Entrades

Una empresa reusenca rep el suport de la UE per desenvolupar un projecte energètic innovador

Àliter Group Renovables és una empresa amb seu a Reus que treballa de manera integral en el negoci de les energies renovables. Ara presenta el dispositiu STORM, un gestor intel·ligent de plantes fotovoltaiques amb sistemes d’emmagatzematge.

Panell solar energiaUn projecte que rebrà l’impuls de la Unió Europea en el marc del projecte Horizon2020 SME Instrument. Així, se li concediran 50.000 euros per finançar un estudi de viabilitat d’aquest nou producte, per avaluar la seva possible entrada al mercat. Tot plegat en un context en què el desenvolupament i la penetració de les energies renovables, especialment l’energia solar fotovoltaica, a la UE, així com el previsible creixement de la potència instal·lada, exigeix noves funcions i capacitats de les instal·lacions d’energia fotovoltaica.

Aquesta companyia és només una de les nou PIMES catalanes que rebran fons de la UE per dur a terme projectes innovadors. Arreu de la UE se n’han seleccionat 189 de 24 països diferents, amb una inversió total de la Comissió Europea de més de 9 milions d’euros. A més dels diners per destinar a l’estudi de viabilitat, les empreses també poden demanar un màxim de tres dies d’assessorament gratuït. Les altres iniciatives catalanes seleccionades han presentat innovacions en camps tan diferents com els teixits intel·ligents, energies renovables, salut o TIC.

Cal recordar que l’oficina Europe Direct de Tarragona, per tal de reflexionar sobre la Unió Energètica i debatre com ha de ser el futur energètic a la UE, organitza una jornada adreçada, principalment, a empreses locals. D’aquesta manera posa sobre la taula un tema de molta actualitat i es posa al costat de les companyies tarragonines per oferir-los tot el seu suport.

“La qüestió energètica, crucial per una unió política i econòmica”, entrevista a Ruben Folgado

Ruben Folgado és enginyer tècnic industrial i MBA per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional a l’empresa gasista Messer Ibèrica, on ha tingut diferents responsabilitats dins de l’àrea de producció i energia fins a assolir el càrrec de director tècnic des del 2003. A més, col·labora activament amb altres entitats relacionades amb el món de l’energia, com el Technical Board del grup Messer o el Consell executiu de l’Associació Espanyola d’Empreses amb Gran Consum d’Energia. També és vocal de la junta directiva i president de la comissió d’energia de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) des de l’any 2003. En aquest rol cal destacar els treballs d’aquesta comissió en la defensa de les xarxes tancades de distribució elèctrica com necessari element per aportar seguretat jurídica i millora de la competitivitat de la indústria química en l’entorn europeu. També representa l’AEQT en la comissió d’energia de la Federació Espanyola d’Empreses Químiques (FEIQUE).

Ruben Folgado AEQT energia

Ruben Folgado, president de la Comissió d’Energia de l’AEQT i director tècnic de Messer.

EDTGN. La Unió Europea està apostant per una línia d’unió energètica, que en garanteixi l’abastiment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental (lliure circulació, preus competitius, energies renovables i eficiència energètica). Com valoren des de l’AEQT aquesta política energètica europea?

Ruben Folgado. Valorem molt positivament totes les iniciatives i directives que tractin d’homogeneïtzar les polítiques energètiques tan dispars desplegades actualment pels Estats membres. La qüestió energètica és un tema crucial per tal de consolidar una veritable unió política i econòmica a la zona Euro. Els mercats energètics a Europa haurien de tendir a un acoblament en preu i mateixes condicions de seguretat de subministrament. Així s’assolirien similars condicions de competitivitat en un aspecte tan sensible com és l’energia. També compartim la necessària visió de fomentar l’ús d’energies que siguin respectuoses amb el medi ambient per lluitar de forma efectiva contra el repte del canvi climàtic i fomentar la reducció del consum i despesa energètica mitjançant mesures d’eficiència energètica.

EDTGN. Segons el vostre punt de vista, per on hauria de passar el futur de l’energia a escala europea?

