Per què cal una Unió de l’Energia?

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquí cinc arguments, que són els cinc pilars de la transformació del sistema energètic que ha emprès la UE. Seguretat energètica: importem la meitat de l’energia que consumim i això ens fa massa vulnerables en termes econòmics i polítics. Ens cal un mercat plenament integrat que permeti que l’energia que sobra en un país es pugui consumir en un altre, doni més opcions als consumidors i faci abaixar els preus. Eficiència energètica, per reduir la dependència i ser més competitius i descarbonització, amb mesures per impulsar les renovables i perquè l’energia que es genera localment pugui ser absorbida per la xarxa de manera fàcil i eficaç. Finalment, recerca i innovació: la tecnologia de les renovables ocupa més d’un milió de persones a la UE, genera 130.000 milions d’euros i la UE concentra el 40% del total de patents del sector. Europa té el talent, l’experiència i la motivació per mantenir i reforçar aquest lideratge.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Les fronteres de la UE són responsabilitat de tots

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Un dels grans èxits de la Unió Europea ha estat l’eliminació de fronteres interiors. Amb la creació del mercat únic es van permetre la lliure circulació de bens, serveis, capitals i persones, i amb la signatura del tractat de Schengen, també l’eliminació dels controls fronterers. Tots ens hem acostumat a viatjar per Europa amb les mans a la butxaca, sense passaport, ni visats, amb la mateixa llibertat amb la que ens movem dins els nostres Estats membres.

L’eliminació de les fronteres interiors implica que ara tots tenim unes fronteres exteriors comunes. Qui arriba, posem per cas, a l’aeroport de Munich, no només entra a Alemanya, sinó que també ho fa Europa. Amb la creació de l’espai Schengen, tots els Estats membres confiaven en el control fronterer dels seus socis comunitaris, però per desgracia, l’arribada massiva de refugiats i immigrants, ha posat sota pressió moltes fronteres europees, en especial les dels països costaners. Només cal recordar que el mes d’octubre del 2015 arribaven a Grècia, de mitjana, 10.000 refugiats diaris.

És impossible practicar una política migratòria i de refugiats responsable, lluitar contra el crim organitzat i preservar al mateix temps la llibertat de moviment sense un control efectiu de les nostres fronteres exteriors. És un problema europeu que precisa una resposta europea. Nou mesos enrere, la Comissió va fer la proposta per a crear la Guàrdia Europea de Costes i Fronteres. Gràcies a l’aprovació del Consell i del Parlament en un temps rècord, aquesta nova guàrdia ja és una realitat.

En la seva declaració de 1950, Robert Shcuman va dir: “la unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet”. La Guàrdia Europea de Costes i Fronteres posa en pràctica el principi de la solidaritat de fet amb els països fronterers per a benefici de tots.

El nou cos comptarà amb un equip de 1.500 persones que s’ocuparan de facilitar les tasques de cerca i salvament al mar, controlar els fluxos migratoris, gestionar les fronteres exteriors i oferir ajuda operacional i tècnica als Estats membres i a les agències europees existents en la seva tasca guarda-costanera. El nou cos continua la feina que fins ara feia Frontex. Cal recordar que des del 2015 les operacions de la UE al mar mediterrani han contribuït a salvar la vida de més de 400.000 persones i han desactivat 303 embarcacions utilitzades per xarxes de criminals traficants de persones.

Si volem una Europa que ens protegeixi i que vetlli per la nostra seguretat, necessitem una gestió comuna de les nostres fronteres. Si volem que l’espai Schengen funcioni i poder moure’ns sense controls interiors és necessari millorar la protecció de les fronteres exteriors. El nou cos suposa un pas de gegant en aquesta direcció.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Propostes per millorar l’estat de la Unió

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Molt probablement la paraula «Soteu» significa ben poc per a la majoria de vosaltres. És un acrònim angles que vol dir «estat de la Unió Europea». El Soteu o discurs anual sobre l’estat de la Unió és un dels moments crucials del calendari polític europeu. L’edició del 2016, que el president de la Comissió Europea ha pronunciat davant l’eurocambra el passat 14 de setembre, ha despertat una expectació mediàtica sense precedents potser perquè la UE no es troba en el seu millor moment.

