Entrades

Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu

Per quart any consecutiu la ciutat de Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta on 150 ciutadans es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i tenir l’experiència simulada de viure des de dins com funciona aquesta institució.

150 ciutadans es posaran a la pell d’un europarlamentari per un dia

La simulació està organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme al Campus Catalunya de la URV dimarts 28 de març, entre les 8.30 i les 14.30 hores, i comptarà amb la presència de la cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Debat al voltant de l’actualitat europea

Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries d’Estrasburg, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La cap de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes aplicant el reglament, com si es tractés d’una sessió real. La sessió plenària estarà oberta a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Entre els assistents a l’activitat hi haurà alumnes de l’escola La Salle i el Sagrat Cor, així com de l’Institut Tarragona. La resta de participants seran estudiants de la URV i ciutadania en general. Val a dir que enguany, en total, assistiran a la simulació 150 persones. Les inscripcions, però, ja estan tancades.

Debat sobre qüestions reals

Imatge del ple celebrat en la III Simulació del Parlament Europeu, fa un any.

Per tal que l’activitat sigui el més real possible, els temes que es tractaran a les diferents comissions són totalment d’actualitat. Així, a la d’Afers institucionals es conversarà sobre “El posicionament de la UE davant les negociacions amb el Regne Unit”; a la de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, sobre “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”; a la de Llibertats civils, justícia i afers interns, sobre “Els sistemes de control de fronteres i els fluxos migratoris”; i a la de Cultura i educació, sobre “Erasmus+: un instrument per a posar en alça els valors europeus fomentant la mobilitat dels joves”.

A cada comissió hi haurà un dinamitzador que conduirà el debat, mentre que un assessor jurídic s’encarregarà que la proposta que en surti sigui matèria de competència de les institucions europees. Unes propostes de resolució que després es presentaran als grups polítics i també a la sessió plenària.

Centre d’informació de la UE a la ciutat

Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer el centre d’informació a la ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar aquest enllaç de la nostra pàgina web o les nostres xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN. En aquest últim compte es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.

La Comissió Europea presenta el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa

El Llibre Blanc sobre el futur d’Europa suposa una proposta per a un nou inici de la Unió Europea amb 27 Estats membres. Un punt d’inflexió que s’ha posat damunt la taula en preparar en 60è aniversari de la UE, ja que mirant enrere hi ha set dècades de pau i una Unió ampliada de 500 milions de ciutadans que viuen en llibertat en una de les economies més pròsperes del món, però al mateix temps la UE ha de mirar al futur i considerar de quina manera s’hi enfronta. Així, el Llibre Blanc recull els principals desafiaments i oportunitats d’Europa durant el decenni vinent, i presenta cinc escenaris sobre com podria evolucionar d’aquí al 2025 en funció del camí que agafi.

Així, el Llibre Blanc analitza com evolucionarà Europa tenint en compte la repercussió de les noves tecnologies en la societat i la feina, els dubtes que suscita la globalització, els problemes en matèria de seguretat o l’augment dels populismes.

Escenari 1: Seguir igual

La UE dels 27 se centra en el compliment del seu programa de reformes d’acord amb l’esperit de les orientacions de la Comissió del 2014 “Un nou inici per a Europa” i de la Declaració de Bratislava, aprovada pels 27 Estats membres el 2016. De cara al 2025 això implicaria que:

  • Els europeus poden conduir automòbils autònoms i connectats, però poden tenir dificultats a l’hora de travessar les fronteres en persistir determinats obstacles jurídics i tècnics.
  • La majoria dels europeus pot travessar fronteres sense haver-se d’aturar als controls. El reforç dels controls de seguretat implica la necessitat d’arribar als aeroports i estacions de ferrocarril molt abans de l’hora de la sortida.

