Entrades

Nens i nenes de Tgn reivindiquen els principis de la UE el dia d’Europa

Els nens i nenes han après sobre la Unió Europea jugant al joc “Tira el Dau i Descobreix Europa”, amb Ateneu l’europeu.

Solidaritat i Dignitat han estat els guanyadors de les dues partides del joc de l’Oca Tira el dau i descobreix Europa que han jugat avui alumnes de 5è curs de Tarragona als jardins del Banc d’Espanya, a la Rambla Nova, dins els actes per celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa, a la ciutat.

Però més enllà del joc, el que sí que tenen clar els nens i nenes de l’Escola Saavedra i el Col·legi Sant Domènech de Guzman que hi han participat és que “tots els principis i valors de la Unió Europea són importants. No podem i no volem renunciar a cap d’ells”, deien l’Anaïs, el Pablo i el Daniel de les Dominiques.

Es refereixen als principis fonamentals del projecte europeu que s’han posat en valor durant l’acte de celebració del Dia d’Europa: Llibertat, Ciutadania, Justícia, Igualtat, i els ja citats de Solidaritat i Dignitat. L’activitat del Dia d’Europa a la ciutat ha girat entorn d’aquests conceptes clau, que els nens i nenes han fet seus i han estampat en un mural gegant que a partir d’ara penjarà de l’oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn), juntament amb el lema europeu: Units en la diversitat.

Partida al joc de l’oca i mural reivindicatiu

Llibertat, un dels principis de la UE que els nens i nenes han escrit al mural.

El centenar d’alumnes que han pres part en aquesta activitat s’han dividit en 6 grups, un per cada principi europeu. En dos torns, han jugat una partida al joc de l’oca gegant, dinamitzada per Ateneu l’Europeu, un personatge amb el qual els petits aprenen sobre la Unió Europea d’una manera divertida, “millor que a classe”, reconeixia la Maria Àngels.

En un ambient distès i molt animats, els nens i les nenes han anat tirant el dau, avançant caselles i contestant les preguntes que l’Ateneu els anava llançant: ‘Quins països formen la UE? Sabries citar el nom de les capitals europees? D’on és típic el pa Pretzel? Quina ciutat europea molt amorosa dóna nom a un tractat de la UE?’… Mentrestant, els que esperaven el torn per jugar la partida, esmorzaven i elaboraven les peces del mural gegant.

Així, els estudiants europeus de la ciutat han demostrat els seus coneixements sobre Europa, després que fa uns dies la directora del centre d’informació de la UE de Tarragona, Marta Domènech, els impartís una xerrada a la seva classe. “Hem après molt tots, amb aquesta activitat, fins i tot els profes”, explicava el Pablo, d’11 anys.

L’acte ha servit també per reivindicar que “volem ser europeus”, deien la Raquel i l’Alba, dues nenes de 10 anys que s’ho han passat “molt bé”. Durant l’activitat tots ells han reflexionat sobre que vol dir formar part de la UE i han explicat com volen que sigui aquesta europea del futur: “Un país on tu ajudis i que m’ajudin a mi també”, on “et sentis lliure”, on “tots siguem iguals”, on “ens respectem i ens tractem d’una manera justa”, on “tots tenim els mateixos drets”, on “podem viure en qualsevol païs de la UE, “perquè tots som ciutadans europeus!”

Foto de grup dels participants de les escoles Saavedra i Dominiques amb el consell Francesc Roca

La jornada ha acabat amb una foto de grup amb el mural que han elaborat. A l’acte ha participat també el conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Ecónomic i Projecte del Banc d’Espanya, Francesc Roca, que després ha estat també present en l’acte institucional del Dia d’Europa a la ciutat, on s’ha llegit el manifest “Per una Europa unida i respectuosa amb els valors europeus “declaració del Consell Català del Moviment Europeu, i Xavier Pie ha interpretat l’himne d’Europa. “La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració de Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar”, com destaca el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona en aquest artícle d’opinió.

Podeu veure els vídeos de la jornada al nostre Instagram. I recordeu que tambè podeu seguir tota la nostra actualitat al nostre blog, Facebook i Twitter.

Galeria de fotos:

Europa, de la declaració a les decisions

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, se

mblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, que a Tarragona compta amb diverses activitats dirigides tant a les escoles com a universitaris i també en l’àmbit institucional. La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en diverses d’aquestes trobades, algunes de les quals a les comarques tarragonines, i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà encara més els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clar quina Europa volem. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans,  responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa fins arribar a Sibiu.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona