SABIES QUE… a Letònia sense poema no hi ha regal!

Captura de pantalla 2015-11-29 a las 11.13.58

Els regals sota l’arbre no es poden agafar sense abans recitar un poema. Foto: Alan Cleaver, www.flickr.com/photos/alancleaver/

El lema del Nadal a Letònia és “Un poema, un regal”. Un cop s’acaba de sopar és l’hora d’obrir els regals que reposen sota l’arbre de Nadal. Quan arriba l’esperat moment, l’hora de repartir-los, qui vulgui agafar el seu regal ha de recitar primer un petit poema. Però… quin dia es donen els regals els letons?

La nit del 24, la Nit de Nadal, és popularment coneguda com la Nit dels Kakis. Els kakis és un plat tradicional letones compost per morro de porc farcit amb ceba. En aquesta nit l’encarregat de portar els regals és Ziemassvētku vecītis (l’Avi del Nadal, el Pare Noel). Aquest competeix amb Ded Moroz (Avi Congelat) que porta regals la nit del 31, per Cap d’Any. El Ded Moroz és l’homòleg rus del Pare Noel i ve acompanyat de la seva néta i ajudant Snegúrochka (Donzella Congelada).

En els temps en què Letònia formava part de la Unió Soviètica no se celebrava el Nadal formalment i els regals s’entregaven el dia 31, però, ara, cada vegada és més habitual que Ziemassvētku vecītis sigui el protagonista de les festes nadalenques. Sigui la nit del 24 o la nit del 31, quan arriba el moment més esperat, cap regal pot ser obert sense abans recitar un poema.

Una o altra tradició, la festa a letonia siempre té una condició: “Un poema, un regal”.

Els letons feliciten les festes nadalenques dient….

*Priecīgus Ziemassvētkus

un laimīgu Jauno gadu

*Priecīgus Ziemassvētkus significa Feliç Festa d’Hivern.

Letònia forma part de la Unió Europea des d’any 2004. Hi viuen 2.001.468 milions d’habitants, la seva capital és Riga i la seva llengua oficial el letó.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i FacebookI no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:                           PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA –  ÀUSTRIALUXEMBURG

SABIES QUE… a Alemanya és temps de Glühwein i Weihnachtsmark!

1486472_10152183051023132_1083484637_o

Alemanya s’omple aquests dies de Mercats Nadalencs.

La beguda típica del Nadal a Alemanya és el Glühwein, un vi calent amb espècies ideal per entrar en calor. El podem trobar en botigues o tasta’l en els típics Weihnachtsmark (mercats de Nadal) mentre hi passegem per així ajudar-nos a passar el fred.

Totes les ciutats i pobles d’Alemanya tenen el seu Weihnachtsmark, on és habitual trobar el Glühwein servit en tasses petites amb el dibuix del mateix mercat. Tradicionalment les paradetes nadalenques es munten els darrers dies de novembre, i s’allarguen fins al mateix dia de Nadal, creant ambient nadalenc a tot el país. A part del Glühwein, hi podem trobar altres especialitats regionals, delícies culinàries, dolços com el pa de gingebre, artesania, diferents atraccions i música. Alguns dels mercats més famosos són el Chriskindlesmarkt de Nuremberg o el Stiezelmarkt de Dresden, però en trobem arreu. Només a la ciutat de Berlín hi ha més de 60 mercats nadalencs!

Si voleu tastar el Glühwein, aquí us deixem la recepta perquè el pugueu preparar vosaltres mateixos a casa:

Ingredients:

1 botella de vi negre
80 g de sucre morè
4 claus d’espècia
2 fulles de llorer
2 branques de canella
1 pessic de gingebre
1 ratlladura de pell de taronja
2 estrelles d’anís

Preparació:

En una olla petita aboquem una petita quantitat de vi, la suficient per només cobrir el fons. Encenem el foc i afegim els 4 claus d’espècia, les 2 fulles de llorer, les 2 branques de canella, un pessic de gingebre i les 2 estrelles d’anís (opcionals), mentre es va escalfant. És important que la barreja no arribi a bullir. A continuació, afegim 40 grams de sucre morè i remenem durant 5 minuts. Llavors afegim la ratlladura de pell de taronja, els 40 grams de sucre morè restants i el vi restant. Un cop passats 30 minuts, colem tot el contingut de l’olla. I ja el podem servir en gots o tasses. A gaudir d’un bon tast de Glühwein!

