Entrades

EDTgn presenta un mural a Bonavista amb el lema ‘Units en la Diversitat’ i els valors de la UE

Els alumnes de les dues escoles del barri han pogut gaudir de l’espectacle i inaugurar el mural.

Units en la diversitats! El lema de la Unió Europea (UE) i els valors fonamentals del projecte europeu: Dignitat, Solidaritat, Igualtat, Ciutadania, Justícia i Llibertat han estat aquest matí el leitmotivde la celebració del Dia d’Europa avui a un dels barris de la ciutat: Bonavista, en un acte organitzat per Europe Direct Tarragona (EDTgn).

Tots els escolars de 6è curs d’aquesta zona de la ciutat han participat en l’activitat organitzada pel centre d’informació de la UE que fa deu anys va obrir l’Ajuntament de Tarragona per apropar les institucions i projectes europeus als ciutadans tarragonins, i que tot just aquest any celebra el seu desè aniversari.

Ha estat al centre cívic de Bonavista, on a partir d’ara els valors i el lema de la Unió estaran ben visibles en una de les parets del pati exterior, gràcies al mural realitzat per l’artista riba-rojana Roser Gay, una il·lustració que amb motiu de la celebració del Dia d’Europa a Tarragona també s’ha fet arribar als alumnes de Primària de tots els centres educatius de la ciutat.

Els nens i nenes de 6è del barri han descobert l’essència del projecte europeu a través d’un espectacle de música, jocs, màgia durant el qual el personatge dinamitzat d’EDTgn Ateneu l’Europeu, el personatge que Europe Direct apropa les institucions i el projecte als centres escolars de Tarragona.

Més de 150 alumnes tarragonins reflexionen i debaten sobre “La Idea d’Europa”

Més de 150 alumnes s’han reunit per veure l’obra de teatre “La Idea d’Europa”.

Què és Europa? Quina és la imatge que ens arriba del vell continent? Quin serà el seu present? I el seu futur? Més de 150 alumnes de Batxillerat de l’Institut de Tarragona i el Col•legi la Salle s’han reunit aquest matí al Palau de Congressos de Tarragona per veure l’obra “Una idea d’Europa”. Es tracta d’un monòleg, dirigit per Òscar Intente i inspirat en la conferència del pensador George Steiner, que reflexiona sobre qüestions relatives a la Unió Europea, amb l’objectiu de despertar la inquietud dels espectadors sobre la seva pròpia identitat i cultura europea.

L’obra gira al voltant dels principis i valors europeus, en un muntatge on la música de l’acordió de Ferran Martínez també hi té un paper important. Tot passa en un ambient de cafè que es converteix en un espai de debat, amb diaris, escacs, reflexions, trobades… tot plegat acaba sent una àgora i un embrió de revolucions que acaba portant el debat als espectadors que omplien la sala, en aquest cas alumnes tarragonins a punt de fer la majoria d’edat. Els alumnes participants han intercanviat opinions i exposat diferents postures sobre Europa, en un interessant debat promogut l’oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn), organitzadora de l’acte. L’obra tornarà als escenaris de Tarragona el primer trimestre i a finals de 2019.

Programa de ràdio “Una mirada a Europa”

Els actors han participat en el primer programa “Una mirada a Europa”, juntament amb la responsable del Centre EDTgn, Marta Domènech.

L’obra de teatre ha coincidit amb l’estrena de l’espai radiofònic “Una mirada a Europa”, que a partir d’avui i cada darrer divendres del mes, a partir de les 10 del matí, emetrà Tarragona Ràdio (96,7FM). Es tracta d’un espai informatiu i de debat sobre la Unió Europea, un punt de reflexió del present i futur d’Europa per als ciutadans europeus de Tarragona. I és que “Europa forma part de les nostres vides, molt més del que ens pensem. Més del 80% de les lleis que s’apliquen en un ajuntament deriven d’iniciatives europees i molts cops no en som conscients”, com ha dit la responsable de EDTgn, Marta Domènech, en el primer programa radiofònic d’avui.

Així doncs, des de EDTgn us animem a sintonitzar cada darrer divendres del mes amb Tarragona Ràdio, a les 10 del matí, i conèixer les iniciatives europeistes que organitzem a la nostra demarcació. I recordeu que podeu consultar la nostra web Directe a Europa i seguir el nostre blog, i a les xarxes socials de Facebook, Twitter i Instagram.

Europe Direct Tarragona amb el Dia Mundial de la RCP

Aquest dimarts 16 d’octubre se celebra el Dia Europeu de la reanimació cardiopulmonar (RCP), una diada creada pel Parlament Europeu que a partir d’aquest any se celebra més enllà de la Unió Europea, globalment, passant a ser el Dia Mundial de la RCP.

A la ciutat de Tarragona aquesta diada mundial també se celebra, en aquest cas atorgant una placa com a escoles cardioprotegides a l’Escola César August i al Col·legi Lestonnac després de la seva participació en el programa Salut Escola, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i el Centre Europe Direct Tarragona.

Acte públic per celebrar el Dia Mundial de la RCP

Xapa creada per EDTGN amb els passos bàscis en la reanimació.

Els actes d’aquest Dia Mundial de la RCP continuen divendres al matí, amb un acte públic a la plaça Cuba del barri de Sant Pere i Sant Pau, aprofitant l’afluència de clients al mercat per fer demostracions de com actuar en diferents situacions d’emergència, i per posar en pràctica les tècniques de reanimació RCP amb maniquí. Hi participaran els alumnes de 6è curs i de l’ESO del barri. L’objectiu és difondre, ensenyar i conscienciar de la importància de conèixer la reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) i desfibril·lació semiautomàtica (DEA), ja que és un coneixement i una tècnica que salva vides. L’acte compta amb la col·laboració de la Creu Roja, Protecció Civil, SEM i el Servei Municipal de Promoció de la Salut. EDTGN col·labora amb el repartiment d’una xapa informativa a tots els assistents per recordar els passos bàsics en la reanimació: trucar, comprimir, descarregar i somriure.

Cartell del dia Mundial de la RCP.

El dia Mundial de la Conscienciació de l’Aturada Cardíaca se celebrà sota el lema “Tots els ciutadans poden salvar una vida”. L’acte a Tarragona, que forma part de les activitats que organitzen els centres educatius, és només un dels molts actes que es realitzaran a tot el món. Des de Europe Direct Tarragona us animem a conèixer les tècniques RCP i us recordem que en aquests casos podeu trucar al 112, el número europeu d’emergències.

Podeu trobar més informació a restartahear.eu, pàgina del Consell Català de la Ressuscitació, i a la pàgina del Comitè Internacional de la Ressuscitació (ILCOR). I en la pàgina del servei d’emergències de Catalunya els passos a seguir per realitzar la Reanimació.

Ens cal més sobirania europea per afrontar els reptes globals

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Europa bajo el síndrome de Busiris

Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.

Com buscar feina i moure’s per la Unió Europea

Cartell xerrada: Vols treballar a l’estranger?

Ets jove i vols treballar a l’estranger? Vols posar en pràctica els coneixements adquirits durant la teva formació? Vols guanyar experiència professional i personal? Adquirir noves competències i coneixements? No t’ho pensis més i informa’t sobre les oportunitats que t’ofereix Europa per treballar!

El centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) organitza un taller sobre les oportunitats de treball a l’estranger, per donar a conèixer els recursos, programes i plataformes per poder treballar a altres països de la Unió Europea: Programes de pràctiques, formació, experiència laboral, treballar a l’administració europea, trobar feina del que has estudiat… Són moltes les oportunitats al teu abast!

Si t’interessa, i tens més de 16 anys, vine aquest pròxim dijous 31 de maig, a partir de les 5 de la tarda, a l’Espai Jove Kesse de Tarragona (carrer Sant Antoni Maria Claret, 12-14). El taller és gratuït i et pots inscriure aquí. T’hi esperem!

Aquesta és la segona xerrada sobre oportunitats per a joves organitzada per EDTGN també a l’espai Kesse. L’altra va ser a l’abril i va servir per donar a conèixer el Servei de Voluntariat Europeu (SVE) i altres projectes per a fer de voluntari en algun dels Estats Membres i països veïns. Si ets jove i també t’interessa aquesta opció no ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres.

A més, EDTgn ha editat recentment un tríptic sobre Mobilitat a la UE per als joves que vulguin conèixer les diferents possibilitats que ofereix la UE per sortir a l’estranger a viure una experiència formativa, laboral o de voluntariat.

Segueix el nostre blog o els nostres perfils a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram, i informa’t de l’actualitat europea i de les diferemts opcions que ofereix als ciutadans.

Participa a l’enquesta ciutadana sobre el futur d’Europa

Quines decisions et farien sentir més orgullós de formar part del projecte de la Unió Europea? Com ha de ser el futur ideal de la UE? Amb més energies renovables? Més seguretat? Salaris equitatius a tots els països membres? I com es pot millorar l’educació i la formació? Tria quines mesures creus que s’han de prioritzar per reduir la desigualtat en els 27 estats comunitaris… Aquestes són algunes de les preguntes de l’enquesta en línia que ha posat en marxa la Comissió Europea per consultar a la ciutadania de la Unió sobre l’Europa del futur.

Aquesta consulta ciutadana vol ser un altaveu per als més de 500.000 ciutadans de la Unió; un instruments de participació per poder definir el futur d’Europa, les seves prioritats i la direcció de les seves polítiques en temes claus com Educació, Medi Ambient, Seguretat, Economia, Immigració, Igualtat, Economia i Democràcia. L’enquesta, que consta de 12 preguntes, ha estat elaborada per 96 ciutadans dels 27 països membres, juntament amb el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). La iniciativa en si és un exercici de democràcia participativa únic que posa el ciutadà europeu al centre de les polítiques sobre la Unió.

Des de Europe Direct Tarragona t’animem a participar en l’enquesta, fent arribar la veu dels tarragonins i els tarragonines a la UE:

Aquesta consulta ciutadana no és un fet aïllat, sinó que forma part del Llibre Blanc de la Comissió, una iniciativa de la Comissió Europea que compta amb el suport organitzatiu dels Estats per impulsar el debat ciutadà sobre el futur de la UE dels 27. Des de l’any 2012 s’han organitzat més de 700 debats diàlegs amb ciutadans, i l’objectiu és fer-ne 500 més en els propers mesos, abans de les eleccions del maig de 2019. Podeu participar i seguir el debat Europeu a l’etiqueta #FuturofEurope.

Des de EDTGN també organitzem activitats com la Simulació al Parlament Europeu o les #eurotertúlies per fer arribar el debat europeu a la ciutadania. Podeu seguir tota la nostra actualitat al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Europa, de la declaració a les decisions

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, se

mblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, que a Tarragona compta amb diverses activitats dirigides tant a les escoles com a universitaris i també en l’àmbit institucional. La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en diverses d’aquestes trobades, algunes de les quals a les comarques tarragonines, i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà encara més els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clar quina Europa volem. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans,  responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa fins arribar a Sibiu.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La iniciativa WIFI4EU portarà wifi gratuït als espais públics de tota Europa

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la iniciativa WIFI4EU amb l’objectiu d’oferir wifi gratuït a espais públics com biblioteques, hospitals, parcs i museus. Es preveu instal·lar punts wifi gratuïts a més de 6.000 localitats de tota Europa abans del 2020.

El Parlament, la Comissió i el Consell han previst un pressupost de 120 milions d’euros per a aquest projecte, tot i que aquesta xifra encara no és definitiva. En una segona fase, fins al 2025, el projecte també preveu que la tecnologia 5G d’accés a Internet arribi a totes les àrees urbanes, les principals carreteres i la xarxa ferroviària.

Connexió sense restriccions

La convocatòria per optar als fons s’obrirà previsiblement a principis de 2018 i aleshores cada entitat podrà enviar la seva sol·licitud, que es tramitarà només a través del portal web. En principi, l’assignació del finançament es farà per ordre de sol·licitud, tot i que es buscarà aconseguir un cert equilibri geogràfic en la distribució dels beneficiaris.

Els organismes públics que vulguin optar al programa hauran d’oferir una connexió gratuïta, lliure de qualsevol restricció de temps o data, i no podrà aparèixer publicitat ni fer servir les dades personals amb finalitats comercials.

En paraules de l’eurodiputat portuguès Carlos Zorrinho, la iniciativa WIFI4EU “contribuirà a fer la societat europea més competitiva i inclusiva”, ja que “amb independència del seu lloc de residència i nivell d’ingressos, tots els ciutadans europeus podran gaudir d’una connexió wifi de qualitat”.