Entrades

El paper de les dones en la política, amb motiu del Dia Internacional de les Dones 2019

Dia Internacional de la Dona Treballadora 2019.

Avui, 8 de març, se celebren diferents actes arreu del territori amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En l’àmbit europeu el Parlament Europeu ha decidit reivindicar el paper de la dona en la política, especialment en un any marcat per les eleccions europees que se celebraran el pròxim mes de maig.

La igualtat entre dones i homes és un dels objectius de la Unió Europea. Amb el pas del temps, la legislació, la jurisprudència i els canvis en els Tractats han contribuït a reforçat aquest principi i la seva aplicació a la UE. Però, malgrat els avenços aconseguits, les dones només representen el 36% dels membres del Parlament Europeu. Mentre que a Finlàndia, el país amb major representació representen un 76.9% a Estona només un 16,7%,, el menor índex entre els països europeus.  El nostre país se situa en la sisena posició, amb un 48,1% de representació en el Congrés.

Clicla per veure el gràfic de representació de les dones en els diferents parlaments nacionals europeus.

La influència de les dones en la política defineix la seva capacitat de participació i decideix el govern col·lectiu i l’igualtat en la presa de decisions de les nostres societats. Un indicador clau dels drets de les dones. Podeu visualitzar el vídeo resum que ha editat el Parlament Europeu per veure els avenços que hem aconseguir i els reptes que encara tenim al capdavant.  A més, a les xarxes socials podràs seguir el Dia Internacional de la Dona Treballadora a les etiquetes #IWD2019, #DiaDones2019, #WomensDay, #InternationalWomensDay.

Eleccions del 26 de maig #AquestaVegadaVoto
#AquestaVegadaVoto és la campanya que ha llençat Europa per animar a la ciutadania a votar. Tots el ciutadans europeus majors de 18 anys estem cridats a les urnes per decidir el futur d’Europa. Per una Europa més igualitària, el 26 de maig no et quedis a casa, ves a votar.

Pots seguir tota la nostra actualitat al nostre blog “Directe a Europa” i a través de les nostres xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram.

Igualtat i ciutadania: reptes per a la Unió Europea

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Celebrar, de nou i cada any, el dia 8 de març per reclamar igualtat entre homes i dones pot semblar, per a moltes persones, una celebració irrellevant i una reiteració. I potser tenen raó: fa més de 20 anys que les Nacions Unides, a la quarta Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing, van acordar la manera com calia superar les desigualtats, el “mainstreaming” de gènere; recorden el concepte? I fa també poc més o menys els mateixos anys, que la Unió Europea, amb l’aprovació del Tractat d’Amsterdam, va fer seu el principi d’igualtat entre homes i dones com un objectiu en l’execució de totes les polítiques. Des d’aquell moment han estat diverses les iniciatives polítiques, públiques i institucionals, però també del sector privat, d’empreses i organitzacions, que s’han sumat a la idea que la igualtat és un dret i, incorporar dones, una bona estratègia pel creixement. Tanmateix, la vida quotidiana ens mostra realitats diferents per homes i dones, o almenys per la majoria. Són molts els exemples que podríem posar per mostrar-ho: la menor participació de les dones en representació política, menor accés de les dones a càrrecs de poder i decisió, més atur i salaris més baixos també per elles… Podríem, també, referir-nos a la realitat d’altres països on la situació de les dones és encara pitjor: on la igualtat ni tan sols està reconeguda en la legislació, països on les dones reben prohibicions directes que limiten enormement la seva vida, països on la violència masclista és una pandèmia… Totes aquestes realitats les podem quantificar i reflectir en xifres. De fet, avui en dia tenim xifres per mesurar i quantificar tota –o gairebé tota– la realitat.

Tanmateix, en moltes ocasions, aquest esforç d’objectivar la desigualtat no aconsegueix canviar la realitat de manera contundent. Perquè això és el que necessitem les dones: un canvi profund en les mentalitats, un canvi contundent en l’organització de la societat, una transformació radical dels estereotips i rols que assignem a les dones i als homes i que ens col·loquen, sistemàticament, com un grup qüestionable, criticable, millorable. Les dones que es dediquen a la política viuen en primera pell aquestes crítiques quan són objecte de burles per la seva manera de vestir o quan són menyspreades les seves opinions; però també les noies joves –molt joves diria– són objecte dels estereotips quan estan sotmeses a una moda hipersexualitzada que les incita a tenir cossos perfectes, a mostrar el seu cos com si fos un objecte de consum per als homes–un objecte més–. I també ho són les mares que han de triar entre treball i família perquè cuidar dels menors o, cada vegada més, cuidar dels grans, continua sense ser una tasca compartida per la major part dels homes.