R. F. Un dels punts que més faran avançar i de forma més efectiva la Unió Energètica seran tots els projectes d’interconnexions de xarxes elèctriques i de gas pendents d’execució. Per raons polítiques aquestes interconnexions s’han estat endarrerint els últims anys. La interconnexió de les xarxes és l’element que més ràpidament aporta l’acoblament dels preus, la millora de la seguretat de subministrament i una millor integració de les tecnologies de producció renovable. El Consell Europeu estableix com un objectiu prioritari en les polítiques energètiques que els Estats membres disposin d’interconnexions de les seves xarxes amb els països veïns d’ almenys un 10% de la seva màxima demanda l’any 2020 i d’un 15% el 2030. Com a exemple, actualment la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya és només del 5% quan a Alemanya es multiplica per quatre aquesta ràtio d’interconnexió.

Des dels anys noranta, la participació de la indústria en el PIB dels Estats membres s’ha reduït contínuament i especialment a Espanya. Els països amb un teixit industrial sòlid han demostrat estar millor preparats per passar per una crisi econòmica de dimensions globals com la iniciada el 2008. Des de llavors, a Europa hem perdut gairebé 4 milions de llocs de treball en la indústria manufacturera. La UE ha analitzat aquest problema i té com a objectiu per als seus països membres aconseguir per a l’any 2020 una participació en el PIB de la indústria de l’ordre del 20%. Es venen sentint veus de reindustrialització o renaixement industrial a Europa des de fa temps, però aquesta política hauria de plantejar-se de forma tangible i urgent, ja que s’està perdent massa industrial cada dia en favor de zones geogràfiques amb preus de l’energia més competitius com Orient Mitjà, Xina, Àsia Pacífic i els Estats Units. Aquestes amenaces van en augment amb l’abaratiment del cost del transport marítim i noves rutes de navegació que poden posar en risc la viabilitat del teixit industrial a Europa i la pèrdua de futures inversions tan importants per la seva economia.

Compartim també la política energètica que la UE està desenvolupant per reduir la seva dependència exterior liderant la implantació d’energies renovables i autòctones en el seu mix de generació. Aquesta política energètica tan necessària a escala mediambiental a mitjà o llarg termini requereix grans inversions però a curt termini es traduirà en majors increments de preu de l’energia elèctrica. El repte d’Europa serà com gestionar aquest procés de transició energètica a curt termini perquè la competitivitat de la indústria en general no es vegi greument deteriorada per competir en aquestes condicions d’inferioritat.

EDTGN. I ja al territori, com afecta la política energètica de la UE a les empreses tarragonines? Què es podria millorar?

R. F. Els costos energètics incideixen directament en la competitivitat de l’activitat industrial. La qüestió energètica s’ha convertit en un factor decisiu a l’hora de prendre decisions per a noves inversions de la indústria en general i particularment preocupant per a la indústria química local. Davant una demanda mundial de productes químics creixent, les noves inversions estan tenint com a destinació les regions on els costos energètics són clarament més competitius. Les inversions en indústria química es decanten per altres regions del món on el preu final de l’energia elèctrica és fins a dues vegades menor, com els Estats Units o l’Orient Mitjà. I la situació és encara pitjor quan ens referim al gas natural. L’amenaça d’una producció química a gran escala amb costos molt competitius des d’aquestes regions és evident. Els alts costos energètics de la indústria química a Europa són un llast que les empreses no poden transferir als seus clients que operen en mercats globals. La sobrecapacitat productiva que es preveu per als pròxims anys provocarà el tancament o transformació de plantes químiques a Europa. És inqüestionable que les plantes menys competitives d’Europa seran les més amenaçades.

El marge de millora en el cas de l’Estat Espanyol és evident. En molts aspectes Espanya contínua sent una illa energètica. Tenim mercats més cars, volàtils i inestables que altres zones d’Europa. Els preus dels mercats majoristes espanyols són dels més alts de la zona Euro amb diferències de fins a 20 €/MWh amb països com Alemanya. Aquest és un aspecte inacceptable que hauria de minimitzar-se en els pròxims anys.

Per una altra banda es carreguen conceptes a la factura elèctrica dels consumidors industrials que corresponen a decisions polítiques. Aquests conceptes superen el 45% del cost final de l’energia. S’hauria de replantejar quins d’aquests conceptes cal carregar directament a la factura de les empreses impactant en la seva competitivitat i revisar la fiscalitat de la factura energètica dels grans consumidors tal com fan els països més industrialitzats d’Europa.

Tampoc ajuda molt a les empreses a l’hora de prendre decisions la situació d’incertesa provocada pels continus canvis regulatius.

