Deu anys apropant Europa als veïns i veïnes de Tarragona

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquest any estem de celebració: des de fa deu anys, els tarragonins i tarragonines compteu amb el Centre Europe Direct Tarragona, el centre dedicat a informar i apropar als ciutadans les institucions i polítiques de la Unió Europea. El Centre de Tarragona forma part de la xarxa de Centres d’Informació Europe Direct, que té prop de 500 punts d’informació arreu d’Europa. Les qüestions que resolen els centres Europe Direct tenen a veure, sobretot, amb la mobilitat a través de la Unió. Així, els ciutadans principalment pregunten sobre com treballar, viatjar, viure o estudiar en un altre país europeu. En aquest sentit, la tasca d’informació que ha realitzat el Centre a l’oficina de la plaça Imperial Tàrraco, ha resultat molt positiva.

Des dels seus inicis, el Centre Europe Direct Tarragona treballa conjuntament amb els veïns i el teixit associatiu de la ciutat a través de múltiples iniciatives. Vull aprofitar per recordar diferents col·laboracions que s’han realitzat ja sigui amb la xarxa de Centres Cívics; amb el Club dels Tarraconins; amb l’Equip de Prevenció de les Addiccions; les activitats i campanyes amb Salut Escolar; amb Joventut, a través d’activitats d’orientació laboral per als joves o bé incentivant la mobilitat internacional; o amb la Universitat Rovira i Virgili, organitzant la simulació del Parlament Europeu, les #eurotertúlies, el curs INSERLAB i col·laborant amb la Càtedra d’Inclusió Social en el mòdul Jean Monnet sobre les polítiques socials de la Unió Europea per combatre la pobresa.

En el repàs d’aquests deu anys tampoc podria passar per alt iniciatives tan destacades i innovadores com la creació de l’Ateneu Europeu o el Joc de l’Oca d’Europa, que es va presentar el 2016 sota el lema “Tira el dau i descobreix Europa”, i del qual ja s’han repartit més de 1500 exemplars a centres educatius. Així, els infants i joves poden aprendre sobre Europa i el seu funcionament de forma lúdica. Aquestes són només algunes mostres l’excel·lent tasca que realitza l’equip de l’Europe Direct Tarragona, amb la Marta Domènech al capdavant.

Prova d’aquesta bona feina és que l’any passat es va renovar el conveni amb el Centre Europe Direct Tarragona, que donarà continuïtat a aquesta activitat durant, com a mínim,tres anys més. Celebrem aquest desè aniversari, doncs, amb bones perspectives de cara al futur, quan comença un 2019 que també estarà carregat d’esdeveniments. Durant els primers mesos de l’any serà especialment important la campanya per les eleccions europees que tindran lloc el 26 de maig, coincidint amb les municipals. Per altra banda, el pròxim 9 de maig tindrà lloc la celebració del Dia d’Europa, amb un prometedor concert de l’Escola Municipal de Música.

Finalment, vull agrair, d’una banda, la col·laboració de totes les entitats i institucions que han col·laborat amb el Centre, i de l’altra, donar també les gràcies a tots els veïns i veïnes de la ciutat i del conjunt de les comarques tarragonines que en algun moment us heu apropat a la ‘finestra europea’ de la plaça Imperial Tàrraco o heu participat en alguna de les seves activitats. Sou vosaltres els que doneu sentit a aquesta tasca d’apropament al territori. Per molts anys, Europe Direct Tarragona!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Article publicat al blog de la Comissió Europea a data 6 de març de 2019

Ens cal més sobirania europea per afrontar els reptes globals

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Europa bajo el síndrome de Busiris

Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.

La brossa no existeix

Victor Rubio és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions públiques. Actualment és CEO a l’Empresa Wenergy.

A vegades obrim la nevera per veure què hi ha de menjar i després de veure-la plena truquem a un restaurant que ens porti qualsevol cosa pel simple fet de no voler aprofitar el que ja tenim per cuinar. Si canviem nevera per món i menjar per recursos naturals la frase és molt més esfereïdora. I aquesta és la realitat.

Cada any, entre Juliol i Agost, esgotem els recursos naturals que vénen de la natura i estem quatre o cinc mesos sobreexplotant el nostre entorn. El 2 d’agost de l’any passat la humanitat va esgotar tots els recursos naturals que produeix la terra en un any per a mantenir el sistema de producció. I això ho fem a compte de les generacions futures.