El Brèxit, la crisi econòmica, els atacs terroristes o l’arribada massiva de refugiats han sotmès la Unió a pressions sense precedents que precisen d’una redefinició d’Europa. Per aquest motiu, el president Juncker ha fet una crida aferrissada en defensa de la unitat perquè la Unió Europea respongui a les necessitats reals dels ciutadans. En paraules seves, «hem d’oferir una Europa millor, una Europa que protegeixi i preservi la manera de viure dels europeus, que doni poder als nostres ciutadans i que els defensi dins i fora de les nostres fronteres».

Segons la meva lectura personal, el discurs del president Juncker presenta una Europa més social, que cerca el creixement econòmic sense renunciar al model social europeu; en segon lloc, proposa mesures per reactivar l’economia i completar el mercat interior en molts àmbits: inversions, sector digital, energia o capitals; finalment, l’Europa de Juncker serà una Europa que se centri en les coses grans, en aquelles en què hi aporta més valor afegit. Això vol dir unió econòmica i monetària, seguretat o política exterior i de defensa.

Aquesta visió d’Europa no és purament filosòfica, sinó que es concentra en mesures ben concretes per als propers dotze mesos. Per exemple:

  • Ocupació i creixement: «Europa ha d’invertir en els seus joves, en les persones desocupades i en les empreses emergents (start-ups); avui proposem duplicar la durada i la capacitat de finançament del Fons europeu d’inversions estratègiques».
  • Connectivitat: «Avui proposem que el 2020 tots els pobles i ciutats d’Europa estiguin  equipats amb connexió wifi gratuïta a les principals zones d’activitat».
  • Drets d’autor: «Vull que els periodistes, editors i autors cobrin per la seva feina independentment del fet que l’hagin feta en uns estudis o en a la sala d’estar de casa, tant si es difon on line, com off line».
  • Unió dels mercats de capital: «Una economia gairebé totalment depenent dels crèdits bancaris és perjudicial per a l’estabilitat financera; també és perjudicial per als negocis com hem pogut comprovar durant la crisi financera; és per aquest motiu que és urgent agilitzar la creació de la unió dels mercats de capital; avui la Comissió posarà damunt taula un full de ruta concret per fer-ho».
  • Migració: «Avui engegarem un pla d’inversió exterior ambiciós per al continent africà i per als nostres països veïns, que tindrà el potencial per atreure inversions per valor de 44 000 milions d’euros, una xifra que pot arribar fins als 88 000 milions si també hi contribueixen els Estats membres».
  • Seguretat: «Defensarem les nostres fronteres amb una nova guàrdia costanera i fronterera».
  • Defensa: «Per tenir una defensa europea forta, la indústria de defensa europea ha d’innovar; és per això que proposem que abans no acabi l’any hi hagi un fons europeu de defensa per accelerar i promoure la recerca i la innovació en aquest àmbit».

El discurs sobre l’estat de la Unió dóna el tret de sortida al diàleg entre el Parlament i el Consell per preparar el programa de treball de la Comissió per a l’any vinent. És el punt de partida d’un any intens que pot marcar el començament d’una nova Europa.

Podeu llegir el text del SOTEU aquí.

Més informació del SOTEU en aquest enllaç.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Les oliveres mil·lenàries del Sénia: història viva d’Europa i projecte de futur

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Les arrels clavades a la terra que la va veure néixer fa 1.700 anys. El tronc imponent, contornejat pel pas dels segles, entapissat de corbes, nusos i forats. Les branques donant encara un fruit que ja collien els nostres avantpassats romans. L’olivera Farga de l’Arion, d’Ulldecona, és un monument viu que ret homenatge al passat però que, alhora, ens ensenya a projectar futur.

Perquè la conservació de les oliveres mil·lenàries del Sénia –la de l’Arion és una de les més de 4.000 que hi ha a la zona – és una iniciativa que no només mira enrere, sinó que aprofita tot el potencial d’un paisatge únic per posar en valor el territori i generar noves oportunitats. Aquests arbres monumentals, amb els seus camps voltats de murs de pedra, són un atractiu turístic de primer ordre –el Sénia té la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món-, però també un actiu per al sector agrícola i alimentari, així com per a la restauració i el comerç local. De les seves olives se n’extreu un oli d’altíssima qualitat que estan començant a comercialitzar cooperatives i empreses de la zona. S’ho imaginen? Un oli fet amb el fruit d’oliveres que han vist passar segles i civilitzacions, en plena Via Augusta romana!