Els alemanys feliciten les festes nadalenques dient….

          Frohe Weihnachten und

         ein gutes neues Jahr!

Alemanya és un dels sis Estats fundadors de la Unió Europea, l’any 1958. Hi viuen 80.780.000 milions d’habitants, la seva capital és Berlín i la seva llengua oficial l’alemany.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:                           PAÏSOS BAIXOS – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA –  ÀUSTRIALUXEMBURG

SABIES QUE… Sinterklass ja ha arribat als Països Baixos!

49362_fullimage_sinterklaas.intocht.met.stoomboot_560x350

La desfilada és primer amb vaixell i després muntant a cavall pels carrers. Foto: holland website

Sinterklass (Sant Nicolau) és un personatge holandès, molt semblant al Pare Noel per la seva llarga barba blanca i barret vermell. És tradició que a mitjans de novembre arribi en vaixell de vapor a Amsterdam, procedent d’Espanya, que és on viu durant la resta l’any. En la seva arribada, aquest any el dia 15 de novembre, va acompanyat dels seus ajudants Zwarte Piete (Pere el Negre) i el seu cavall Ameringo, i reparteixen galetes i dolços.

Aquests dies, i fins a la nit del 5 de desembre, tots els nens neerlandesos abans d’anar a dormir deixen la seva sabata al costat de la xemeneia o a la porta del darrere amb una mica d’aigua o vi i una pastanaga pel cavall. Durant la nit, Sinterklass muntant Ameringo reparteix dolços tradicionals, com massapà o lletres de xocolata, als nens que s’han portat bé, i carbó per als nens dolents. Finalment, la nit del dia 5 de desembre, abans de tornar cap a casa, Sinterklass truca a la porta dels nens que s’han portat bé per deixar-los una bossa amb regals. A Holanda, el dia de Sant Nicolau, com a altres països de la Unió, és el dia 6 de desembre.

Els holandesos feliciten les festes nadalenques dient….

Prettige Kerstdagen en

enn Gelukking Nieuwjaar

Els Països Baixos és un dels sis Estats fundadors de la Unió Europea, l’any 1958. Hi viuen 16.829.289 milions d’habitants, la seva capital és Amsterdam i la seva llengua oficial el neerlandès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i FacebookI no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:                         ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA –                                        REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA –  ÀUSTRIALUXEMBURG

Coneixes les tradicions nadalenques de la UE?

L’oficina Europe Direct Tarragona us convida, a partir d’avui, a conèixer una mica més les tradicions nadalenques dels països membres de la Unió Europea (UE). Així, coincidint amb l’encesa de les llums de Nadal, i fins al pròxim 24 de desembre, el blog Directe a Europa difondrà diàriament un costum o una curiositat típica d’aquestes dates de cada un dels 28 països que formen la UE.

L’objectiu és apropar Europa als ciutadans i crear sentiment de pertinença a una mateixa comunitat, a l’hora que es dóna a conèixer la presència a la xarxa del centre d’informació que la UE té obert a la ciutat, situat a la plaça Imperial Tàrraco.

A més de trobar-les al blog Directe a Europa, les curiositats i anècdotes del Nadal europeu es podran també seguir als perfils que Europe Direct Tarragona té oberts a les xarxes socials de facebook i twitter, on habitualment es publiquen informacions d’interès ciutadà relacionades amb Europa.

Podeu seguir l’activitat de l’oficina a través de #EuropeTGN, i durant aquests dies de Nadal també amb l’etiqueta #NadalTGN.

Us animem a descobrir Europe Direct Tarragona, i a seguir-nos a les xarxes! Ja us avancem que tenim més sorpreses per aquest Nadal…

 

Clica sobre el noms dels països que veus a continuació i coneix una mica millor com se celebra el Nadal a tots els països de la Unió Europea:

PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA –  ÀUSTRIALUXEMBURG – HONGRIA –IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE – ITÀLIA – MALTAFINLÀNDIA – FRANÇAREGNE UNITROMANIA

… continuarà amb els 28 països de la UE, fins el dia 24 de desembre!

