Entrades

Europa, de la declaració a les decisions

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, se

mblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, que a Tarragona compta amb diverses activitats dirigides tant a les escoles com a universitaris i també en l’àmbit institucional. La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en diverses d’aquestes trobades, algunes de les quals a les comarques tarragonines, i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà encara més els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clar quina Europa volem. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans,  responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa fins arribar a Sibiu.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Tarragona celebra el 9 de Maig, Dia d’Europa

Amb motiu del Dia d’Europa, Tarragona acull un seguit d’activitats per commemorar l’aniversari de la històrica “Declaració de Schuman”, pronunciada a París l’any 1950 per l’aleshores ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, que es considerà l’inici de la Unió Europea actual. Coincidint amb la data, l’Ajuntament i el centre d’informació Europe Direct Tarragona han preparat diverses activitats per commemorar la pau i la unitat del continent, i visualitzar així l’europeisme de la ciutat.

9 de maig dia d’Europa

Així, el mateix Dia d’Europa, dimecres 9 de maig, alumnes de 5è de primària de tres escoles de Tarragona es trobaran al matí als jardins del Banc d’Espanya per jugar unes partides del joc de l’oca ‘Tira el Dau i descobreix Europa’, dinamitzades per Ateneu l’Europeu, i per elaborar un mural amb els principis de la UE. Prèviament EDTgn haurà impartit una xerrada a les escoles que participen de la iniciativa, perquè els nens coneguin Europa, els seus Estats membres i les seves institucions. Tots els participants rebran un distintiu com a ciutadans europeus i al juny podran participar d’un espectacle de música i màgia d’Ateneu l’Europeu.

El mateix 9 de maig, a les 12.30 hores, se celebra l’acte Institucional a l’Ajuntament de Tarragona amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el conseller Francesc Roca. Aquell dia s’il·luminaran de blau la façana de l’Ajuntament de Tarragona i la Torre dels Vents i, els vehicles de l’EMT lluiran la bandera europea.

Setmana d’activitats

Estudiants universitaris van seguir l’eurotertúlia amb Oriol Lázaro, dimecres 2.

A banda dels actes que se celebren el mateix Dia d’Europa, els dies previs i posteriors hi ha programades altres activitats per donar a conèixer Europa i debatre sobre diferents aspectes de la Unió. Així, aquest dimecres ha tingut lloc la tercera #eurotertúlies de l’any, sobre el paper dels assistents locals dels eurodiputats al Parlament Europeu, amb Oriol Lázaro, que ens ha explicat com funciona i quina és la seva tasca com a cap de l’oficina parlamentària i membre de l’equip de Francesc Gambús. Podeu seguir el fil a #eurotertúlies, i al nostre twitter.

El dilluns 7, Tarragona acull la trobada anual de l’Associació d’Antics Funcionaris de la UE (AIACE), que entre altres activitats preveuen celebrar una taula rodona al Seminari sobre “Nous equilibris nord/sud en l’espai europeu”, oberta a la ciutadania. Intervindran: Joaquin Díaz Pardo, President de l’AIACE Internacional; Santiago Castellà, professor de Dret Internacional de la URV; Jordi Garcia-Petit, antic director del Comitè de les Regions de la UE i Alfonso González Finat, antic director de Xarxes Transeuropees de la Comissió Europea. En aquest enllaç podeu descarregar-vos el programa de la jornada.

Jornada economia circular

Un dels actes més destacats d’aquests dies és la Jornada “L’economia circular i els emprenedors”, organitzada per EDTgn amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) divendres 11 de maig, a partir de les 10 hores, a la Sala de Graus del Campus Catalunya. L’acte servirà per conèixer més a fons aquest nou model productiu que forma part de l’estratègia Europa 2020, basat en un ús dels recursos més eficient i sostenible. Hi prendran part empreses i joves emprenedors del territori, La inscripció continua oberta a través del formulari d’aquest web o per correu electrònic a europedirect@tarragona.cat.

A més, s’han programat dues xerrades, dins la dinàmica habitual d’EDTgn de donar a conèixer Europa entre la ciutadania tarragonina: una primera el dijous 10, a les 10 hores, sobre “Què vol dir ser ciutadà europeu” per als alumnes de batxillerat de l’Escola La Salle Tarragona; i l’altra el dimarts 15 de maig, a la llar de jubilats de Tarragona, en aquest cas amb el títol “Som Europa”.

