Entrades

La Unió Europea confia en els joves bona part del seu futur després del 26M i el Brexit

Un 42,61% dels més de 400 milions de ciutadans europeus cridats a les urnes a les Eleccions Europees de 2014 aloan participar per definir la composició del Parlament Europeu que ha legislat la Unió Europea (UE) els darrers cinc anys. Però de les dades de 2014 s’extreu una conclusió determinant: com més joves, més baixa la participació.

Si analitzen les xifres per edats, veurem que en els anteriors comicis europeus la participació va ser del 51,3% entre els majors de 55 anys, d’un 44,6% entre els 40 i 54 anys, un 35,2% pels de 25 a 39 anys, i només del 27,8% entre el col·lectiu de 18 a 24 anys. Com més jove era el votant, més baixa la participació en les eleccions europees, un factor que en aquesta cita electoral de 2019 es vol capgirar, fent partícips als joves de les decisions i el futur de la Unió.

Europe Direct Tarragona (EDTgn), juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), porten anys apropant el debat europeu als joves universitaris tarragonins, organitzant actes diversos, entre els quals les eurotertúlies, trobades amb eurodiputats i la Simulació del Parlament Europeu, amb l’objectiu de despertar la seva curiositat amb el projecte de la UE i resoldre els dubtes sobre el futur comunitari en un moment vital del projecte comú, a les portes del Brexit i davant la necessitat de definir la nova Europa dels 27, ja sense el Regne Unit.

Valors de la UE enfront de la fi del projecte europeu

Projecció i debat sobre Europa a la URV.

Ara, a les portes d’una nova cita electoral, el 26 de maig, ho han fet sense embuts: posant als joves en la tessitura de la fi de la UE, amb un debat a la Universitat a partir de la projecció del curtmetratge La Gran Invención, que en la ficció relaciona la UE amb un pla secret de Hitler en cas de perdre la II Guerra Mundial: invasió econòmica, en comptes de militar. Un tema, l’economia, candent entre l’opinió pública europea davant les retallades impopulars dictades des del Banc Central Europeu els darrers anys.

El debat, després de la provocació, no va deixar indiferent als joves participants en l’activitat, moderada pel periodista Jordi Gil. A pesar de les “contradiccions” del projecte europeu i de la “falta d’informació” i la “complexitat” de la realitat supranacional, els joves van mostrar-se convençuts de ser ciutadans europeus en origen, per naixement, i van dir compartir els valors de la UE: dignitat, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia i llibertat.  Entre les opinions del jove públic, els més actius van ser un noi colombià i una estudiant marroquina nascuda a Espanya. Des de la perspectiva extracomunitària va quedar clar que la UE és un exemple a seguir, un referent quant a valors i llibertat al món, del que malgrat les crítiques els joves diuen sentir-se “en un lloc privilegiat del món”.

La UE, un referent al món

Imatge de la segona de les #eurotertúlies de l’any.

La mateixa idea va marcar la segona eurotertúlia d’aquest any, on els universitaris van despatxar amb un exdirector general de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné: “Europa és una força de llum. Qualsevol persona al món que parla de llibertat té Europa com a referent. La UE és un exemple a seguir, ens estem jugant el futur de la humanitat”. En les trobades, els estudiants es mostren més europeistes del que creuen ser, en una realitat “diversa i alhora complexa”, on la geopolítica juga un paper determinant en la visió europea: “L’experiència és molt diferent en funció del país on vius. Nosaltres no tenim la sensació que Rússia és una amenaça, com poden sentir els països de l’Est, però alhora la nostra diversitat és la nostra força”. Per Prats Monné, la construcció europea és “un procés complex, i hem de tenir clar, els pròxims anys, en l’Europa post Brexit, que “si volem anar tots junts, no es pot avançar tan ràpidament”.

L’Europa post 26M i Brexit

Col·loqui amb els eurodiputats Javi López i Ernest Urtasun amb els estudiants de la URV.

I és que les eleccions del 26M, i la configuració del nou Parlament sorgit del vot dels europeus, marcaran les polítiques comunitàries dels pròxims cinc anys.  En el col·loqui organitzat a la URV amb els eurodiputats Ernest Urtasun (Els Verds) i Javi López (PSE), moderat per la responsable de l’oficina EDTgn, Marta Domènech, els universitaris tarragonins van tenir l’oportunitat de preguntar sobre els temes que els interessen i que, de ben segur, marcaran l’agenda comunitària dels pròxims anys: feminisme, immigració, canvi climàtic i el pilar social europeu com a eina fonamental per a la construcció del projecte europeu.