En resum, la UE ha de desenvolupar una política energètica homogènia a tots els Estats membres amb visió a llarg termini per donar les condicions de competitivitat i d’estabilitat requerides per a la indústria per mantenir-se i atreure’n de nova.

EDTGN. Pel que fa als compromisos europeus per reduir els gasos d’efecte hivernacle o augmentar l’eficiència energètica en els pròxims anys, les empreses del territori estan fent la feina en aquest sentit?

R. F. Malgrat que els preus en el Mercat Europeu de Comerç d’Emissions han estat baixos els últims anys és un factor que obliga les empreses a controlar i reduir les seves emissions. La problemàtica sorgeix quan aquests productes que incorporen aquests costos al cost final de producció competeixen amb productes de països extracomunitaris que no l’assumeixen.

 A més a més, dins la UE existeixen regulacions que distorsionen aquests mercats d’emissions. Hi ha països europeus on es compensen aquests costos indirectes de les empreses. Aquestes pràctiques haurien de ser més homogènies per facilitar la competitivitat.

En el cas de l’eficiència energètica el camí és de llarg recorregut i no es pot deixar mai. Per part de les empreses fa molts anys que s’introdueixen millores tecnològiques i solucions d’eficiència per reduir els seus consums i, en conseqüència, la seva despesa energètica per seguir sent competitives. En aquest aspecte, la crisi econòmica ha jugat a favor d’una revisió exhaustiva dels processos per tal de minimitzar l’impacte de les despeses energètiques en el compte de resultats de les empreses.

La legislació a nivell escala en el camp de l’eficiència arriba tard i no és prou concreta. Malgrat tot, en els darrers temps el baix cost del cru i dels recursos financers han fet possible que es puguin materialitzar nous projectes d’eficiència energètica a les empreses.

EDTGN. En matèria d’innovació energètica, s’han fet avenços destacables des del territori?

R. F. En matèria d’innovació energètica la Comissió Europea prioritza la presència més gran d’energies renovables amb remuneració fixada pel mercat, el desenvolupament de xarxes intel·ligents i noves tecnologies de generació descentralitzada, que permetran als consumidors exercir un paper més actiu i promouran una millor gestió des del punt de vista de la demanda.

Els sistemes i mercats energètics a Espanya no estan prou desenvolupats per materialitzar alguns projectes d’innovació energètica. El sistema ha hagut de retallar despeses i incentius a tots els actors per tal d’equilibrar els seus comptes per la davallada del consum. L’actual legislació penalitza el desenvolupament en el camp de la innovació energètica en favor de la capacitat de generació ja instal·lada i l’ús de les xarxes. Malgrat tot, amb la utilització d’ajuts provinents de fons europeus, es tiren endavant projectes d’innovació energètica a les empreses. La indústria química és líder en la innovació de materials en moltes de les tecnologies de producció renovable com és el cas de l’eòlica.

EDTGN. L’AEQT és tota una institució en un territori com el nostre tan vinculat a l’energia i la química. Quins són els temes en què estan treballant ara mateix des de l’associació?

R. F. Des de l’AEQT hem estat treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades de distribució elèctrica per als nostres polígons químics. Aquesta configuració especial de subministrament està reconeguda en la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa que preveu els complexos químics dins de la categoria de xarxes de distribució tancades. Aquesta directiva indica explícitament la particular naturalesa dels polígons químics per a poder-se establir com a xarxes tancades de distribució, però aquesta figura no s’ha traslladat a l’ordenament jurídic estatal encara. Mitjançant aquest reconeixement s’afavoriria la implantació de noves activitats en disposar de ATRs més competitius i no haver d’invertir en instal·lacions de subministrament ineficients i innecessàries.

El nostre pla estratègic en el camp de l’energia pivotarà sobre aquestes quatre línies estratègiques en els pròxims anys:

  • Potenciar les sinergies existents entre empreses en el camp de l’energia i desenvolupament de noves.
  • Seguiment del marc regulatiu i el seu impacte en els costs energètics.
  • Impulsar models de xarxes tancades pels polígons químics amb accés a peatges de transport de 220KV.
  • Estudiar l’impacte cost /benefici d’una xarxa conjunta de subministrament de vapor.

EDTGN. I per últim, el dia 27 d’octubre l’Oficina Europe Direct Tarragona organitza, amb el suport de l’AEQT, la jornada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Com valora aquesta iniciativa?

R. F. Molt positiva. És important que administracions i reguladors obrin aquestes vies de diàleg per tal de conèixer necessitats i inquietuds dels consumidors finals. És una bona fórmula per poder crear relacions i marcs més favorables per un creixement econòmic i sostenible.

EDTGN. Quina relació tenen amb l’oficina europea a Tarragona? Els agradaria poder col·laborar més en un futur?

R. F. Som un sector que opera des del territori cap al món. Que les institucions creïn espais que connectin la nostra activitat amb la resta del mercat europeu és molt interessant, ja que ens hi apropa ja no com a empreses, sinó com a territori. Per descomptat seria interessant poder mantenir i intensificar aquesta col·laboració en el futur.

Podeu conèixer més sobre la tasca de l’AEQT a la seva pàgina web i a través del seu compte de Twitter.

Per què cal una Unió de l’Energia?

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquí cinc arguments, que són els cinc pilars de la transformació del sistema energètic que ha emprès la UE. Seguretat energètica: importem la meitat de l’energia que consumim i això ens fa massa vulnerables en termes econòmics i polítics. Ens cal un mercat plenament integrat que permeti que l’energia que sobra en un país es pugui consumir en un altre, doni més opcions als consumidors i faci abaixar els preus. Eficiència energètica, per reduir la dependència i ser més competitius i descarbonització, amb mesures per impulsar les renovables i perquè l’energia que es genera localment pugui ser absorbida per la xarxa de manera fàcil i eficaç. Finalment, recerca i innovació: la tecnologia de les renovables ocupa més d’un milió de persones a la UE, genera 130.000 milions d’euros i la UE concentra el 40% del total de patents del sector. Europa té el talent, l’experiència i la motivació per mantenir i reforçar aquest lideratge.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Tarragona acull una jornada sobre l’impacte de la política energètica europea

L’oficina Europe Direct Tarragona, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Comissió Europea i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), organitza pel pròxim dijous 27 d’octubre una jornada titulada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Una sessió que tindrà lloc al Centre Tarraconense – El Seminari i que està oberta a la ciutadania, tot i que es dirigeix especialment a les empreses de l’AEQT i de serveis, la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), la Cambra de Comerç de Tarragona, representants polítics, sindicals i periodistes.

web_cartell-jornada-energiaL’activitat comptarà amb convidats de primera línia i experts en la matèria, com són Brendan Devlin, coordinador del Directorate General Energy de la Comissió Europea; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Ruben Folgado, director tècnic de Messer i president de la Comissió d’Energia de l’AEQT; i Maria Llop, directora de la Càtedra d’Energia i Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

També les qüestions que s’hi tractaran són d’actualitat i interès pel sector, com ara xarxes de distribució elèctrica tancades, l’impacte econòmic de les polítiques energètiques al territori, el risc de deslocalització de les empreses o el Pla Europeu d’Inversions. I és que l’objectiu és aprofundir en la Unió Energètica i la seva afectació al teixit empresarial tarragoní.

Cal tenir en compte que tot i que Tarragona és un indret atractiu per moltes empreses, hi ha elements que actuen en contra de la seva competitivitat, com ara l’encariment de les tarifes elèctriques (malgrat que a Tarragona es produeix més del 70% de l’energia elèctrica que es consumeix a Catalunya). És en aquest context que es debatrà sobre el paper de l’energia en el desenvolupament econòmic del territori, així com de la regulació de mercats i formació de preus, la sostenibilitat energètica i ambiental, l’eficiència energètica, la tecnologia energètica i la indústria.

Per una Unió Energètica

Tot plegat, s’emmarca en la política energètica de la Unió Europea, que persegueix tres objectius principals: seguretat d’abastament, competitivitat i sostenibilitat. Per assolir-los, la Comissió Europea ha engegat un pla per crear una Unió Energètica i garantir als ciutadans i empreses europees un subministrament energètic segur, assequible i respectuós amb el clima. Entre les mesures que proposa la CE per arribar a aquest horitzó hi ha la moderació de la demanda d’energia o el desenvolupament d’un mercat interior efectiu i plenament integrat.

Programa de la jornada

D’una banda, Brendan Devlin pronunciarà una conferència titulada “Objectiu: Unió Energètica”, en la qual exposarà les bases d’aquest objectiu europeu i en detallarà els requisits per arribar-hi. Devlin és un dels responsables d’un dels 33 departaments específics en polítiques de la CE, concretament del que s’encarrega d’implementar la política energètica europea.

D’altra banda, s’ha preparat una taula d’experts i un debat a càrrec de Ruben Folgado, Ferran Tarradellas i Maria Llop que, com a especialistes i amplis coneixedors de la política energètica europea, donaran la seva visió sobre el tema i posaran sobre la taula les qüestions que més preocupen els empresaris tarragonins, orientant-los sobre la millor manera d’assolir els objectius de la Unió Energètica.

L’activitat de la jornada s’allargarà de les deu del matí a la una del migdia.

Tots els interessats en assistir-hi han d’adreçar un correu amb les seves dades a europedirect@tarragona.cat.

Noves mesures per rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la UE

La Comissió Europea vol accelerar la transició cap a tecnologies de baixa emissió en carboni a tots els sectors de l’economia

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i aplicar una estratègia sobre la mobilitat amb baixes emissions de carboni són els principals objectius que es marca la Comissió Europea (CE) per avançar cap a una Europa amb una economia hipocarbònica.

Indústria energiaD’una banda, Europa ha marcat els objectius anuals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que tots els Estats membres han de complir en el període 2012-2030. En aquest context, cada Estat haurà de decidir com aplicar les mesures proposades per tal de complir amb l’objectiu acordat. En el cas d’Espanya, caldrà que al 2030 s’hagin rebaixat les emissions en un 26% respecte les del 2005. D’altra banda, la Unió també ha fixat les bases per aconseguir que els vehicles tinguin unes emissions baixes o nul·les, així com per promocionar combustibles alternatius de baixes emissions.

Ja al 2014, la UE va adoptar un clar compromís per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, almenys un 40% de cara al 2030 en comparació amb els nivells de 1990. A més, després de les propostes presentades aquesta setmana, està previst que cap a finals d’any la CE tiri endavant noves iniciatives sobre energies renovables, eficiència energètica i mercat interior de l’energia.

Jornada sobre l’energia a la UE

Aquestes mesures i altres qüestions d’energia es tractaran en una jornada que Europe Direct Tarragona està organitzant per a la propera tardor. La cita serà una trobada entre experts i periodistes especialitzats en què, entre altres qüestions, s’abordaran les accions que es duen a terme des de la UE en matèria energètica.

Per a més informació podeu consultar aquesta pàgina sobre l’acció pel clima de la CE.

La pobresa energètica a la UE

168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.

Ferran Tarradellas: “Una frontera menys, l’elèctrica”

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

Ferran Tarradellas: “Energia per fer funcionar la Unió”

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Il.luminem el Nadal amb responsabilitat

IMG_0523Un any més, Europe Direct Tarragona està present al Parc de Nadal amb el Club dels Tarraconins. La nostra proposta per enguany ha estat seguir amb el centre d’interès del Parc, la llum de Nadal, i d’aquesta manera, tots els infants que hi participen poden fer la seva bombeta de feltre i convertir-la en un clauer.

Aprofitem el nostre taller per explicar als més menuts la importància del consum energètic responsable: apagar la llum quan sortim de les habitacions, apagar la televisió en comptes de deixar-la en stand-by, o aprofitar al màxim la llum del sol. Tots aquests consells són per tal de concienciar als infants que ells també poden col·laborar per aconseguir els objectius de l’estratègia europea pel 2020.

Europa 2020 és l’estratègia de la Unió Europea per al creixement i l’ocupació iniciada el 2010 i amb una durada prevista de 10 anys. El seu objectiu no és només superar la crisi de la qual poc a poc es van recuperant les economies. Es tracta també de pal·liar les deficiències del nostre model de creixement i de crear les condicions necessàries per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

IMG_0519Els cinc objectius principals d’aquesta nova estratègia s’encaixen en els següents àmbits: ocupació, recerca i desenvolupament, clima i energia, educació, integració social i reducció de la pobresa.

Pel que fa a l’energia, els objectius són les següents:

  • Reduir les emissions de gasos d’un 20%
  • Produir 20% d’energies renovables
  • Augmentar del 20% l’eficiència energètica

Per assolir aquests objectius energètics, la sensibilització del públic és imprescindible. D’aquesta manera, al participar al nostre taller durant el Parc de Nadal, els nens aprenen com poden col·laborar a fer possibles aquests objectius de manera senzilla, amb gestos quotidians simples, però que marquen la diferència