És per això que el paisatge d’oliveres mil·lenàries del Sénia va ser guardonat amb el Premi de Patrimoni Cultural de la UE Europa Nostra i la tasca que fan la Mancomunitat Taula del Sénia i l’Associació Territori Sénia ha obtingut el reconeixement internacional. El jurat del Premi de Patrimoni Cultural de la UE va destacar “la importància històrica de les oliveres i l’esforç conjunt per preservar i millorar aquest paisatge cultural únic”, així com el fet que el projecte de conservació s’hagi realitzat “en un territori multiregional”, amb la cooperació dels governs de tres comunitats autònomes (Catalunya, el País Valencià i l’Aragó), administracions locals i entitats públiques i privades.

Visitaré el paisatge històric de les oliveres del Sénia i els museus d’oliveres mil·lenàries de l’Aron, a Ulldecona, i Pou del Mas, a la Jana, en una trobada amb els responsables de la Mancomunitat Taula del Sénia el proper 27 de juliol. Serà un honor conèixer de primera mà aquest projecte, que és un exemple a seguir, una mostra del que anomenem ‘bones pràctiques’ que tant ens agraden a les institucions europees. Perquè, n’estem convençuts, l’intercanvi d’experiències i la cooperació a diferents nivells és l’adob ideal perquè fructifiquin idees i propostes que ajuden a millorar la vida dels ciutadans.

L’olivera és un símbol de la cultura mediterrània i europea. També una branca d’olivera, al bec d’un colom blanc, representa la pau. I és l’anhel de pau i de bastir junts un futur millor per a tots el que ha impulsat, des dels seus inicis, el projecte de construcció europea. Les oliveres del Sénia, que han vist com els europeus som capaços del millor –unir-nos per preservar uns valors comuns de pau, solidaritat i respecte a la diversitat- i del pitjor – destruir-nos mútuament en guerres fratricides- en són testimoni . Val la pena que no ho oblidem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Europa recupera la inversió

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

El dimecres de la setmana passada vam celebrar el primer any des que es va posar en marxa el pla d’inversions per a Europa, una iniciativa del president Juncker per recuperar els nivells d’inversió a la UE – molt baixos d’ençà de l’inici de la crisi econòmica global-, i d’aquesta manera generar creixement i ocupació a Europa, la principal prioritat de l’executiu comunitari.

Ara fa un any, quan es va posar en marxa el pla, moltes persones van mostrar la seves reticències o incredulitats davant de l’anomenat ‘Pla Juncker’ que tenia l’ambició de generar 315.000 milions d’euros d’inversió en tres anys a partir dels 21.000 milions d’euros que la Comissió i el Banc Europeu d’Inversions van posar en un Fons Estratègic. La idea és que aquests 21.000 euros servissin de garantia i generessin confiança als inversors privats perquè s’atrevissin a finançar projectes prioritaris per a la UE i, d’aquesta manera, augmentar el nivell d’inversions sense augmentar la despesa pública.

Un any després és hora de mirar els números i fer balanç; i puc assegurar que el pla d’inversions per a Europa comença a donar els seus primers fruits: s’han destinat un total de 12.800 milions d’euros de finançament del Fons Estratègic  per a projectes en 26 dels 28 Estats membres; s’espera que aquests diners generin una inversió de 100.000 milions d’euros i que gairebé 150.000 pimes se’n puguin beneficiar.

Espanya és el 5è país de la UE on el pla d’inversions està generant més inversió: s’han signat 6 projectes d’infraestructures i innovació i 8 acords de finançament amb entitats intermediàries per fer arribar la inversió a les pimes. La catalana Grífols, per exemple, està duent a terme un projecte de recerca en el marc de les teràpies, diagnòstics i solucions mèdiques derivades del plasma per als hospitals. A més a més, Baleària podrà renovar una part de la seva flota amb vaixells menys contaminants també a través d’un acord signat en el marc del pla d’inversions per a Europa.