El Servei de Voluntariat Europeu

El Servei Voluntari Europeu (SVE o EVS) és un programa de mobilitat juvenil emmarcat en el programa Erasmus+, de la Comissió Europea. El SVE pretén desenvolupar la solidaritat, la comprensió mútua i la tolerància entre els joves, contribuint així a reforçar la cohesió social a la Unió Europea i a promoure la ciutadania activa dels joves.

Aquest programa permet als joves entre 17 i 30 anys de tenir una experiència de voluntariat en un país diferent al seu país de residència, dins d’un projecte determinat i amb una durada mínima de 2 setmanes fins a 12 mesos. Els voluntaris i voluntàries desenvolupen una activitat no remunerada i sense ànim de lucre, que es realitza a temps complet en benefici de la comunitat local. El projecte es pot dur a terme en diferents àrees: cultura, joventut, esports, serveis socials, patrimoni cultural, art, protecció civil, medi ambient, etc.

L’experiència d’aprenentatge es reconeix oficialment a través del Youthpass.

erasmuslogo_pag_57352_1El Servei Voluntari Europeu requereix l’estreta col·laboració de, com a mínim, tres actors principals:

  • L’organització d’enviament
  • L’organització d’acollida
  • El voluntari

Objectius del SVE

  • Desenvolupar la solidaritat i promoure una ciutadania activa així com un enteniment mutu entre els joves.
  • Millorar competències a nivell personal, educatiu i professional

Què no és el SVE

  • Un voluntariat ocasional, no estructurat, a temps parcial
  • Un intercanvi amb una empresa
  • Una feina; no pot substituir feines remunerades
  • Una activitat recreativa o turística
  • Un període de estudi o de formació professional en un altre país

Condicions

  • El programa cobreix les despeses bàsiques del voluntari o voluntària (viatge d’anada i tornada, allotjament, manutenció, transport local, assegurances), a més podrà gaudir d’una formació lingüística i disposarà de diners de butxaca.
  • Els voluntaris són seleccionats independentment del seu origen, ètnia, religió, orientació sexual, opinió, política, etc.
  • No calen qualificacions prèvies, determinats nivells de formació acadèmica o experiència específica.

Països on pots fer el SVE

  • Estats membres de la Unió Europea (UE) i països veïns

Video What’s EVS?

La pobresa energètica a la UE

168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.

,

Tots som Europa!


Viatjar, conèixer gent de tot el món, practicar idiomes… aquestes són algunes de les primeres respostes que ens venen al cap quan ens pregunten què fa Europa per a nosaltres. Però Europa és molt més que això. La UE s’ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el comerç. Tots som Europa.

Voleu veure el video produït per Europe Direct Tarragona i realitzat per Olalon!?

Pocs tarragonins coneixen als seus eurodiputats

Un estudi revela que als tarragonins ens falten coneixements sobre la Unió Europea titllant de preocupants els resultats. Mentre que els nens del municipi aproven al qüestionari realitzat pel Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.

Els resultats entre els adults del municipi és preocupant, tal i com s’afirma a l’estudi, ja que qüestions com qui ocupa la presidència de l’actual Comissió Europea o quants estats formen part de la UE ha estat correctament resposta per una minoria dels enquestats. Tot i que s’han incorporat preguntes més instintives on els resultats son satisfactoris, també s’ha incorporat preguntes més difícils en les que s’han obtingut resultats no gaire positius. Solament un 14% dels tarragonins sap el nombre de diputats catalans que estan al Parlament Europeu, un 50% dels participants no saben quin dia es celebra el Dia d’ Europa i solament un 40% dels adults saben que ni el Consell d’Europa ni Noruega formen part de la UE. Una altra dada alarmant es que tan sols un 40% dels adults coneixen el número d’emergència 112.

Cal destacar que els ciutadans han aprovat les preguntes més practiques sobre el dret a viatjar per Europa sense passaport i el dret a ser atès en cas de malaltia gràcies a la targeta sanitària.