Cada any, també, aboquem a les deixalleries uns 9.500.000.000.000 quilos de productes que es poden aprofitar d’una o d’una altra manera. Per això, la brossa no existeix. Perquè la tecnologia avança i desenvolupem maneres d’aprofitar els nostres excedents de producció.

L’economia circular és fàcil d’explicar. Els processos i tecnologies desenvolupats, junt amb els preus de les matèries de segon ús (regulats) fan que es puguin muntar empreses rendibles produint béns de necessitat de productes que Abans s’abocaven i contaminaven el Medi Ambient. D’aquesta nova manera de fer diners neix l’economia circular.

Les institucions europees ja fa més de vint anys que s’han proposat fer d’Europa un model a seguir en gestió de residus. Tant amb Fons Europeus que ajuden a la innovació en el sector com en l’àmbit de consciència social amb programes i institucions que funcionen bé. No obstant això, d’ajuts no pot viure un sector; I per a assolir els reptes que la Comissió Europa proposa per als negocis i les famílies europees s’ha de seguir conscienciant als agents socials de la necessitat d’entendre que la brossa no existeix.

A Catalunya hi ha empreses que ja reaprofitem productes per a convertir-los en nous productes nascuts dels residus que, fins ara, ningú vol. Empreses, com és el cas d’una famosa marca de roba tècnica espanyola, que dissenya roba per a professionals de l’alta muntanya dels residus d’ampolles plàstiques. O com és el nostre cas. O com és el nostre cas; a Wenergy recuperem els blísters de medicaments que van directament a l’abocador per a separar-ne els components I fer-ne nous productes que no sols allarguen el cicle de vida dels materials sinó que, a més, donen marge a fer-ne quelcom útil i bo per a la societat. Com botes de pluja fetes arran del plàstic del blíster de medicament; un projecte que vàrem desenvolupar l’any passat. Aquestes noves empreses han sigut possibles gràcies a l’impuls de l’emprenedoria al país en els darrers anys.

L’emprenedoria juga un paper important en aquest canvi de model, ja que no podem esperar que grans corporacions integrin aquests canvis en el seu interior. I no és pas una crítica, és entendre que quan s’obre una nova línia de negoci hi ha grans oportunitats per a la gent de fora. És molt més fàcil començar de zero un projecte que esperar al fet que una gran empresa que ja “ho té tot fet” inverteixi en això. Per dos motius. Tenen la seva filosofia de producció i serà difícil fer-les entendre aquesta necessitat abans que s’ho vegin a sobre amb taxes d’abocador que no poden pagar.

És més fàcil que un grup de quatre joves aposti per una nova idea, que trobin finançament amb empresaris “seniors” de la seva zona que tinguin ganes d’apostar per aquest nou mercat. Per això, encara que tingui les seves dificultats, a Wenergy estem molt orgullosos del que hem fet des de fa cinc anys. I de les persones, com el nostre fundador que van obrir el nostre camí. Si em permet el lector i la lectora: ¡Gràcies, Juan!

Gràcies a la seva visió hem aconseguit que el blíster no contamini a Catalunya i ser una empresa on ningú passa dels quaranta anys i que recupera més de 1.500 tones anuals de blíster per a fer nous productes.

Per això, els emprenedors agraïm l’enfortiment de les legislacions en matèria d’economia circular perquè suposen un nou ventall d’oportunitats per a una generació que crida la necessitat de canviar el model productiu de totes les empreses del món.

I per això també agraïm oportunitats com la que Europe Direct Tarragona organitza divendres vinent a la Universitat Rovira i Virgili on posen en contacte Eurodiputats de la nostra zona amb els joves emprenedors que hem decidit canviar el món a través de canviar, a poc a poc, el model productiu de la nostra zona. Per això entenem que és un encert encetar iniciatives que recolzin la creació d’empreses d’economia circular en el nou model productiu europeu. Millor que ho veiem plegats divendres. Us esperem a la Jornada d’economia circular i Emprenedoria de Tarragona.

Victor Rubio 
CEO Empresa Wenergy.
Llicenciat enAdministració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions Públiques. 

