iniciatives i projectes ebrencs sostenibles i innovadors, que busquen optimitzar materials i recursos i mantenir el valor de l’economia el màxim temps possible en el mercat, reduint al màxim els residus i els recursos necessaris en el nostre model econòmic.

Valeria Ferreira i Laia Pié, en la primera de les ponències.

Les dades presentades de bon inici sobre la situació actual van posar de manifest la necessitat d’avançar en aquest nou model sostenible: “Si seguim a aquest ritme, l’any 2050 la població mundial arribarà als 9.100 milions de persones i necessitarem quasi tres planetes en recursos per mantenir el ritme de vida actual”, va dir la ponent Valeria Ferreira, reflexionant i despertant la consciència del públic de la jornada amb dades i amb aquest vídeo. Com es va dir a la jornada, utilitzar els recursos de manera eficaç estalviaria 600.000 milions de matèries primeres i crearia uns beneficis d’1,8 bilions d’euros a la Unió, un 50% més que en model actual.

Nova legislació europea

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, i la responsable del Centre EDTgn, Marta Domènech.

Europa té clar que cal avançar en un nou model productiu i de consum, i així ho va explicar durant la seva intervenció a Tortosa l’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu. És per això que ja s’ha reformat sis directives perquè els Estats membres avancin en economia circular, fent front a grans reptes com el canvi climàtic, la competitivitat de les empreses, la creació de llocs de treball, la innovació…

La nova legislació europea tracta temes com els residus, els envasos, el final de la vida útil de vehicles, piles i acumuladors, aparells elèctrics i electrònics i abocaments, i ha estat “molt treballada i consensuada, és ambiciosa, alhora que realista per a la seva aplicació a tots els països de la Unió”, segons Gambús, que creu que “qui contamina ha de pagar però qui descontamina també pot tenir un benefici o bonificació”, en forma d’incentius fiscals o un nou tipus d’IVA. L’eurodiputat va apuntar més coses per avançar en economia circular, com promoure compres verdes i més formació i educació, reconeixent el paper proactiu de l’oficina EDTgn i la URV en jornades com aquesta.

Igualment d’important és la feina que fan molts ajuntaments i entitats del territori, va deixar dit l’eurodiputat abans de donar pas a la taula rodona amb agents actius ebrencs, i que van posar de manifest que “l’economia circular no és un invent dels euròcrates”; també implica empreses i els ciutadans veuen inviable el model actual en el qual cada europeu necessita 6 tones de matèries primeres l’any, de les quals 6 tones són residus i la meitat d’aquests acaben en abocadors.

Bones pràctiques d’economia circular a l’Ebre

Taula rodona de projectes i empreses que aposten per l’economia circular a les Terres de l’Ebre.

La jornada també va servir per visualitzar les iniciatives, projectes i empreses que aposten per l’economia circular a les comarques ebrenques. Així, en la seva edició a Tortosa aquesta cita especialitzada en el nou model productiu europeu va presentar casos pràctics com La Segona Volta, del tercer sector; empreses familiars que innoven en alimentació animal, com Olisefi; projectes com el clúster CENFIM i FURN360 relacionats amb el sector del moble de la Sènia; i iniciatives públiques, com el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) amb el qual els quatre Consells Comarcals ebrencs promouen la gestió sostenible del territori, i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), la xarxa catalana de Grups d’Acció Local que gestiona els ajuts europeus al desenvolupament rural.

Totes elles són experiències que demostren que l’economia circular crea ocupació i riquesa, en el cas de La Segona Volta recuperant el 20% de les 100 tones de residus que gestionen cada any, gràcies a la feina de tres persones i 9 voluntaris. Segons el seu coordinador tècnic, Enric Sebastià, “10.000 tones‪incinerades creen 1 lloc de treball, 6 llocs si van a l’abocador, 36 si es reciclen i 296 si es reutilitzen”.

De fet, l’aposta dels representants ebrencs a la taula rodona ha estat la innovació de processos i productes. En aquesta línia el director general d’Olisefi, Josep Ramón Montserrat, va explicar un model de negoci que “dóna sortida a 20.000 tones anuals que serien directament residus de no ser perquè recuperen subproductes alimentaris de la indústria per a l’alimentació animal”. Per la seva banda, Julio Rodrigo de CENFIM va parlar de com treballen amb  la perspectiva de futur que la indústria del moble europeu “generi 4,9 milions d’euros i 163.000 llocs de treball per a l’any 2030, ja que Europa és líder mundial d’aquest sector i concentra una tercera part d’empreses mundials”.

Per la seva banda, el president de l’ARCA i del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, va defensar els ajuts europeus per al desenvolupament rural i els seus bons resultats a la comarca. Luz va explicar l’aposta per la gestió dels recursos propis, com els forestals, a través de projectes ja en marxa com el pasturatge o la tala d’arbres per produir biomassa de km0 que, a més, en la línia de l’economia circular obren noves perspectives de futur també per altres sectors terraltins, com el turisme rural o el producte agroalimentari de qualitat.

Igualment, Josep Aragonès, director tècnic del COPATE, va exposar la seva tasca en la conservació de la biodiversitat i la sostenibilitat com a criteris compatibles i indispensables per al desenvolupament econòmic dels pobles ebrencs, posant com a exemple l’experiència de la marca Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre.

El problema dels plàstics, una oportunitat per les empreses

Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

La jornada va acabar amb un interessant debat entre estudiants, empresaris i representants de l’administració catalana i europea, després de la intervenció del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, sobre la gestió dels plàstics en l’economia circular. I és que per la Unió, reptes com el problema dels plàstics i els microplàstics, recentment legislats per posar-hi fre, és una oportunitat per liderar noves indústries i tecnologies mundials.

Així Tarradellas va reclamar al teixit ebrenc el seu compromís per implicar-se en l’estratègia que prohibirà l’ús de plàstics d’un sòl ús a tres anys vista, i que preveu que a Europa l’any 2025 es reutilitzin 10 milions de plàstics en forma de nous productes, amb la perspectiva que el 2030 tots els plàstics que s’utilitzin en territori europeu siguin reutilitzats i reciclables.

Segueix-nos!

La jornada va acabar en un debat entre tots els participants, des de EDTGN us a seguir el debat a xarxes.

Ús animem a seguir amb aquest debat a través de les etiquetes #economiacircular #futureofEurope, seguint Francesc Gambús i Ferran Tarradellas i els nostres perfils d’EDTgn a facebook, twitter i instagram.

Al nostre blog Directe a Europa també trobareu informació d’altres jornades d’economia circular, així com d’activitats que organitzem i l’actualitat europea al nostre territori.