Per altre banda s’ha preguntat als ciutadans sobre el seu sentiment de pertinença i els resultats han mostrat que només un 5’6 dels enquestats senten en primera instancia que són europeus. Aquesta dada contrasta amb les 112 persones que es consideren “catalanes” abans de sentir-se “europees”, 37 ciutadans han afirmat sentir-se “europees abans de sentir-se “catalanes” i unes 5 persones s’ha definit tan sols com “espanyols”.

L’estudi alerta d’una falta de responsabilitat ciutadana ja que la majoria del enquestats no és conscient de les millores que ha comportat la UE en salut, mobilitat, educació.

Les dades mostren que els nens de Tarragona, en general, saben quina es la moneda, el dia oficial de la Unió Europea, identificar els colors de la bandera i el número d’emergència únic.

L’estudi te l’objectiu de plasmar la idea que els ciutadans de Tarragona tenen d’Europa mitjançant un qüestionari amb preguntes de cultura general. En total, han participat, 27 nens (d’entre 8 i 15 anys)  134 adults de diferents perfils. El treball ha estat portat a terme per Cyrielle Marlet i Ana Nogueria sota la dirección de Marta Domènech, responsable del Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.

II Simulació del Parlament Europeu a Tarragona

Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV promouen la II edició de la Simulació del Parlament Europeu on un centenar de ciutadans tindran l’oportunitat de fer les seves propostes i que aquestes siguin conegudes pels nostres representants al Parlament Europeu.

cartell_imatge

Quan?

La II Simulació del Parlament Europeu es durà a terme el proper dia 27 de març de 2015, a l’Aula Magna de la URV al campus Catalunya i serà presidida per Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu des de l’any 2006.

Per qui?

L’activitat comptarà amb la participació de 100 ciutadanes i ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, que faran les funcions d’eurodiputades i eurodiputats.

La participació a la II Simulació del Parlament Europeu està oberta a tots els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona. En el cas que els instituts vulguin participar-hi, els menors d’edat hauran d’anar acompanyats del tutor del seu centre escolar

Inscripció

Com funciona?

A la simulació, el Parlament Europeu estarà format per 100 eurodiputats i eurodiputades que es distribuiran equitativament en les diferents comissions creades:

  • Energia i medi ambient
  • Ciutadania
  • Formació i educació
  • Economia i treball

Cada comissió estarà dirigida per un dinamitzador i un assessor jurídic i entre els participants a cada comissió s’escollirà un portaveu i un ajudant de portaveu. Els dinamitzadors es comunicaran amb els membres de la seva comissió explicant quins són els temes que es poden tractar i amb la finalitat de consensuar el tema de debat en la sessió plenària i poder-ho treballar abans. A més, rebran informació i documentació que els pugui ser d’utilitat. L’ordre definitiu del dia de la Sessió Plenària serà lliurada a tots els participants i a la premsa, 72 hores abans de la simulació.

En finalitzar les reunions de les comissions se celebrarà una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i aquells ciutadans què hi vulguin assistir com a públic.

Inscripció

Programa de l’activitat (provisional)

8:30 h Arribada participants i recollida de la documentació a l’Aula Magna.
9:00 h Presentació de la jornada i breu explicació del seu funcionament, presentació de les comissions i assessors i dinamitzadors.
9:30 h Inici del treball de les comissions
11:00 h Pausa-cafè i temps per a redactar les propostes finals (dinamitzadors, assessors i portaveus)
11:30 h Debat dins de cada comissió sobre les propostes presentades a la resta
12:30 h Sessió Plenària
14:00 h Cloenda a càrrec de les autoritats

Després del Ple

Els acords adoptats a la II Simulació de Parlament Europeu es faran arribar l’actual Parlament Europeu a través de l’Oficina de d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona i els eurodiputats catalans.

 Inscripció

Direcció de l’activitat: Alfonso González (URV) i Marta Domènech (Europe Direct Tarragona)

Coordinador: Joaquim Millán (Eurolocal)

Responsable de l’organització tècnica: Azahara Sánchez

Organitzen: Europe Direct Tarragona i Facultat de Ciències Jurídiques de la URV

Col•laboren: Europe Direct Girona i Universitat de Girona

Amb el suport de: Ajuntament de Tarragona, Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Representació de la Comissió Europea a Barcelona