Europa, de la declaració a les decisions

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, se

mblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, que a Tarragona compta amb diverses activitats dirigides tant a les escoles com a universitaris i també en l’àmbit institucional. La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en diverses d’aquestes trobades, algunes de les quals a les comarques tarragonines, i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà encara més els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clar quina Europa volem. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans,  responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa fins arribar a Sibiu.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Realitats europees simulades

Adrià Calvet, Professor de la URV.

Ja fa 5 anys que a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, juntament amb el punt d’informació Europe Direct Tarragona, coorganitzem la Simulació del Parlament Europeu a Tarragona, una activitat adreçada principalment als alumnes de la Facultat però que ha estat oberta tant a la ciutadania com a d’altres estudiants de la URV per a que puguin experimentar durant un matí, i de forma simplificada, quin és el dia a dia d’un eurodiputat.

Dividits en grups polítics i en comissions temàtiques, s’aconsegueix generar que els estudiants s’hagin de posar en el paper dels representants polítics que tenim a Brussel·les. Els participants han de fer un pas endavant i expressar el seu posicionament “simulat” d’acord amb el grup parlamentari al qual pertanyen.

Com a docent és molt gratificant observar els teus alumnes en una situació tant simulada com real, en la qual han de defensar la postura del seu grup polític a l’hora de negociar i aprovar resolucions que es votaran finalment al Ple. I les temàtiques poden ser tant variades com la protecció del Delta de l’Ebre i el correcte compliment de les Directives europees, així com la posició de la UE respecte l’arribada de refugiats al territori dels Estats membres.

Aquesta activitat s’ha complementat els últims anys amb un debat amb eurodiputats que s’organitza també a la Facultat de Ciències Jurídiques. I per aprofundir encara més en el coneixement de la UE, inclús els darrers anys hem organitzat un viatge a Brussel·les amb un grup reduït d’alumnes per veure in situ les Institucions europees.

Tot un seguit d’activitats que van néixer amb la idea de donar a conèixer la Unió Europea i d’acostar el seu funcionament tant als estudiants com a la ciutadania en general, i que cada dia que passa ens fan veure de la seva necessitat per entendre la realitat que ens envolta.

Perquè a vegades, les simulacions reals ens porten a entendre i comprendre les realitats simulades.

Adrià Calvet Casajuana
Professor associat a l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Institucionals de la URV

Defensar els drets de les dones és cosa de tots i totes

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat, professora de Sociologia IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network, departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Fa molt anys que diferents grups de dones van començar a reivindicar drets formals (dret al vot, dret a l’educació, dret a la participació política…) Drets que avui són reconeguts i estan garantits en una part important del mon. La societat europea ha fet passos per convertir aquelles reivindicacions en drets reconeguts. Són moltes les fites assolides i és innegable que la situació ha millorat aquí i en molts altres països (escolarització de les nenes, millora de l’esperança de vida, accés al treball remunerat, participació política…) però una mirada més detallada en lo particular i més àmplia en una dimensió internacional dóna comptes de les persistents desigualtats així com també de les noves, o renovades, discriminacions contra les dones. Qüestions com el no reconeixement del treball de cura i el seu valor, la situació de les dones en el mercat de treball amb més contractes a temps parcial i temporal, així com la bretxa salarial, són elements que reclamen una reflexió. Però també ho són la hipersexualització de les nenes, el retorn de les joguines estereotipades i el reforç de la imatge de les dones com objecte passiu de la sexualitat i la seva cosificació. I especialment ho són el maltractament i l’assassinat de nenes i dones així com les agressions sexuals que pateixen cada dia.

Una reivindicació que afecta a tota la societat
La manifestació feminista del passat 8 de març potser va sorprendre a molta gent, a tots aquells que no van saber veure que la reivindicació de la igualtat no és un tema menor de l’agenda política, perquè quan un tema afecta a tota la societat, no pot ser un tema menor. No són temes menors que en 26 de 143 països, les lleis d’herència reglamentàries estableixen diferències entre dones i homes i que més de 40 països del mon no facin un reconeixement legal de la igualtat entre homes i dones. Ni ho és que 133 milions de nenes i dones hagin patit mutilació genital femenina en els 29 països d’Àfrica i Orient Mitjà on aquesta pràctica és més habitual o que en més de 60 països es nega a les dones el dret a adquirir, canviar o conservar la seva nacionalitat. Tampoc ho és que més del 60% de les persones que no tenen competències bàsiques en alfabetització són dones o que en 29 de 143 països els homes són els caps de família designats legalment.