Celebrar un altre 8 de març ens permet recordar que queda molt per fer si volem que homes i dones visquin igualment lliures. Ens permet recordar que tot i els avenços de la Unió Europea en matèria d’igualtat necessitem més que mai el compromís de les institucions amb la igualtat. La Unió Europea ha mostrat el seu compromís a través de programes com “Drets, igualtat i ciutadania” que preveu el finançament de projectes per la igualtat, de documents com el Compromís Estratègic per la igualtat de gènere 2016-2019, d’organismes com l’Institut Europeu de Gènere que ha desenvolupat eines importantíssimes com l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere. Ara necessitem també el compromís individual de cadascun dels ciutadans perquè davant d’europarlamentaris que s’atreveixen a insultar i menysprear les dones cal una postura també contundent per mantenir, sense retrocessos, el principi d’igualtat entre homes i dones.

Inma Pastor Gosálbez

Directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV

Igualtat de gènere a la UE: a mig camí i a ritme massa lent

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Si no es fan canvis significatius, caldran 70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d’ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l’equilibri de gènere en política. El Parlament Europeu aprovarà la setmana vinent a Estrasburg, en sessió plenària, un informe de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, del qual n’és ponent l’eurodiputat Ernest Urtasun, on es reclama que “no hauríem d’acceptar que calgui esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere a Europa”.

La directiva europea del 2006 per promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral no ha aconseguit tancar la bretxa salarial entre homes i dones; tot i que les dones ja comptem de mitjana amb un nivell educatiu superior al dels homes, a la UE encara cobren de mitjana el 16,1% menys que els homes -xifres del 2014-, tot i que hi ha diferències significatives en els diferents països de la UE (a Espanya ronda el 15%).

El 2015, el 43% de les dones entre 30 i 34 anys havien completat estudis superiors, davant un 34% dels homes. L’objectiu de l’agenda Europa 2020 era arribar al 40% i les dones ja el vam superar l’any 2012, mentre que els homes segueixen diversos punts per sota d’aquesta marca. Amb tot, malgrat els majors nivells d’èxit educatius entre les dones, continuem infrarepresentades en àmbits com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, on la nostra participació està sobre el 12% des de fa ja molts anys i no mostra signes de millora; i en posicions de direcció, on només el 6,5% d’aquests llocs a les empreses que cotitzen en borsa a la UE són dones. Pel que fa a la representació de les dones en la vida política, representem el 37% dels membres al Parlament Europeu, mentre que som de mitjana el 29% als parlaments nacionals dels 28 Estats membres; i només dos Estats membres tenen paritat de gènere als seus governs: Suècia i França.

Si la bretxa salarial és important, la diferència en la quantia de les pensions és encara més gran, a causa de la desigualtat en el mercat de treball, ja que un major percentatge de dones té ocupacions a mitja jornada, una remuneració més baixa per hora o s’acullen a permisos parentals o per a la cura de familiars. En 2014, la bretxa en pensions entre homes i dones ascendia al 40,2% de mitjana, segons l’Índex d’Igualtat de Gènere que realitza l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les seves sigles en anglès). A més, entre l’11% i el 36% de les dones a set països de la UE -Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Malta- no perceben cap pensió.

Segons un Eurobaròmetre del 2016, una majoria (55%) dels ciutadans europeus vol una major implicació de la UE en matèria d’igualtat de gènere. En resum, la Unió Europea encara està a mig camí cap a la igualtat de gènere, i els avenços han estat lents, amb una millora insuficientment perceptible en la darrera dècada. El Parlament Europeu està promovent un seguit d’accions per posar fi a aquesta bretxa. Actuem juntes!

M. Teresa Calvo Mayals

Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Concurs de relats breus “Mujer, ni más ni menos”

mujer_20140304pht37504_portrait_175_225L’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Espanya amb la col·laboració de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, l’Institut de la Dona i per la igualtat d’oportunitats, del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, organisme responsable a Espanya de l’Any Europeu del Desenvolupament 2015, convoquen un concurs de relats breus amb motiu de la commemoració, el 8 de març, del Dia internacional de les Dones 2015.

La Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, presidida per l’europarlamentària espanyola Iratxe García-Pérez, ha seleccionat el tema “Empoderar les dones i les nenes a través de l’educació” per a la campanya amb motiu de la celebració d’aquest dia.

L’empoderament (empowerment) és un terme que es va començar a utilitzar a la IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing el 1995, per referir a l’augment de la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. Actualment aquesta expressió comporta també una altra dimensió: la presa de consciència del poder que individualment i col·lectivament ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la pròpia dignitat de les dones com a persones.

Bases del concurs aquí