Entrades

Premi al projecte G-NET sobre la igualtat de gènere a Europa

Inma Pastor, responsable del projecte “European Union contributions to gender mainstreaming and citizenship”, recull el Premi a l’Impacte Social de la Recerca de mans del president del Consell Social, Joan Pedrerol. Foto: URV

El projecte sobre igualtat de gènere “European Union contributions to gender mainstreaming and citeizenship”, conegut amb l’acrònim G-Net i que ha comptat amb finançament europeu del programa Erasmus+, ha rebut aquest dimecres el II Premi Consell Social Universitat Rovira i Virgili (URV) a l’Impacte Social de la Recerca, en la modalitat ex post de ciències social i humanitats.

G-Net és una xarxa d’universitats de l’Amèrica Llatina i Europa que desenvolupen materials docents i imparteixen cursos sobre gènere i les polítiques de gènere en el procés d’integració de la Unió Europea (UE), en aquest cas com a cas de bones pràctiques per ser adoptades a Llatinoamèrica.

La investigació ha estat liderada per Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, i està impulsada pel grup de recerca Social & Business Resarch Laboratoy (SBRLab), coordinat també des de Tarragona per Angel Gabriel Beluznegui.

La igualtat de gènere, una prioritat a la UE

Des que G-Net es va posar en marxa l’any 2014, es calcula que ha tingut un impacte directe en més de 4.600 persones. A més, ha posat a disposició pública nombrosos materials, especialment destinats a estudiants, responsables tècnics, polítics i investigadors  llatinoamericans. L’objectiu és donar a conèixer a fons com s’ha incorporat la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre els països membres de la UE, perquè l’experiència .

La igualtat de gènere és un dels objectius de l’agenda del desenvolupament 2030 de Nacions Unides, amb la qual la UE està compromesa. Des de EDTgn també estem compromesos amb les polítiques d’igualtat d’oportunitats i col·laborem amb activitats que realitza l’Observatori per la Igualtat al territori, com en l’organització de la jornada d’Igualtat del passat mes d’abril a Tarragona. Per a més informació, podeu seguir el fil #EDTgnIgualtat.

5 premiats més

Imatge dels investigadors i investigadores premiats en la segona edició del Premi a l’Impacte Social de la Recerca. Foto: URV

La URV ha premiat a 5 projectes més pel seu impacte social:

Podeu trobar més informació sobre aquests en els enllaços que us deixem. Des de EDTGN us donem l’enhorabona a tots i totes!

Defensar els drets de les dones és cosa de tots i totes

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat, professora de Sociologia IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network, departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Fa molt anys que diferents grups de dones van començar a reivindicar drets formals (dret al vot, dret a l’educació, dret a la participació política…) Drets que avui són reconeguts i estan garantits en una part important del mon. La societat europea ha fet passos per convertir aquelles reivindicacions en drets reconeguts. Són moltes les fites assolides i és innegable que la situació ha millorat aquí i en molts altres països (escolarització de les nenes, millora de l’esperança de vida, accés al treball remunerat, participació política…) però una mirada més detallada en lo particular i més àmplia en una dimensió internacional dóna comptes de les persistents desigualtats així com també de les noves, o renovades, discriminacions contra les dones. Qüestions com el no reconeixement del treball de cura i el seu valor, la situació de les dones en el mercat de treball amb més contractes a temps parcial i temporal, així com la bretxa salarial, són elements que reclamen una reflexió. Però també ho són la hipersexualització de les nenes, el retorn de les joguines estereotipades i el reforç de la imatge de les dones com objecte passiu de la sexualitat i la seva cosificació. I especialment ho són el maltractament i l’assassinat de nenes i dones així com les agressions sexuals que pateixen cada dia.

Una reivindicació que afecta a tota la societat
La manifestació feminista del passat 8 de març potser va sorprendre a molta gent, a tots aquells que no van saber veure que la reivindicació de la igualtat no és un tema menor de l’agenda política, perquè quan un tema afecta a tota la societat, no pot ser un tema menor. No són temes menors que en 26 de 143 països, les lleis d’herència reglamentàries estableixen diferències entre dones i homes i que més de 40 països del mon no facin un reconeixement legal de la igualtat entre homes i dones. Ni ho és que 133 milions de nenes i dones hagin patit mutilació genital femenina en els 29 països d’Àfrica i Orient Mitjà on aquesta pràctica és més habitual o que en més de 60 països es nega a les dones el dret a adquirir, canviar o conservar la seva nacionalitat. Tampoc ho és que més del 60% de les persones que no tenen competències bàsiques en alfabetització són dones o que en 29 de 143 països els homes són els caps de família designats legalment.

Realitats totes aquestes amb un grau d’incidència diversa en els diferents països del mon però que conformen una realitat resistent al canvi i davant la qual cal recordar que defensar els drets de les dones no és una qüestió de les dones sinó de tots i totes. Es aquí on entren i prenen sentit les polítiques d’igualtat entre homes i dones, polítiques que portin a la pràctica transformacions socials per fer possible una societat on homes i dones no vegin limitades les seves potencialitats i possibilitats en funció del seu gènere.

A les universitats i també a les administracions públiques i a les empreses i institucions hi ha dones que fa temps que saben com són d’importants aquestes polítiques i que saben com fer-les realitats. Dones que ens han ajudat a entendre com funciona la societat; dones que aporten coneixement especialitzat, acadèmic, rigorós sobre perquè es produeixen les desigualtats de gènere. El seu treball i les seves aportacions ens han donat a conèixer aspectes de la realitat com ara la infrarepresentació de les dones als consells de direcció de les grans empreses i organitzacions, per sota del 10% en el cas de les empreses que cotitzen a borsa; l’impacte sobre les dones del sistema fiscal i les taxes que penalitzen les dones (taxa rosa); la importància de diagnòstics i tractaments mèdics que incorporin la mirada de gènere; la baixa presència de dones artistes als museus i a les exposicions o el menor reconeixement de les aportacions de les dones a la ciència, entre d’altres.

Del coneixement al compromís, a la realitat 
Fruit d’aquest coneixement ara disposem de nous conceptes, de noves paraules, de noves idees que han passat a formar part del discurs acadèmic i també del saber quotidià. Així, des de fa un temps, paraules com patriarcat, gènere, divisió sexual del treball, història de les dones, discriminacions, primera, segona i tercera onada del feminisme, drets de les dones i moltes altres han entrat a formar part del nostre discurs. Paraules, termes que estan presents en els mitjans de comunicació, en els debats i també en la nostra vida.

El resultat de totes aquestes reflexions és que les dones sabem cada vegada més coses de perquè passa el que ens passa. Ara només cal que aquells que tenen responsabilitat i estan al capdavant de les institucions mostrin el seu compromís amb la igualtat i facin tot el possible per fer-la realitat, buscant respostes al perquè ens passa i gestionant els instruments per que no ens passi.

Inma Pastor Gosálbez
Directora de l’Observatori de la Igualtat
Professora de Sociologia
IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network
Departament d’Història i Història de l’Art
Universitat Rovira i Virgili

La jornada d’Igualtat reivindica les polítiques de gènere a la UE

La jornada s’ha celebrat a l’Aula Magna de la URV.

L’eurodiputat Ernest Urtasun, coordinador de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, ha estat aquest matí a Tarragona per participar en una jornada sobre polítiques d’Igualtat en el marc de la Unió Europea (UE), organitzada per l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn).

La comissió coordinada per l’europarlamentari català impulsa polítiques europees en àrees relacionades amb les dones i els seus drets, com la conciliació laboral i familiar, per consolidar un permís de paternitat a tots els països de la Unió; la violència de gènere, que viu un repunt els darrers anys i que encara és tabú en molts estats; la bretxa salarial, on es lluita per la transparència salarial també a les empreses; la participació femenina en el món econòmic; i els drets sexuals i reproductius de les dones, un camp on “el Parlament Europeu no té competències però on ja s’ha aconseguit que es votés a favor d’un avortament segur i en condicions”, ha explicat el ponent al centenar d’inscrits a la jornada, entre els quals membres de la comunitat universitària.

 

Economia versus igualtat

Representants de les administracions locals han donat la seva visió de les polítiques d’Igualtat que es promouen al nostre territori.

Urtasun ha explicat la fiscalització de les polítiques europees que duu a terme la Comissió de Drets de la Dona com una tasca “necessària”, que “desperta i topa amb recels en alguns àmbits, especialment quan es tracta de donar una perspectiva d’igualtat de gènere a les polítiques econòmiques” de la Unió. Així, ha posat d’exemple el fet que les rebaixes dels impostos sobre rendes de capital afavoreixen els homes, que són els que acumulen aquests capitals; mentre que mantenir el gravamen en les rendes de classe mitjana i baixa perjudica sobretot a les dones.

Per a l’eurodiputat del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, “l’opinió pública no és prou conscient de com la crisi econòmica ha fet retrocedir els drets de les dones i la igualtat social, i el pitjor de tot és que no es percep com un problema”. Urtasun és el ponent de l’informe “Igualtat de Gènere i Polítiques fiscals a la UE”, on es fa palesa la falta de perspectiva de gènere en matèria econòmica, i n’ha parlat avui relacionant-ho amb casos com la recent reforma de les pensions a Espanya, reclamada des de la UE sense criteri d’igualtat; i de com la penalització de les pensions a persones amb inestabilitat laboral acaba també perjudicant majoritàriament al col·lectiu femení.

 

Incorporar el criteri de gènere abans que una llei arribi al Parlament Europeu

Per tot això, l’eurodiputat ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant polítiques d’igualtat de gènere a la UE, com fa la Comissió de la qual forma part, emetent opinions sobre iniciatives legislatives que impulsen altres comissions, i que permeten incorporar el criteri de gènere abans que una proposta de llei arribi al Parlament Europeu per a la seva aprovació. En alguns casos, s’envien esmenes concretes del reglament o la directiva que s’està debatent en una altra comissió perquè es tingui en compte la desigualtat entre homes i dones en el redactat de la futura llei.

 

El paper de la universitat i l’administració local

El vicerector de la URV i la directora de l’Observatori d’Igualtat han inaugurat la jornada.

Entre els assistents, també representants de G-Net, la xarxa europea al voltant de la igualtat de gènere de la qual forma part la URV i que en altres s’encarrega de promoure i donar a conèixer les aportacions de la UE en aquest camp. La directora de l’Observatori, Inma Pastor, ha aprofitat la seva intervenció per deixar clara la “necessitat de disposar d’eines i fer recerca en el camp de la Igualtat de gènere per lluitar contra les desigualtats entre homes i dones que es donen en la nostra societat”.

I és que “les dades posen en evidència les diferències de gènere i la necessitat de fer polítiques”, ha dit Pastor, alhora que ha reivindicat la “transversalitat que han de tenir” les polítiques d’igualtat, que per altra banda ha considerat “imprescindibles per fer efectiva la integració europea”. Per la seva banda, el vicerector de la URV, Jordi Tous, ha celebrat que s’estigui incorporant la perspectiva de gènere en la recerca universitària, cosa que ha considerat “imprescindible si volem avançar, cal estudiar i donar a conèixer a la societat quina és la realitat, i així beneficiar al nostre entorn proper”.

La jornada ha acabat amb una taula rodona amb representants de les administracions públiques del territori que col·laboren amb l’Observatori i el projecte G-Net, i que han donat a conèixer als assistents les seves actuacions en aquest camp. El debat s’ha pogut seguir en xarxes socials amb l’etiqueta #EDTgnIgualtat.