Suma’t a la celebració del Dia d’Europa a Tarragona! #diadEuropa #EuropeDay #EDTgn

 

El paper dels assistents dels eurodiputats, al pròxim #eurotertúlies

Cartell tercera #eurotertúlies

La tercera eurotertúlia d’aquest 2018 ja té data.  Serà el pròxim dimecres 2 de maig, a partir de dos quarts de 8 del vespre al Tradicionàrius (carrer Antoni Rovira i Virgili, 32), a Tarragona. I el convidat: Oriol Lázaro, membre de l’equip de l’eurodiputat Francesc Gambús.

Oriol Lázaro, @oriol_lazaro a twitter, departirà amb els assistents sobre la seva activitat diària al capdavant de l’Oficina Parlamentària de Gambús, en el seu cas com a assistent local responsable de les relacions amb el territori. Una tasca: la dels assistents locals dels eurodiputats, que és molt desconeguda per la ciutadania, i que l’#eurotertúlies vol donar a conèixer com a peça clau de l’activitat que realitza el Parlament Europeu a l’hora de legislar sobre les diferents matèries.

I és que el Parlament Europeu destina una partida econòmica perquè cada un dels 751 eurodiputats pugui dur a terme la seva funció a l’hora de presentar i debatre les iniciatives legislatives que s’aproven a la Unió Europea (UE), una tasca que després impacta sobre la vida diària dels més de 500 milions de ciutadans que viuen en els seus 28 estats membres.  Dins l’equip de Gambús són quatre persones, dos a Brussel·les i dos a Barcelona.

Incidir en la legislació europea
“La feina del legislador és un procés lent, que requereix uns procediments que al final han de donar resposta a les necessitats que té la societat europea en el seu conjunt, també amb les particularitats de cada país i regió”, explica Lázaro, per a qui la seva feina és fer de “corretja de transmissió” entre les empreses, els representants socials catalans i l’eurodiputat, ja que a través de l’oficina parlamentària es recullen opinions i informació dels temes per incorporar la realitat i les necessitats catalanes a la UE, en el seu cas en les matèries que treballa Gambús. “Si no som proactius, no ens tenen en compte a l’hora de legislar. La nostra voluntat és imposar l’empremta catalana a la UE”, afegeix.

El cicle #eurotertúlies està organitzat pel Centre d’Informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) per impulsar el debat entorn les qüestions d’Europa d’una manera distesa i informal, en aquest cas per conèixer la manera d’incidir en la legislació europea, amb Oriol Lázaro.

Si voleu participar en aquesta activitat, us podeu apuntar a través del formulari del nostre blog, on també trobareu més informació de les #eurotertúlies organitzades fins ara, així com del funcionament del Parlament Europeu a través de les Simulacions que hem organitzat a Tarragona per apropar aquesta institució als ciutadans.

Podreu seguir el debat a través de l’etiqueta #eurotertúlies, a twitter.

Joves i infants tarragonins, principals protagonistes de les activitats de la celebració del Dia d’Europa

Tarragona ha viscut, durant gairebé dues setmanes, una intensa programació per commemorar el Dia d’Europa, que se celebra cada 9 de maig, amb activitats que van de les xerrades al teatre, passant per una jornada professional o una nova sessió de l’#eurotertúlies.

Així, el 3 de maig es va realitzar la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i territoris”, que va tenir una molt bona acollida, i el dia 10 es va representar, al Palau de Congressos, l’obra de teatre La idea d’Europa, que va fer reflexionar els joves assistents sobre el fet de ser europeu i el pes de la història i la cultura europees.

Apropar Europa als més infants i joves

Els infants també van esdevenir protagonistes de la celebració del Dia d’Europa, sobretot el mateix 9 de maig amb el projecte “La fira de turisme” que van organitzar els alumnes de 6è de l’escola El Miracle. Una iniciativa amb la qual van demostrar haver après de forma transversal i multidisciplinar el funcionament de la UE i també els detalls d’alguns dels seus Estats membres.

Així mateix, diversos centres educatius han acollit xerrades sobre diferents aspectes de la UE, i durant la setmana del 8 al 12 de maig, el joc “Tira el dau i descobreix Europa” va estar instal·lat a l’escola Joan XXIII, amb el qual van jugar els alumnes de cicle superior de primària i també els de 1r i 2n d’ESO.