Contra el que moltes vegades se sol pensar, i contra el que semblen indicar les dades de participació en comicis anteriors, els joves tarragonins que han participat en les activitats de EDTgn sí que tenen interès en l’agenda europea, sí que volen formar part d’aquesta realitat complexa i sí que tenen molt a dir sobre l’Europa del futur. Una dada: 23,6 milions de joves europeus votaran per primera vegada en aquestes eleccions. El repte ara és si el diumenge 26 de maig el sentiment europeista que s’ha vist a les activitats es traduirà en un augment de la participació dels joves per escollir el nou Parlament Europeu, un vot jove que pot ser determinant per definir cap a on va Europa.

La redistribució de la riquesa europea i el 26M, clau per posar fre als populismes a Europa

Més d’una vintena d’assitents, van opinar sobre Europa a la primera #euroterúlia de l’any.

“Ho tenim clar”, i aquest és un dels pilars fundacionals de la Unió Europea (UE): “Sense estabilitat política no hi ha benestar econòmic” i, a més, Europa està en el centre de les nostres vides: “Avui la majoria de decisions es prenen a Brussel·les, no als Estats membres. Per això són tan importants les eleccions europees i, per això, és imprescindible que les decisions i els processos siguin democràtics, i que els ciutadans se sentin ben governats”. Perquè el convidat a la primera eurotertúlia de l’any, expert en Governança de la UE, ho té clar: “El procés d’integració dependrà cada vegada més de què se sàpiguen afrontar amb èxit les desigualtats socials” que es viuen a Europa, on la pobresa infantil arriba al 35-40% a alguns països de l’est i mediterranis, entre ells Espanya. I això és “terreny adobat pels populismes”, als que veurem “créixer encara més” els pròxims anys, en el següent cicle electoral. I alerta: ”l’euro no resistirà una segona crisi, calen eines per redistribuir la riquesa europea” entre els diferents països i col·lectius socials.

Javier Arregui, professor titulat del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va encetar ahir el cicle #eurotertúlies que cada any organitza Europe Direct Tarragona, i que aquesta primavera coincideix amb la cita electoral del 26 de maig. Hi van participar una vintena de joves tarragonins, majoritàriament universitaris, que en les seves intervencions no se’n van estar de demanar més participació ciutadana a les institucions europees, coincidint amb el convidat que “a més de més participació, calen més recursos per fer front a les desigualtats” que avui hi ha dins la mateixa Unió.

Segons aquest investigador, “el ciutadà mitjà de la UE està bastant desinformat, realment no sap si una política aprovada a Brussel·les l’afavoreix o el perjudica. Hi ha col·lectius, com els economistes, els comerciants i el món del dret que se senten recolzats per la UE; però, en canvi, hi ha sectors que se senten sistemàticament perjudicats per les decisions de Brussel·les: aturats, pensionistes, agricultors…”. Això respon a la lògica “guanyadors/perdedors” en la que està instal·lada la UE, fonamentada en un model de mercat, amb la qual cosa “és inevitable que la presa de decisions i els canvis normatius beneficiïn a uns i perjudiquin uns altres, la qual cosa no vol dir que sempre siguin els mateixos”, va dir el catedràtic.

Redistribuir la riquesa per fer front als populismes en auge
En canvi, sí va tenir clar que les desigualtats cada vegada més grans en la societat europea són la causa de l’auge dels populismes, tant de dretes com d’esquerres: “Des del Tractat de Maastricht, l’any 1992, tots els països de la UE han augmentat en un 48% de mitjana el seu PIB, ha estat un cicle de creixement a tots els Estats, però en canvi aquest creixement no ha estat igual per a tothom: cada vegada hi ha més desigualtats socials i això provoca populismes”, creu aquest catedràtic, que afegeix que “l’escenari de desigualtats és perfecte per fer créixer aquests moviments que, en canvi, quan la política és eficient, eficaç i justa amb els ciutadans, no tenen res a fer”.

És per això que Arregui reclama com a mesura d’urgència de la UE la creació d’algun tipus d’eina que ajudi a redistribuir la riquesa dins la Unió: “Necessitem disposar de recursos comuns per ajudar als més necessitats”, tota una contradicció si es té en compte que el “46 per cent dels recursos europeus es destinen a polítiques públiques i la UE només en gestiona l’1%, el 45% restant ho fan els Estats amb la qual cosa queda poc marge per fer polítiques socials. Arregui es fa referir a la taxa Tobin, que permetria augmentar 3 punts el pressupost social europeu, però que en canvi no compta amb el suport necessari per tirar endavant, però va donar “una bona notícia: ara hi ha eleccions i els ciutadans sabem com es canvien les coses: cal anar a votar”, segons l’expert.

La governança europea, la millor del món

El professor Javier Arregui el convidat, juntament amb el professor Alfonso González Bondia.

Amb tot, Arregui es va mostrar convençut que “la UE és el millor sistema de governança del món, la qual cosa no vol dir que no es facin coses malament” i va posar l’accent en un pecat original que arrossega la Unió des dels seus inicis: la unanimitat en les decisions en el si del Consell d’Europa, on hi són representats els Estats, que a la pràctica suposa bloquejar la presa de decisions. Per a aquest catedràtic, aquesta capacitat de veto a l’hora d’aprovar polítiques públiques  és un “problema de disseny en el funcionament de la UE que caldrà canviar per no fer inviable el projecte europeu”.

Un altre aspecte que es va tractar en la eurotertúlia d’ahir va ser el que tan Arregui, com el professor Alfonso González Bondia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), van anomenar “l’estratègia favorita de les elits polítiques”: “Quan les decisions de la UE són encertades, se les apropien els Estats membres; quan en canvi es produeix una mesura impopular, els governs dels Estats culpen a les institucions europees i als buròcrates de Brussel·les dels errors”.

‘No hi haurà Brexit’
Igual de contundent es va mostrar Arregui amb la sortida del Regne Unit de la UE: “El Brexit, tal qual està plantejat, és impossible. A la gent se la va enganyar vilment, i tornaran al pragmatisme, ja que cap líder britànic estarà disposat a assumir el cost tan gran que suposa marxar de la UE. De fet, els britànics esperaven concessions importants i la Unió no n’ha fet ni una, i de fet cap altre país es planteja ara la sortida de la UE vista l’experiència britànica”, explica l’expert, que es mostra “absolutament convençut” que el Regne Unit continuarà dins el clau europeu: “L’únic que els proposa Brussel·les és que continuïn en el mercat comunitari sense prendre decisions i això no ho poden acceptar”.

Podeu seguir el debat europeu a les xarxes socials en les etiquetes #eurotertúlies, #aquestavegadavoto i #futureofeurope. I recordeu que podeu seguir tota l’actualitat de EDTGN al bloc Directe a Europea i xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.

Repensem la UE amb Javier Arregui a la primera #eurotertúlia del 2019

Cartell del la primera de les #eurotertúlies de l’any.

El Centre Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili organitzen la quarta edició del cicle #euroterúlies, les trobades informals amb tertulians experts sobre la Unió Europa per debatre sobre la UE i els temes d’actualitat europeus, en un any marcat per les eleccions europees del pròxim mes de maig.

Aquest dilluns 18 de març, se celebra la primera #eurotertúlia sota el títol “Guanyadors i perdedors en el procés d’integració europea: Repensant la UE”, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Original de Tarragona (C. Lleida, 17, Tarragona). I compta amb el professor Javier Arregui de la Universitat Pompeu Fabra com a convidat.

*Javier Arregui, professor titulat del departament de ciències polítiques i socials, catedràtic Jean Monnet de governança de la Unió Europa a la Universitat Pompeu Fabra. Expert en política i polítiques públiques de la Unió Europea.

L’activitat està oberta a tota la ciutadania, i ja compta amb dues noves cites: el 28 de març  “La sala de màquines de la UE” amb Xavier Prats, i el 3 d’abril “Informar sobre la UE: La feina del corresponsal, amb Laura Pous. Podeu trobar més informació sobre les #eurotertúlies al nostre blog i podeu seguir el debat a través de l’etiqueta #eurtoretúlies, a Twitter.

Aquest cicle, que s’inicia aquest mes de març, forma part de la programació d’activitats organitzades conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili per apropar Europa a la ciutadania. Podeu seguir tota la nostra actualitat al nostre blog Directe a Europa, i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

El paper de les dones en la política, amb motiu del Dia Internacional de les Dones 2019

Dia Internacional de la Dona Treballadora 2019.