Aquestes xifres demostren que el pla està funcionant, desmenteix tots aquells que al principi es van mostrar pessimistes i –sobretot- està aconseguint que els diners i les inversions arribin a l’economia real. Sense inversió el creixement econòmic s’alenteix i la competitivitat se’n recent. Per això era necessari donar la volta  a la tendència de decreixement de les inversions a Europa i el pla d’inversions ho està aconseguint. Després d’un primer any superat amb èxit, el president Juncker ja ha anunciat que aquesta iniciativa, que va néixer per durar 3 anys, s’allargarà fins després del 2018.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

L’Europa dels Drets

Santiago Castellà (opinió)

Santiago Castellà és professor de Dret Internacional Públic i Relacions
Internacionals a la URV.

Els ciutadans europeus som ciutadans de ple dret, amb la totalitat de drets polítics –inclús el sufragi actiu i passiu- allà on residim d’Europa, i independentment de la ciutadania nacional que ens atorga el nostre Estat membre. Per primer cop en la història de les comunitats polítiques modernes, adquirir la ciutadania europea va suposar deslligar radicalment Ciutadania i Nacionalitat. La Ciutadania, nascuda per exclusió de l’estranger com a ciutadà d’una nació, i abans pedigrí exclusiu dels Estats, es reescriu avui a Europa com una ciutadania cívica, postnacional i republicana.

Sobre aquesta base s’està construint l’espai comú europeu de Llibertat, Seguretat i Justícia, basat en el respecte dels drets i les garanties jurídiques més àmplies que s’han conegut mai. Però cal, de cara als ciutadans de fora de la UE, donar una resposta comuna europea encertada a la qüestió que ens plantegen reptes com l’arribada de refugiats a territori europeu.

Santiago Castellà

Professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URV

El Dia d’Europa: un moment per reivindicar els valors europeus

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

El dia nou de maig celebrem el Dia d’Europa, l’aniversari de la Declaració Schuman. Tal dia com avui l’any 1950, l’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la Segona Guerra Mundial posessin en comú la producció de carbó i d’acer.D’aquesta manera, els materials que fins aleshores havien servit per a la guerra es convertien en un element per aconseguir la pau. És una data per a ser celebrada, una data d’un valor històricgegantí. Perquè les paraules de Robert Schumannhan fet emmudir les armes als països que formen part de la Unió Europea durant prop de sis dècades, el període de pau més llarg que hem viscut mai.

El Dia d’Europa marca el moment en quèels europeus vam decidir deixar de banda les nostres discrepàncies per aprofundir en allò que ens uneix. D’aquell discurs també en va néixer un mercat únic que abraça 500 milions d’habitants i que ha esdevingut el mercat més gran del món. Aquell discurs va ser el començament d’una recuperació que ha fet de la UE la primera economia mundial. D’aquelles paraules n’han brollat èxits que avui ja tenim integrats com a fets quotidians de la nostra vida: el programa Erasmus, la llibertat de moviment sense fronteres, la moneda única, etc.

Enguany, a més, celebrem el 30è aniversari de la nostra adhesió a la Unió Europea. Un moment per recordar com hem canviat durant les tres darreres dècades. Quan vam entrar a la UE, la nostra renda per càpita fregava el 72% de la mitjana europea (amb 12 països membres);  avui és del 94% respecte la UE dels 28i, en els anys previs a la crisi, vam arribar a superar en cinc punts aquesta mitjana.L’esperança de vida era de 76,4 anys el 1986, mentre que ara som dels països amb més longevitat (83,2 anys). Entremig, tres dècades d’immersió a Europa ens han deixat la participació en una moneda comuna i un saldo positiu en inversió. I és que la UE ha destinat només en fons regionals (FEDER, FSE i Cohesió) a Espanya ni més ni menys de 150.000 milions d’euros des de 1986 fins avui.

Els avenços que ens ha portat Europa es veuen ara difuminats pels estralls de les crisis que ens han colpejat des de 2008. Això és particularment cert per aquells que més n’han patit les conseqüències i que creuen que hi ha coses que es podien haver fet d’una altra manera. I segurament tenen raó. Però crec que tots ens en n’adonem que fer front a una crisi financera, econòmica, de deute sobirà i –darrerament- d’arribada massiva de refugiats és molt més difícil si estem separats que si anem junts. Aquesta és la lliçó que hem d’extreure dels moments difícils que vivim. Ara és hora, doncs, de tornar a posar la solidaritat al centre de la nostra Unió, de no deixar ningú enrere, de no buscar solucions aïllades sinó comunes, de seguir units i de reforçar els valors que ens defineixen com a europeus.