Campanya “Let’s clean up Europe”

L’última de les activitats de la programació va tenir lloc dissabte a la platja de la Móra, en el marc de la campanya “Let’s clean up Europe”. Hi van participar una trentena de persones que van recollir 16,60 quilos de brossa, sobretot micro-plàstics, burilles i palets d’orella de la sorra, uns materials que sempre van quedant a la sorra ja les màquines no els poden agafar i els enterren, i són dels més contaminants pel medi ambient.

Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, considera que “el Dia d’Europa és i ha de seguir sent el dia de la ciutadania, una ciutadania europea que ens invita a reflexionar que Europa ha de ser un referent en matèria social, educativa, ocupació, ecològica, industrial, cultural”. En definitiva, “una Europa intercultural i d’acollida, i que pensi en les persones”, conclou.

L’obra La idea d’Europa motiva 200 joves a reflexionar sobre el continent amb motiu del Dia d’Europa

L’intèrpret Òscar Intente en un moment de la representació.

Més de 200 joves han gaudit, aquest matí, de la representació de l’obra de teatre La idea d’Europa, representada a Tarragona en el marc de la programació per a celebrar el Dia d’Europa, que es commemora cada 9 de maig. Es tracta d’un monòleg, dirigit i interpretat per Òscar Intente, inspirat en una conferència de George Steiner, un dels pensadors més reconeguts del vell continent. Un muntatge en què també té un paper destacat la música, present a l’escenari gràcies a l’acordió de Ferran Martínez.

Una proposta que vol interpel·lar l’espectador sobre la seva identitat, sobre el fet de ser europeu, sobre el pes de la història i la cultura europees o sobre quins són els perills d’Europa. A la vegada, recorda que la pau no està garantida i que s’ha de treballar conjuntament per no tornar a viure una nova guerra al continent. “La resposta s’ha de trobar… i es fa tard”, conclou l’obra.

Debat posterior

José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea, durant el debat amb els joves.

A la representació hi han assistit 230 joves de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, de cicles formatius de l’escola Joan XXIII de Tarragona i d’ESO del col·legi Sant Pau de Tarragona. Uns alumnes que, un cop finalitzada l’obra, han debatut diverses qüestions amb José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea.

Així, els joves s’han interessat sobre la possible adhesió de Turquia a la UE, els refugiats, el Brexit o el comerç amb els Estats Units. Una de les preguntes ha estat: Què podem fer els joves a Europa? Una pregunta que Marbán ha qualificat de “molt important”. En aquest sentit, els ha animat a aprofundir en les llengües i a aprofitar totes les eines de mobilitat juvenil que els ofereix la UE. D’aquesta manera, “aprendreu a estimar Europa i els seus valors”, els ha assegurat. “S’ha de ser crític, però també proactiu”, els ha dit, per finalitzar.

Celebrem el Dia d’Europa

Aquesta obra de teatre forma part de la programació que el centre d’informació Europe Direct a Tarragona ha organitzat per a commemorar el Dia d’Europa, el 9 de maig. Unes activitats que podeu consultar en aquesta pàgina web, i que s’allargaran fins al cap de setmana.

Un instant de la representació, amb Òscar Intente i Ferran Martínez.

Alumnes del col·legi Sant Pau han elaborat cartells amb els valors d’Europa.

Els alumnes de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta s’han fotografiat amb Martínez, Marbán i Intente.

Ferran Martínez, José Luis Marbán i Òscar Intente.

Alumnes de l’escola El Miracle celebren el Dia d’Europa i aprenen sobre la UE amb una “Fira de turisme”

“Viure Europa d’una forma pràctica i ensenyar als alumnes no només des de la part històrica o política, sinó des d’un vessant d’intel·ligències múltiples: amb olors, literatura, música, gastronomia…”. Amb aquestes paraules explica la directora de l’escola El Miracle de Tarragona, Araceli Luque, com ha estat el projecte de la “Fira de turisme” de la UE que els alumnes de 6è de primària han treballat des de principi de curs.

A més, aquest dimarts, i en el marc de les activitats programades per commemorar el Dia d’Europa, tots els escolars de primària del centre han participat en un acte per celebrar l’efemèride. Un esdeveniment presidit per Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, i Montserrat Fortuny, directora de l’IMET, en què els nois i noies més grans han exposat el seu projecte, els alumnes de 3r han interpretat l’Himne d’Europa en flauta, i representants de diverses classes han mostrat cartells amb els valors d’Europa, que també han treballat a l’aula.