Avui, 8 de març, se celebren diferents actes arreu del territori amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En l’àmbit europeu el Parlament Europeu ha decidit reivindicar el paper de la dona en la política, especialment en un any marcat per les eleccions europees que se celebraran el pròxim mes de maig.

La igualtat entre dones i homes és un dels objectius de la Unió Europea. Amb el pas del temps, la legislació, la jurisprudència i els canvis en els Tractats han contribuït a reforçat aquest principi i la seva aplicació a la UE. Però, malgrat els avenços aconseguits, les dones només representen el 36% dels membres del Parlament Europeu. Mentre que a Finlàndia, el país amb major representació representen un 76.9% a Estona només un 16,7%,, el menor índex entre els països europeus.  El nostre país se situa en la sisena posició, amb un 48,1% de representació en el Congrés.

Clicla per veure el gràfic de representació de les dones en els diferents parlaments nacionals europeus.

La influència de les dones en la política defineix la seva capacitat de participació i decideix el govern col·lectiu i l’igualtat en la presa de decisions de les nostres societats. Un indicador clau dels drets de les dones. Podeu visualitzar el vídeo resum que ha editat el Parlament Europeu per veure els avenços que hem aconseguir i els reptes que encara tenim al capdavant.  A més, a les xarxes socials podràs seguir el Dia Internacional de la Dona Treballadora a les etiquetes #IWD2019, #DiaDones2019, #WomensDay, #InternationalWomensDay.

Eleccions del 26 de maig #AquestaVegadaVoto
#AquestaVegadaVoto és la campanya que ha llençat Europa per animar a la ciutadania a votar. Tots el ciutadans europeus majors de 18 anys estem cridats a les urnes per decidir el futur d’Europa. Per una Europa més igualitària, el 26 de maig no et quedis a casa, ves a votar.

Pots seguir tota la nostra actualitat al nostre blog “Directe a Europa” i a través de les nostres xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram.

Queden 100 dies per les eleccions europees!

Avui, queden 100 dies per les eleccions europees, que se celebren el diumenge 26 de maig. Tots els ciutadans europeus majors de 18 anys estem cridats a les urnes, per decidir el futur d’Europa. No et quedis a casa, marca la data al teu calendari i el dia 26M vés a votar! I és que, sabies que més d’un 80% de la legislació nacional depèn del que es decideix a Europa?

A més, aquestes seran les primeres eleccions europees post-Brexit, i el Parlament Europeu passarà de tenir 751 a 705 representants, per als pròxims 5 anys. A més, el nostre país guanyarà 5 eurodiputats, 59 en total. Però, sabies que un cop escollits els eurodiputats no es reparteixen en països, sinó en famílies polítiques?

Des de Europe Direct Tarragona us animem a participar en les nostres activitats, com el passat diàleg ciutadà #PensemEuropa amb Ferran Tarradellas i Josep Fèlix Ballesteros, per conèixer més sobre Europa i les eleccions vinents. Pots seguir el nostre blog Directe Directe a Europa i les nostres xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram per estar al dia i no perdre’t cap cita.

També pots seguir tota l’actualitat de les eleccions europees a #AquestaVegadaVoto o en el seu homòleg en castellà #EstaVezVoto, i a la web www.estavezvoto.eu.

Ferran Tarradellas: ‘Muchas cosas que nos afectan a diario se deciden en Bruselas’

Tarradellas, este jueves en Tarragona, donde participó en el diálogo ‘Connecta amb Europa’. FOTO: Pere Ferré

La Comisión Europea se acerca a la ciudadanía. El representante de este organismo en Barcelona admite que los ciudadanos ven las instituciones europeas como una realidad lejana.

A menos de cuatro meses para las elecciones al Parlamento Europeo, el director de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, Ferran Tarradellas, visitó este pasado jueves Tarragona para participar, junto al alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en el acto ‘Connecta amb Europa’.

¿Cuál es el objetivo de actos como el de este jueves en Tarragona?
Estamos en un año muy importante en la historia de la Unión Europea. Por primera vez, tenemos un Estado que –en vez de entrar- lo que quiere es salir. Tendremos las primeras elecciones con una Europa de 27 países y estamos en el momento de reflexionar qué Europa queremos para el futuro. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, quiere que la Europa del futuro no sea algo que se decida en una reunión a puerta cerrada, sino que sean los ciudadanos los que digan qué Europa quieren para los próximos 70 años. Este ciclo de diálogos los estamos haciendo por toda Europa.