Només així podrem fer front els reptes que tenim al davant: uns reptes homèrics que ens posen a prova. Per aconseguir-ho cal que treballem cada dia, colze a colze, guiats pels nostres valors comuns, junts. I avui, Dia d’Europa, és una bona oportunitat per reivindicar-ho més fort.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El TTIP: les filtracions i els fets

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Després de tot el soroll generat al voltant de les negociacions del TTIP arran de les suposades filtracions m’agradaria aclarir alguns conceptes que estan apareixent i que poden provocar confusions. En primer lloc, l’acord de lliure comerç entre la UE i els EUA encara s’està negociant, tot just la setmana passada es va acabar la 13a ronda de negociacions entre les dues parts. Això vol dir que encara no hi ha cap acord tancat i que per tant no hi ha cap resultat que pugui ser ni beneficiós ni perjudicial per els ciutadans europeus.

Els documents que s’han fet públics no són en cap cas el resultat de les negociacions, són simplement una juxtaposició de les posicions de les dues parts negociadores. És ben normal que en una negociació cada part tingui interessos diferents però no ens cansarem de dir que la UE mai acceptarà un acord que suposi la rebaixa dels estàndards europeus pel que fa a la protecció dels consumidors, medi ambient o seguretat alimentària. Tal com afirma la comissària de Comerç, Cecilia Malsmstrom: “En els camps de negociació on la UE i els EUA tenim posicions molt allunyades simplement no hi haurà acord”. Per posar exemples concrets podem afirmar que el TTIP no canviarà les lleis europees dels Productes Genèticament Modificats, sobre les hormones a la carn de vedella, ni limitarà la capacitat dels governs per fer lleis que protegeixin el medi ambient.

Contràriament al que s’ha dit, la indústria europea no ha tingut un accés privilegiat als documents publicats, ha gaudit del mateix nivell d’informació que altres parts interessades com sindicats, grups de consumidors o organitzacions mediambientals.
Finalment cal apuntar que la Comissió Europea, en una clara voluntat de transparència, ha publicat el seu posicionament en tots els capítols de les negociacions, les podeu trobar a la pàgina web (http://trade.ec.europa.eu/doclib/press/index.cfm?id=1230) juntament amb una fitxa explicativa de fàcil comprensió. Per tant, pel que fa a la part europea no hi ha res de nou, res que no haguéssim dit of et públic entre els documents filtrats.

Tal com estem veient les negociacions per arribar a un acord de lliure comerç són llargues, nosaltres tenim clar, però, que no tancarem cap acord que no sigui beneficiós per als ciutadans europeus ni que no respecti els alts estàndards de protecció que té la UE. Seguirem treballant per complir amb el mandat que ens van fer els 28 Estats membres: arribar a un acord just i equilibrat amb els EUA en matèria comercial.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Quo vadis Europa?

Alfonso González Bondia

Alfonso González Bondia, professor de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili

No corren bons temps per als europeistes. Hem d’acceptar que Europa és un conjunt d’Estats amb les seves misèries i les seves grandeses, però també és un continent que ha posat en marxa un dels projectes institucionals més ambiciosos de la història contemporània, el de la Unió Europea.

La Unió Europea ha estat clau en el progrés dels seus membres, tot i que no ha evitat la que està caient. I no ho ha fet, perquè els Estats no havien pensat que s’haurien d’enfrontar a crisis com les que estem vivint i perquè tampoc estaven disposats a que les institucions europees tinguessin el poder necessari per fer-ne front, imposant la seva autoritat a la dels mateixos Estats.

Ara cal decidir cap a on anem i es plantegen dues alternatives: ho deixem definitivament sota el control dels governs dels Estats o reforcem el poder dels ciutadans a través del Parlament Europeu. Amb tot el camí recorregut per millorar el control democràtic de la Unió Europea, ens ho deixarem perdre?

Alfonso González Bondia

Professor de Dret Internacional Públic de la Unversitat Rovia i Virgili.

Alfonso González Bondia serà el convidat de l’última sessió del curs del cicle #eurotertúlies, que porta per títol “Quo Vadis UE?”, on es posarà a debat el futur de la Unió Europea en un ambient distès i informal.