Escenari 2: Només el mercat únic

La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic perquè no s’aconsegueixen acords els Estats membres en un nombre creixent d’àmbits. El 2025 això implicaria:

  • Travessar fronteres amb finalitats de negoci o turisme resulta difícil a causa dels controls regulars efectuats. Trobar una feina a l’estranger també és més complicat i la transferència dels drets de pensió a un altre Estat membre no està garantida. Les persones que es posen malaltes a l’estranger s’enfronten a elevades factures mèdiques.
  • Els europeus no són partidaris d’utilitzar automòbils connectats, per la manca de normes jurídiques i tècniques comunes a escala de la UE.

Escenari 3: Els que desitgen fer més, fan més

La UE dels 27 continua funcionant com en l’actualitat, però permet els Estats membres que ho desitgin una col·laboració més gran en àmbits específics. El 2025 això implicaria que:

  • 15 Estats membres estableixen un cos d’agents de policia i fiscals per a lluitar contra les activitats delictives transfrontereres. S’intercanvia immediatament la informació en matèria de seguretat, ja que les bases de dades estan plenament interconnectades.
  • Els vehicles connectats s’utilitzen àmpliament en 12 Estats membres, que han acordat harmonitzar les seves normes tècniques i la seva legislació en matèria de responsabilitat.

Escenari 4: Fer menys però de forma més eficient

La UE dels 27 centra la seva atenció a augmentar i accelerar els seus assoliments en els àmbits d’actuació prioritaris que ha triat, mentre que intervé menys en aquells en els quals percep que no aporta valor afegit. El 2025 això implicaria:

  • Una Autoritat Europea de Telecomunicacions tindrà la facultat d’alliberar freqüències per a serveis de comunicacions transfrontereres, com els utilitzats pels automòbils connectats. També protegirà els drets dels usuaris de les xarxes mòbils i Internet, en qualsevol lloc de la UE.
  • Una nova Agència Europea de Lluita contra el Terrorisme ajuda a evitar i prevenir atemptats greus mitjançant el rastreig i la senyalització sistemàtica dels sospitosos.

Escenari 5: Fer molt més conjuntament

Els Estats membres decideixen compartir més competències, recursos i presa de decisions en tots els àmbits. Les decisions s’adopten més ràpidament a escala europea i s’apliquen amb més celeritat. El 2025 això implicaria:

  • Els europeus que desitgen presentar una queixa sobre una proposta de projecte de turbina eòlica finançat per la UE a la seva zona tenen dificultats per a trobar l’autoritat responsable, ja que se’ls remet a les autoritats europees competents.
  • Els automòbils connectats es poden conduir a tota Europa de forma fluida gràcies a normes comunes clares a escala de la UE. Els conductors poden confiar que una agència de la UE farà complir les normes.

Camí a seguir

El Llibre Blanc és la contribució de la Comissió Europea a la Cimera de Roma, que tindrà lloc el 25 de març de 2017. Una trobada en què la UE no només passarà revista a allò que s’ha aconseguit des de la seva creació, sinó que analitzarà el seu futur a llarg termini.

Per a més informació, podeu consultar el Llibre Blanc en aquest enllaç, així com visitar la pàgina web La UE als 60.

S’obre el gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Quo Vadis Europa? Avui, a punt de celebrar el 60è aniversari del Tractat de Roma que va donar origen a l’actual Unió Europea, és moment de mirar enrere i sentir-nos orgullosos de tot el que hem aconseguit plegats, de recordar i si cal recuperar els valors que ens han mantingut units: la pau, la democràcia i la solidaritat. Tanmateix, també és el moment de mirar endavant i de preguntar-nos si el model que tenim pot millorar-se i quina Europa volem per les generacions futures.

És per aquest motiu que el president Juncker acaba de presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa, un full de ruta amb cinc possibles escenaris de futur per a la UE. Aquest document obre un procés de reflexió col·lectiu que implicarà el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, els governs, els pobles i regions d’Europa, la societat civil, a tothom que tingui alguna cosa a dir.

Fa 60 anys, i amb el somni d’aconseguir una Europa unida i un futur sense guerres, els pares fundadors de la Unió Europea es van embarcar en un viatge llarg i ple de dificultats: el de la integració europea. Van canviar les armes i el camp de batalla pels acords i per la creació d’un espai comú de pau, democràcia, prosperitat i estat de dret. Però avui, 60 anys després, ens trobem en una cruïlla: hi ha veus que pensen que la UE ha de tenir més competències i que s’ha d’avançar cap a la integració i n’hi ha que, al contrari, qüestionen el valor afegit que aporta la Unió als seus ciutadans.

Després del Brèxit i de veure com la UE no ha pogut afrontar amb tota la rapidesa i eficiència que requerien la crisi econòmica o la crisi dels refugiats, és moment de pensar com podem adaptar la nostra unió a 27 a les necessitats i els reptes del segle XXI. Per donar forma al nostre futur cal que ens hi impliquem. El debat ha començat.

El Llibre blanc només és el tret de sortida d’aquest debat, la contribució del president Juncker a la cimera de caps d’Estat i de Govern que tindrà lloc a Roma el proper 25 de març. Aquest document ha de servir fer fomentar un debat molt necessari. Des de la Representació de la Comissió a Barcelona fa anys que vam llençar una sèrie de diàlegs ciutadans per conèixer quina Europa volem des de Catalunya i les Illes Balears. He recorregut personalment més de 30 pobles i ciutats recollint les inquietuds i propostes dels ciutadans sobre el futur de la UE. I ho seguiré fent, la propera cita és el 23 de març a la Roca del Vallès. Com he fet fins ara, transmetré els comentaris dels catalans i balears a Brussel·les perquè alimentin el debat sobre el futur de la UE que ha de cristal·litzar-se amb el discurs sobre l’Estat de la Unió del president Juncker el setembre del 2017.

El president Juncker ho ha deixat molt clar: cal escoltar als ciutadans, perquè són els ciutadans els que tenen la darrera paraula sempre. I és per això, que aquesta reflexió només pot concloure quan els ciutadans europeus diguin la seva, és a dir, a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el 2019.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Trenta anys formant part d’una història d’èxits i desencerts!

Aquest any es compleixen 30 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la UE. Queda molt per fer. Les darreres ampliacions encara han d’adaptar-se. S’ha de superar la situació de crisi global que hem patit. Hi ha polítiques clau que encara estan lluny de ser “comunitàries”: immigració, política fiscal, unió bancària, defensa, seguretat … Però no hi ha cap dubte que si alguna cosa bona ha fet la UE ha estat la defensa dels valors democràtics.

El 12 juny 1985 va culminar el que probablement hagi estat el procés d’adhesió més complex i llarg de tota la història de la UE, i que ha servit d’exemple i guia per a altres estats. L’acte de la signatura, que es va fer al Saló de les Columnes del Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985, va exemplificar el desig d’Espanya i Portugal d’entrar de la mà a Europa. Van descartar signar a Brussel·les i van organitzar dues cerimònies de signatura, una a Lisboa i l’altra a Madrid, el mateix dia.

Els primers eurodiputats espanyols que és van incorporar al Parlament Europeu, al gener de 1986, van ser designats per les Corts. Espanya va celebrar les primeres eleccions per escollir els seus eurodiputats el 10 de juny de 1987. L’any 1989 és van celebrar eleccions europees als 12 països que formaven part de la UE en aquell moment i el Parlament Europeu resultant va triar com a president Enrique Barón, qui és convertia en el primer espanyol a presidir la cambra, de 1989 a 1992. Més tard ho farien José María Gil-Robles, de 1997 a 1999 i Josep Borrell, de 2004 a 2007.

Durant aquests 30 anys, Espanya ha estat al capdavant de polítiques tant importants com la lluita antiterrorista i l’euroordre de detenció, la ciutadania europea o la política de cohesió, i haver liderat les relacions exteriors d’Europa amb Llatinoamèrica i la ribera sud de la Mediterrània. Encara que hi hagi qui en dubti, els Eurobaròmetres ens indiquen que Espanya és un estat molt europeista, ocupant el cinquè lloc per pes i població en la llista dels 28 estats membres.

Com va dir Enrique Barón al 1989, Europa “no té dret a fracassar, el seu èxit ha de ser considerat patrimoni de la humanitat”. La UE és una història d’èxits i algun desencert però que a dia d’avui podem dir que no s’ha acabat. Ens queda molt de camí per recórrer plegats.

Aquest article ha estat publicat el dia 12 de juny de 2015 a Tarragona21.com

,

Tots som Europa!


Viatjar, conèixer gent de tot el món, practicar idiomes… aquestes són algunes de les primeres respostes que ens venen al cap quan ens pregunten què fa Europa per a nosaltres. Però Europa és molt més que això. La UE s’ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el comerç. Tots som Europa.

Voleu veure el video produït per Europe Direct Tarragona i realitzat per Olalon!?

Ferran Tarradellas: “La igualtat de gènere, un valor europeu”

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Inaugurada “Europa fa un milió d’anys”

20150206_130249

La Volta llarga del Circ romà de Tarragona acull les properes setmanes l’exposició itinerant produïda per l’IPHES “Europa fa un milió d’anys” i que ja ha estat visitada per més de 60.000 persones arreu de Catalunya.

Els plafons plafons i reproduccions que es poden veure a l’exposició expliquen com van surgir els continents tal i com el coneixem avui i l’efecte dels canvis climàtics soferts durant aquests anys.

Els visitants d’aquesta exposició podran conèixer com era Europa, un territori on convivien animals com el tigre de dents de sabre i l’Homo antecessor, en un sistema semblant a l’actual sabana africana. A més dels plafons explicatius, també hi ha reproduccions a escala d’un gran felí i de l’Homo antecessor.

IMG_2055

Europe Direct Tarragona ha fet possible que “Europa fa un milió d’anys”, produïda per l’IPHES, es pugui veure a la ciutat de Tarragona les properes setmanes, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha destacat que es tracta del resultat de la feina realitzada pels investigadors de l’IPHES en els darrers 30 anys, i el seu objectiu és oferir una pinzellada de l’evolució de l’home de forma molt didàctica.

IMG_1986

Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha volgut destacar que fa un milió d’anys, Europa ja era un continent sense fronteres.

IMG_1995

Per Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, és important que aprenguem a analitzar els esdeveniments des de la perspectiva, no només de l’evolució humana, que s’explica en aquesta exposició, sino també per exemple, l’economia global.

L’exposició “Europa fa un milió d’anys” es podrà visitar fins el 19 de març.

Ferran Tarradellas: “Energia per fer funcionar la Unió”

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

L’envelliment actiu és cosa de tots

IMG_9675Europa no s’oblida de la gent gran. No volem una Europa vella, sino una Europa amb experiència.

Aquesta setmana, La República Checa ha convidat a Europe Direct Tarragona a participar en una taula rodona amb el títol “Què fem amb la gent gran” per tal de donar a conèixer les polítiques europees en matèria d’envelliment actiu.

Des de l’any 2009, el 29 d’abril, Europa celebra el dia europeu de la solidaritat intergeneracional. La població europea envelleix ràpidament a causa de l’augment de l’esperança de vida i la baixa taxa de natalitat.

Així, els desafiaments d’una Europa envellida són el descens de la població en edat de treballar i el seu impacte en el mercat laboral, els sistemes sanitaris i la qualitat de vida.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (2002), envellir activament significa continuar participant en el mercat laboral, realitzar altres activitats productives no remunerades i viure de forma saludable i independent. La persona gran ha de ser autònoma i vàlida per ella mateixa i és responsabilitat de les autoritats politiques posar les eines per fer-ho possible.

Per aquest motiu, l’any 2012 es va fer la “Declaració del Consell sobre l’any Europeu del Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional” que proposava mesures per aconseguir una protecció social més adequada, invertir en les persones per reforçar les seves competències i les seves capacitats i donar suport a les persones en els moments crítics de la vida.

Podeu llegir aquí el resum del què es va dir a la taula rodona.