¿Cree que la ciudadanía está suficientemente conectada con Europa y sus instituciones?
Hay que reconocer que hay gente que ve la UE como una realidad lejana. Es cierto que Bruselas está a más de 1.300 kilómetros, pero muchas veces las decisiones que se toman allí nos afectan a todos y, por lo tanto, si Mahoma no va a la montaña, la montaña tendrá que ir hasta Mahoma. Es lo que intentamos hacer desde la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, que si los ciudadanos piensan que la institución está lejos, que sea Europa la que vaya a visitarlos y los escuche.

En las últimas elecciones europeas la participación en España fue del 43,81%. ¿Cómo valora esta cifra?
No es una buena cifra. Sería buena si la participación hubiese sido del 75 o el 80%. Es importante decir que el Parlamento Europeo, al que tenemos el derecho de votar, y el Ejecutivo Comunitario tienen una influencia muy grande  en nuestras vidas. Muchas de las leyes que nos afectan diariamente son leyes europeas. Por ejemplo, el reglamento de protección de datos, el ‘rooming’ cuando nos movemos por otros países o la normativa europea de limpieza del aire y del agua que tiene que cumplir el Ayuntamiento de Tarragona. Es decir, hay muchas cosas que nos afectan a diario que no se deciden a nivel autonómico o estatal, sino en Bruselas. 

¿Cuáles son los grandes retos de la Unión Europea para la próxima legislatura?
Yo hablaría de retos y de oportunidades. Es cierto que tenemos retos, como por ejemplo el envejecimiento de la población en Europa, porque somos el continente más viejo del mundo y el mantenimiento del sistema de pensiones hay que revisarlo. También tenemos una gran oportunidad de que nuestro modelo económico se oriente hacia la economía verde o circular, que nos permita depender menos de recursos exteriores. Otro tema importante es nuestras relaciones con África. Todo el mundo habla sólo del tema inmigración cuando se refiere a África, pero estamos ante el continente más grande del mundo y puede ser que la llegada de africanos sea también positiva para el conjunto de la Unión  Europea. Debemos ser capaces de desarrollar una política de inmigración que dé oportunidades a las personas para que vengan si lo necesitan.  

¿Cómo se valora desde la UE el auge de partidos de extrema derecha?
Nos preocupa el aumento de los partidos euro escépticos y antieuropeos. Muchas veces coinciden con partidos extremos, tanto de derechas como de izquierdas. Nos preocupa porque a menudo estos partidos ofrecen soluciones fáciles a problemas que son muy complejos. En este momento de crisis, con la salida de Gran Bretaña de la Unión Europea, lo que necesitamos es estar muy unidos. 

¿Cree que acabará habiendo un Brexit duro? Si es así, ¿qué consecuencias puede tener para los intereses de la UE?
La Unión Europea está trabajando intensamente para evitar un Brexit duro. Pero hay que ser realistas y reconocer que esta posibilidad es real y estamos haciendo un esfuerzo grande para tomar medidas de contingencia. Un Brexit duro sería una muy mala noticia y tendría muchas consecuencias negativas. Desde que el Reino Unido decidió salirse de la Unión Europea siempre hemos querido encontrar una manera para que esto ocurra de la forma más ordenada posible, defendiendo los intereses de nuestros ciudadanos e intentando tener la mejor relación futura con el Reino Unido. Han sido dos años de negociaciones muy intensas y esperamos que este acuerdo se pueda ratificar. Pero esto es algo que no depende de nosotros.

¿Cómo valora la gestión de la crisis venezolana que se está haciendo desde la Unión Europea y desde España?
Sobre el tema de Venezuela prefiero no pronunciarme.

¿Cree que la cuestión catalana entrará de lleno en la programa campaña electoral europea?
La crisis entre Catalunya y el Estado español es una cuestión interna de un Estado miembro, donde la Unión Europea no tiene competencias. Por eso siempre hemos sido reacios a hacer cualquier comentario al respecto y en este caso tampoco lo haré. No somos indiferentes a lo que está pasando, pero no sería correcto por mi parte hablar de un tema sobre el que no tenemos competencias.