Realitats totes aquestes amb un grau d’incidència diversa en els diferents països del mon però que conformen una realitat resistent al canvi i davant la qual cal recordar que defensar els drets de les dones no és una qüestió de les dones sinó de tots i totes. Es aquí on entren i prenen sentit les polítiques d’igualtat entre homes i dones, polítiques que portin a la pràctica transformacions socials per fer possible una societat on homes i dones no vegin limitades les seves potencialitats i possibilitats en funció del seu gènere.

A les universitats i també a les administracions públiques i a les empreses i institucions hi ha dones que fa temps que saben com són d’importants aquestes polítiques i que saben com fer-les realitats. Dones que ens han ajudat a entendre com funciona la societat; dones que aporten coneixement especialitzat, acadèmic, rigorós sobre perquè es produeixen les desigualtats de gènere. El seu treball i les seves aportacions ens han donat a conèixer aspectes de la realitat com ara la infrarepresentació de les dones als consells de direcció de les grans empreses i organitzacions, per sota del 10% en el cas de les empreses que cotitzen a borsa; l’impacte sobre les dones del sistema fiscal i les taxes que penalitzen les dones (taxa rosa); la importància de diagnòstics i tractaments mèdics que incorporin la mirada de gènere; la baixa presència de dones artistes als museus i a les exposicions o el menor reconeixement de les aportacions de les dones a la ciència, entre d’altres.

Del coneixement al compromís, a la realitat 
Fruit d’aquest coneixement ara disposem de nous conceptes, de noves paraules, de noves idees que han passat a formar part del discurs acadèmic i també del saber quotidià. Així, des de fa un temps, paraules com patriarcat, gènere, divisió sexual del treball, història de les dones, discriminacions, primera, segona i tercera onada del feminisme, drets de les dones i moltes altres han entrat a formar part del nostre discurs. Paraules, termes que estan presents en els mitjans de comunicació, en els debats i també en la nostra vida.

El resultat de totes aquestes reflexions és que les dones sabem cada vegada més coses de perquè passa el que ens passa. Ara només cal que aquells que tenen responsabilitat i estan al capdavant de les institucions mostrin el seu compromís amb la igualtat i facin tot el possible per fer-la realitat, buscant respostes al perquè ens passa i gestionant els instruments per que no ens passi.

Inma Pastor Gosálbez
Directora de l’Observatori de la Igualtat
Professora de Sociologia
IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network
Departament d’Història i Història de l’Art
Universitat Rovira i Virgili

No podem esperar més: cal que treballem junts per millorar la qualitat de l’aire que respirem els europeus

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada any 400.000 persones moren a Europa de manera prematura a causa de la mala qualitat de l’aire i moltes més pateixen problemes respiratoris o cardiovasculars per culpa de la contaminació. Aquestes xifres haurien de ser suficients per fer-nos posar les piles i adoptar mesures eficaces per millorar la qualitat de l’aire que respirem. Però encara podem afegir-hi més dades: es calcula que la mala qualitat de l’aire costa més de 20.000 milions d’euros anuals a l’economia europea.

Garantir una bona qualitat de l’aire per a tothom és prioritari per una Comissió que tal com va anunciar el president Juncker en el seu Discurs sobre l’Estat de la Unió vol construir una Europa que protegeixi els ciutadans. Tenim la responsabilitat de donar resposta, per exemple, als pares d’un nadó que pateixis bronquitis o els fills d’una persona gran amb una malaltia pulmonar.

És per això que aquesta setmana el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, ha reunit els ministres del ram de nou països europeus, entre els quals Espanya, que encara superen els límits de contaminació de l’aire. Es tracta d’uns límits acordats per tots els estats que es mesuren segons la quantitat d’emissions de nitrogen de carboni, provinents sobretot del tràfic; i en les partícules PM10, més lligades a l’activitat industrial i la producció d’electricitat, que s’haurien d’haver assolit al 2010.

El comissari Vella ha reunit els ministres per  posar-los sobre la taula la urgència de resoldre el problema i per advertir-los que si segueixen sense aplicar les mesures necessàries per complir amb la directiva europea de contaminació s’emprendran mesures legals, és a dir, es denunciarà la infracció al Tribunal Europeu de Justícia.

Com que la  voluntat de la Comissió és que tots els països respectin els límits de contaminació de l’aire i d’aquesta protegir la salut i el benestar dels europeus, ha presentat un paquet de mesures específiques per ajudar els estats membres a promoure, supervisar i garantir el compliment de les normes mediambientals de la UE.

Tenim una urgència i cal que actuem. La contaminació és un dels aspectes que hem de combatre junts, cap estat sol pot resoldre aquest problema. Cal que actuem tots i que anem alhora. Els estats membres van acordar uns límits de contaminació de l’aire que fa 8 anys que s’haurien d’haver assolit. Ja no podem esperar més: s’han de prendre les mesures necessàries per assolir els objectius i millorar la salut dels europeus.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Europa invita a la Economía Circular

Santiago Castellà (opinió)

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV.

La Jornada de trabajo organizada este próximi viernes por Europe Direct Tarragona y la Catedra Tarragona Smart Mediterranean City nos invita algunas reflexiones sobre la invitación que múltiples documentos de la Unión Europea nos hacen hacia una economía regenerativa y circular. Cuando París acoge su cumbre sobre el clima que conmemora los acuerdos de hace dos años, conviene atender a los cambios no solo productivos sino también de actitud que se están produciendo.

Y es que una nueva concepción emerge con fuerza en la contextopedia de las ciudades inteligentes de la mano del eje de la sostenibilidad: la de Economía Circular. Una expresión que, por su acierto conceptual, está llamada a morir de éxito, incorporándose como un nuevo paradigma o cuanto menos como una aproximación generalizada al análisis de la realidad de sectores económicos, formas de producción y territorios. Frente al modelo de desarrollo lineal progresivo, de huida hacia delante, del capitalismo industrial, emerge un modelo circular, que no rechaza el avance y el progreso en espiral, pero que pretende no dejar a su paso un escenario de tierra quemada.  Los elevados daños ambientales y la brutal degradación del planeta en las últimas décadas han hecho que desde concepciones basadas en la sostenibilidad se busque respuestas efectivas para un crecimiento y un desarrollo realmente sostenible. Superadas, a mi entender, la concepción anti-crecimiento que partía de la piterpanesca pregunta de ¿Por qué hemos de crecer?, emerge con la Economía Circular una concepción global e integradora, capaz de combinar alquímicamente innovación (creatividad), crecimiento (riqueza) y respeto radical por el medio ambiente.

La Economía Circular tiene hoy su principal foco de investigación y difusión en la Fundación creada por Ellen McArthur, la galardonada navegante a vela que en 2005 rompió el récord mundial de la circunnavegación más rápida en solitario del mundo. Retirada de la competición deportiva, en 2010, impulsó una fundación que recogiendo ideas de campos diversos –energías renovables, pensamiento sistémico, biomimetismo, simbiosis industrial, “cradle to cradle”, economía azul…-. Se trata de una economía, inicialmente industrial, reparadora, que pretende retornar a la naturaleza de forma adecuada todo lo de ella extraído, basándose en el modelo de los sistemas de retroalimentación, especialmente los sistemas vivos.  Se trata de una alternativa a nuestro actual modelo de producción lineal basado en agotar las reservas naturales para crear cientos de residuos amontonados en vertederos. La idea es que los residuos son alimento, que la diversidad es un potencial, y la energía ha de ser renovable. Volveremos sobre ello con más espacio, pero hay que recordar que en 2012 la Comisión Europea en su documento “Para una Europa eficiente en recursos” afirma que “En un mundo con una creciente presión sobre los recursos y el medio ambiente, la UE no tiene más remedio que ir a por la transición a una economía regenerativa circular y en última instancia, que utilice eficazmente los recursos”.

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona
Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili

Artícle publicat al Diari de Tarragona el 13 de desembre de 2017.

L’oficina Europe Direct Tarragona particia en una jornada sobre economia circular el divendres 15 de desembre, més informació aquí.
Fent boca del que es parlarà us deixem l’article d’opinió de l’Eurodiputat Francesc Gambús,  aquí.