Una fira multidisciplinar

Després de l’acte, els alumnes de 6è han mostrat a la comunitat educativa tota la feina realitzada al llarg del curs amb la preparació de la seva fira. El Ricard s’ha encarregat d’explicar els detalls del projecte, amb el qual han après sobre la Unió Europea i els seus valors i símbols, a la vegada que han aprofundit en la gastronomia, els monuments, el relleu o les tradicions de cadascun dels Estats membres. “Hem treballat en grup, amb els amics, i hem après molt perquè ha estat com un joc”, reconeix.

Cada grup ha abordat els detalls d’un país: Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit, i n’ha elaborat un estand. En cadascuna d’aquestes parades hi havia la bandera, un tríptic amb la informació més important de l’Estat, pòsters per jugar amb els monuments més coneguts del país, tastos de la gastronomia típica o, fins i tot, la seva música tradicional. Així, pizzes, truita de patates, formatges, te i pastes o frankfurts han omplert els passadissos d’El Miracle per una tarda, juntament amb una Torre Eiffel feta amb un bolígraf 3D; una taula d’aromes de la UE amb cafè, xocolata o lavanda; una mostra de sevillanes; o música de clarinet, violí o piano…

Roca assegura que, amb projectes com aquest, “es confirma que El Miracle té un projecte educatiu consolidat, que ha implicat tota la comunitat educativa, des dels alumnes als pares passant per tot el professorat”. Alhora creu que potencia “la creativitat, la participació, el treball en equip…” i es felicita per “la bona feina realitzada”.

Programació del Dia d’Europa

Però les activitats del Dia d’Europa encara no han acabat, i és que van començar ja fa dies, i s’allargaran fins al cap de setmana. A més, els autobusos de l’EMT circulen, durant tota la jornada, amb la bandera de la Unió Europea ben visible als seus vehicles, i la façana de l’Ajuntament de Tarragona s’il·luminarà, aquest vespre, de color blau.

Consulta la resta d’activitats en aquest apartat de la nostra pàgina.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

L’Europa o la no Europa

Oliver Klein és professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils.

Els esdeveniments cauen en comptagotes o s’acceleren segons la urgència. I és veritat que aquells que reflexionem sobre la qüestió sabem des de fa temps que les coses no van gaire bé per la Unió Europea. El Brexit, l’increment del populisme i dels euroescèptics al Vell Continent, la victòria de Macron o la resistència de Merkel, són només alguns clars exemples de cap on es mou el pèndol en cada moment determinant o crisi espontània que ens toca viure.

Més que mai tornen a dibuixar-se i recordar-se les subcultures europees, que mai havien deixat d’existir, però que a força d’invertir en “ciutadania europea” algú pensava que es podrien difuminar finalment: el centre europeu el segueix construint una possible entesa entre França i Alemanya, reforçada per altres països que puguin acompanyar una nova embranzida en el que sempre ha estat un procés amb avenços i retrocessos; els anglosaxons, més enllà del Canal de la Mànega, els més forts dels quals ja no hi són, deixen oberts els temes d’Escòcia, Irlanda, Gibraltar…; els escandinaus, cada vegada més allunyats i amb dinàmiques pròpies i concentrades en el seu espai més immediat; els europeus del sud, tan menyspreats (ens ho recordava no fa gaire el laborista protestant holandès Dijsselbloem) i ara, de sobte, convidats a la refundació; i el gran grup de països que va engreixar la Unió després de la Caiguda del Mur de Berlín, segurament de manera massa ràpida, els que quedaren durant massa temps a l’altra banda del ‘iron courtain’ en paraules de Winston Churchill, sobre els quals hem de reconèixer que ha existit un interès més estrictament econòmic que jurídic o democràtic.

Doncs no tot són diners, Europa! Hem de tornar a una reflexió molt inicial dels discursos de Salvador de Madariaga, Pablo de Azcárate, Robert Schuman o Jean Monet. Moltes vegades cal més esperit i convenciment per part dels qui porten el vaixell i conviden de manera poc convincent a què hi pugem de nou a un trajecte poc clar, o ens demanen de no pensar a baixar-hi a la propera escala! Existeixen moltes més coses interessants per als europeus en el seu conjunt que reduir-ho tot plegat a la moneda única que és l’Euro o la competitivitat de les empreses transnacionals de cada Estat que n’és membre a escala mundial.

No oblidem que les normes del joc sembla que hagin canviat, i gairebé sense adonar-se’n, o no se’n volien adonar, els que en tenien alguna responsabilitat de pilotatge: tornar a dibuixar fronteres, tornar al tancament i al discurs agressiu, ho estan imposant des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra, des dels nacionalismes als nous feixismes, de diferent signe, que van mostrant el seu cap cada vegada amb més orgull. Diuen que ser europeista resulta estar a favor de la mundialització i de la globalització, i que això pot ser dolent pels habitants de cada país, perquè no se’n beneficien directament i tot s’ho queden les elits extractives. Que potser tenen raó? Que potser podem tenir arguments intel·lectualment superiors per construir una resposta satisfactòria per aquells qui gosarien apostar per ‘més Europa’, dient totes les veritats, i corregint allò que darrerament s’ha estat fent malament? Som-hi, perquè si no serà massa tard.

Oliver Klein Bosquet

Professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Treballar aliances i un lideratge polític fort, qüestions clau per a la internacionalització

Buscar aliances i disposar d’un bon lideratge polític, a més de definir les estratègies adequades, són algunes de les claus que es poden extreure de la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i els territoris”. Una activitat emmarcada en la programació del Dia d’Europa, i organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu (CCME), l’Ajuntament de Tarragona i Europe Direct Tarragona, que va tenir lloc aquest dimecres al Centre Cultural El Seminari de Tarragona. En total hi van assistir una trentena de persones entre càrrecs electes i tècnics responsables d’aquest àmbit en els governs locals.

Així, els participants van poder aprofundir en qüestions com ara “La dimensió estratègica de la internacionalització de les ciutats”, “Com passem de la teoria a la pràctica per internacionalitzar-nos”, “Com aprofitar programes, projectes i xarxes per ser presents i visibles internacionalment”, així com “Casos d’èxit i de bones pràctiques de municipis i territoris”.

Algunes de les conclusions de la sessió van ser que “per incidir en l’àmbit internacional no cal ser una gran ciutat, sinó que s’han de buscar aliances”, o que “actualment els estats han perdut el monopoli de les relacions internacionals a favor de les ciutats i el territori”, per això cal treballar des d’aquestes àrees.

A més, “la participació en xarxes permet a la ciutat disposar d’informació àmplia, afegir valor, i passar de ser espectadors a participants, per la qual cosa es configuren noves formes de gestió pública en un marc de creixent internacionalització dels debats”, i “si ens movem en un escenari superior a l’estrictament local, és quan sorgiran les oportunitats”.

Treballant el model i la marca de ciutat

Presidint la jornada hi va haver Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, que va destacar que “cal donar a conèixer dins i fora dels consistoris les iniciatives que es porten a terme a escala internacional, a més d’incloure aquest aspecte en l’estratègia de marca de ciutat”. També va incidir, una vegada més, en què “és imprescindible el lideratge polític”, a la vegada que “s’ha de millorar la competitivitat dels territoris, la qual cosa ajuda a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans”.

En la mateixa línia, Agustí Fernández, director d’estudis i assistència tècnica internacional a Tornos Advocats, va assegurar que “la internacionalització no és un fi en si mateixa, sinó un instrument que requereix lideratge polític, un model de ciutat i capacitat de planificació estratègica”.

Xavier Tiana, responsable de relacions internacionals a l’Àrea Metropolitana  de Barcelona (AMB) va remarcar que “l’Ajuntament de Tarragona té una important oportunitat de lideratge a la Mediterrània gràcies a la celebració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018”. Per la seva banda, Àngels Chacón, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, va refermar la tesi que “la internacionalització de les ciutats és important per ampliar perspectives, definir estratègies i, finalment, aplicar-les”.

Una jornada que es va allargar durant quatre hores i que, segons els assistents, va ser molt útil, ja que a partir d’ara disposaran de més eines a l’hora d’enfrontar-se al treball d’internacionalització que puguin dur a terme en el seu dia a dia.

Per a més informació de la programació del Dia d’Europa consulteu aquest enllaç.