¿Pero existe preocupación en Bruselas por lo que está pasando en Catalunya?
Es evidente que es un tema que seguimos, como todo lo que pasa en el conjunto de la Unión Europea.

Aquesta entrevista ha estat realitzada per Joan Morales
i estat publicat amb data 10/02/19 al Diari de Tarragona

Tarragona aposta per l’Europa de les ciutats i les euroregions

Ciutats com Tarragona són el pilar fonamental del projecte europeu

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i Ferran Tarradellas, director de la CE a Barcelona, protagonistes del debat ciutadà.

Tarragona va connectar ahir amb Europa a través d’un diàleg ciutadà celebrat al Teatret del Serrallo amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. L’acte, a poc més de tres mesos de les eleccions europees del 26 de maig, va ser tota una invitació a la ciutadania tarragonina perquè #PensemEuropa i de fet part del públic va compartir en veu alta reflexions sobre el projecte europeu.

Les intervencions de l’alcalde i el representant de la Comissió van obrir el debat. Ballesteros es va mostrar un europeista convençut, tot i que no conformista, ja que “el camí per la construcció europea encara és llarg”, va dir. L’alcalde de Tarragona va reclamar un paper més actiu en polítiques socials, reconeixent “imperfeccions” i “algunes decepcions”, però decantant clarament la balança a favor del projecte europeu com a “model on tot el món es vol emmirallar, a favor dels drets, el progrés, les llibertats…”. L’alcalde de Tarragona va defensar una Europa “forta i cohesionada, cada vegada més federal, on guanyin cada vegada més pes les ciutats i les euroregions i on hi hagi una dissolució gradual i ordenada dels Estats”. Tot plegat per encaixar en el món global d’avui dia.

El representant de la Comissió Europea es va mostrar d’acord amb aquesta visió europeista de l’alcalde tarragoní, i amb la fórmula de més Europa i el paper que hi han de tenir les ciutats per fer front a la globalitat: “No podem anar sols per fer front als grans reptes globals que tenim per davant: canvi climàtic, robotització, impacte de les TIC, economia circular, manca de recursos naturals… Jugar en aquesta categoria global implica més Europa, un país sol és irrellevant, necessitem el lideratge europeu al món”.

Tarradellas va donar algunes dades per situar el públic en el nou ordre mundial que s’està configurant: “L’any 1900 el 25% de la població mundial era europea; en el  2018 som el 6%, i en el 2060 serem el 4% i cap país europeu tindrà més d’1% de la població mundial”. I una altra xifra per al debat europeu dels pròxims anys: “Som el continent més vell del món”. L’any 2030 els europeus tindrem una edat mitjana de 45 anys, mentre que a continents com Àfrica serà de 21 anys. Necessitarem població, el repte és que no vingui en patera sinó ordenar les polítiques migratòries per garantir l’estat del benestar europeu”. Una altra dada per al debat: ja avui el 42% del pressupost general de l’Estat es destina a pagar pensions, conseqüència de l’envelliment de la població.

26M: Europa depèn dels ciutadans europeus

Imatge del debat ciutadà #PensemEuropa, a Tarragona.

“El model europeu és molt atractiu per la resta del món; Europa té el 25% del PIB global, i en canvi representa el 50% de la despesa social. Però hi ha gent al món que no vol aquest model europeu. Preservar-lo depèn dels ciutadans europeus”, va dir el representant de la Comissió referint-se a la gran oportunitat que tenen els ciutadans d’escollir qui seran els seus representants en el Parlament Europeu, marcant la política europea dels anys vinents.

La cita és el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals, una coincidència que per Tarradellas representa “una oportunitat per al ciutadà” poder marcar el rumb de les dues administracions públiques més decisives en aquesta realitat global: la política europea i la que fan els ajuntaments. En aquest sentit, el representant de la UE creu que Europa pot coordinar, compartir bones pràctiques, lluitar contra les desigualtats transferint diners dels països rics al pobre com es fa amb els fons europeus, podrà defensar els nostres valors al món… “Però tampoc se li pot demanar solucionar-ho tot. Hi haurà decisions que s’hauran de prendre a l’àmbit local, on són coneixedors de la realitat del ciutadà”.

Lideratges i consensos europeus

Les polítiques europees ens afecten en el nostre dia a dia, el 26 de maig és una oportunitat pel ciutadà per decidir el futur d’Europa.

Per Ballesteros, “falta trobar lideratges europeus, no que vulguin manar sinó que siguin capaços de construir grans consensos i pactes per avançar en l’Europa dels ciutadans, de les ciutats i les euroregions, en l’Europa dels valors”. L’alcalde es va mostrar optimista, animant a la participació en els comicis europeus, tradicionalment una cita amb les urnes que registra l’índex de votants més baix a pesar que “les polítiques europees afecten en tot el que envolta el dia a dia dels ciutadans”, i va citar projectes estratègics pels tarragonins que són fruit de la política europea, com el Corredor del Mediterrani, la constitució de l’euroregió que ha de fer possible convertir Tarragona en una regió del Coneixement, la xarxa europea de ciutats Patrimoni Mundial, el suport a la formació i l’ocupació, l’emprenedoria, els intercanvis Erasmus, l’euro, el mercat energètic… “Europa és omnipresent a les nostres vides i tenim l’oportunitat de decidir-ne el rumb”, va afegir.

El debat, forma part del cicle “Connecta amb Europa: Diàlegs ciutadans 2019”,  i ha tingut lloc també les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Ciutadella i l’Hospitalet de Llobregat. Podeu seguir tota l’actualitat en  hashtag #PensemEuropa, i  podeu seguir  Europe Direct Tarragona al blog Directe a Europa i xarxes socials Facebook, Twitter o Instagram.

Estat de la Unió 2018: ‘És l’hora d’Europa’

President Juncker durant el seu discurs.

Setembre marca l’inici del curs escolar, i en l’àmbit europeu també marca l’inici d’un nou curs polític que comença amb el debat sobre l’Estat de la Unió, celebrat aquest dimecres al Parlament Europeu. El discurs del president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker és el quart i últim d’aquesta legislatura, ja que el maig de 2019 hi haurà eleccions. Si voleu estar al cas de l’actualitat de la Unió, podeu llegir el discurs íntegre consultant la web de la CE. També s’ha seguit a xarxes sota l’etiqueta #SOTEU, per les seves sigles en anglès.

 Què és l’Estat de la Unió?
L’estat de la Unió és una iniciativa proposada l’any 2010, dins del marc del Tractat de Lisboa (2007), per millorar les relacions entre la Comissió i el Parlament Europeu,  i així fer una UE més transparent i democràtica.  Cada setembre, el President de la Comissió, en sessió plenària al Parlament Europeu, realitza un discurs per fer balanç de l’any anterior i presentar les prioritats per al nou curs polític. El discurs va seguit d’un debat amb la càmera que servirà per elaborar el programa de treball de la Comissió, en aquest cas per al 2019 i tenint en compte que és any electoral.

L’hora de la sobirania Europea
Així doncs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i de cara a un 2019 marcat per les eleccions europees ha volgut destacar que ara “és l’hora que Europa agafi les regnes del seu destí”. Junker ha descrit un context polític marcat pel repte nacionalista i l’euroescepticisme, defensant que en un futur cada vegada més incert “units som més grans”. Pel president de la CE, cal tenir present que la sobirania europea emana de les sobiranies nacionals dels Estats Membres, i que compartides fan “una Europa més unida i forta”, enfortint així els mateixos Estats.

En el seu discurs també ha parlat d’iniciatives concretes sobre migració i gestió de fronteres, seguretat, eleccions lliures i segures, economia, el partenariat de la UE amb l’Àfrica i la UE com a actor global. En total 18 iniciatives concretes, com eliminar el canvi d’hora,  per complir els compromisos amb els ciutadans europeus, que podeu consultar en els enllaços que us deixem en aquesta entrada.

Eleccions i primera cimera dels 27
En aquest curs polític que tot just comença, del 23 al 26 de maig se celebraran les eleccions europees, només dues setmanes després que el 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, se celebri la Cimera de Sibiu (Romania), sota l’etiqueta #EURoad2Sibiu. Aquesta serà la primera cimera europea que reunirà als ja 27 membres de la UE, ja que la sortida del Regne Unit s’haurà fet efectiva 6 setmanes abans, i servirà per fer balanç de les iniciatives realitzades per solucionar les problemàtiques que realment importen als ciutadans, marcant la recta final de la campanya electoral.

Ens cal més sobirania europea per afrontar els reptes globals

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona