Entrades

Juncker dibuixa una Europa unida el 2025 al debat sobre l’Estat de la Unió

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streamingFacebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

Quina Europa volem?

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

Fisas, Tremosa i Solé responen les inquietuds sobre Europa de la ciutadania tarragonina

La crisi de refugiats, el Brexit, l’euroescepticisme o la independència catalana són només alguns dels temes que s’han posat sobre la taula en el col·loqui amb tres eurodiputats catalans que ha tingut lloc aquest divendres a Tarragona. En aquesta ocasió, els representants europeus que han visitat la ciutat han estat Santiago Fisas (Partit Popular Europeu), Ramon Tremosa (Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa) i Jordi Solé (Verds/Aliança Lliure Europea), que han participat en aquesta activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

Un debat conduït pel periodista Xavier Graset que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, i en què han conversat directament amb el públic, majoritàriament joves universitaris, sobre els temes més candents i controvertits de l’agenda europea.

Alta implicació i participació del públic

El tema que ha encetat el col·loqui ha estat l’aplicació de l’article 7 dels Tractats de la Unió Europea a països com Hongria o Polònia, per haver-se apartat dels valors democràtics europeus. Lligat a aquesta qüestió s’ha parlat també de l’eurofòbia, i de què hauria passat si a les darreres eleccions franceses hagués guanyat Le Pen i no Macron.

Pel que fa al Brexit, potser un dels assumptes que ha comportat més discussió, Fisas ha remarcat que “no és bo que el Regne Unit surti de la Unió Europea”, però al mateix temps ho veu com “una oportunitat, perquè en segons quins aspectes, era un llast i frenava el seu funcionament”. Per Tremosa, “perdem un gran país, però Europa perd un equilibri nord-sud”, mentre que Solé ha assegurat que “perdem un Estat membre que no hi ha estat mai del tot”.

Un altre punt que s’ha tractat àmpliament és la crisi dels refugiats i el perquè Catalunya no ha pogut acollir la xifra que estava preparada per rebre. Solé s’ha preguntat “per què no se sanciona aquells estats que s’han compromès a acollir i després no compleixen”, a la vegada que ha lamentat, com Tremosa, que Europa no tingui competències en aquest sentit. De fet, aquest últim ha qualificat de la situació de “lamentable”. Per la seva banda, Fisas ha volgut diferenciar “els refugiats polítics, amb els quals tenim el deure europeu d’acollir-los, dels immigrants econòmics, amb qui les circumstàncies són diferents”.

En clau tarragonina, les úniques matèries que s’han tractat són els Jocs Mediterranis del 2018 i la situació del Delta de l’Ebre. Referent a la primera qüestió, Fisas s’ha mostrat optimista respecte al finançament, alhora que ha assegurat que “s’està fent un projecte sostenible”. Pel que fa a la segona, Tremosa ha afirmat que “estem demanant la implicació del govern espanyol per salvar el delta” i, en la mateixa línia, Solé creu que “no s’ha entès el clam del territori”. Per Fisas “s’ha de fer tot per evitar la regressió del delta, però també buscar l’equilibri amb l’aprofitament de l’aigua per part dels regants”.

Acostar Europa a la ciutadania

L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes que es tracten a Brussel·les i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. Una activitat que s’organitza anualment, juntament amb d’altres que miren de donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

Tres eurodiputats catalans debaten amb la ciutadania tarragonina sobre la seva tasca a Brussel·les

Clica per veure el cartell en gran.

Divendres 19 de maig, a les 12 del migdia i a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, tindrà lloc una nova edició del col·loqui amb eurodiputats que organitzen periòdicament el centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta ocasió, els ponents seran Santiago Fisas (PPE), Ramon Tremosa (ALDE) i Jordi Solé (Verds/ALE), que es posaran a l’abast de la ciutadania i hi conversaran per tal de fer-li arribar el dia a dia de la seva tasca a Brussel·les. I és que l’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes més candents de l’agenda europea i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Graset.

Aquest debat té lloc tan sols uns dies després de la celebració del Dia d’Europa. Si hi voleu assistir, confirmeu la vostra presència al correu electrònic europedirect@tarragona.cat. També el podreu seguir a les xarxes socials a través de l’etiqueta #europarlaTGN.

Per seguir l’activitat d’Europe Direct Tarragona podeu visitar el web d’Europe Direct TGN, el blog Directe a Europa o les xarxes socials Facebook, a la pàgina Europe Direct Tarragona, i a Twitter, amb l’usuari @EuropeDirectTGN.

Alumnes de l’INS Campclar de Tarragona al Parlament Europeu

Els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Campclar de Tarragona que participen en el projecte Erasmus+ “Fit for work in Europe” han visitat la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Un viatge que forma part de les activitats del seu projecte, que té com a objectiu ajudar els adolescents a trobar el seu camí en el mercat de treball europeu. A més, se’ls dóna accés a una plataforma en línia que conté informació vital sobre el projecte i els seus resultats, i que continuarà oberta a altres grups un cop finalitzin la seva tasca. Aquesta ha estat la seva experiència:

“La nostra visita al Parlament Europeu va ser una experiència molt satisfactòria. L’entrada ens va impactar, ja que vam haver de passar uns controls de seguretat similars als dels aeroports. Una vegada a l’interior del recinte, la impressió va ser sensacional.

Una vegada dins del Parlament, ens van mostrar dues de les sales on es fan els debats, una de les quals va ser l’hemicicle, i vam visionar un vídeo sobre la història de la Unió Europea.

Totes les sales del Parlament estaven al voltant d’una plaça en la qual hi ha una esfera de ferro, regal per a la institució procedent de Varsòvia (Polònia).

També vam presentar dos dels collages fets sobre el nostre projecte i vam llegir quatre de les preguntes que havíem preparat per als parlamentaris.”

Juan Aguilera, Íngrid Andreu, Alba Avecilla, Sara Guerrero,

Marta Jiménez, Manuel Martínez, Sergi Solà, Andrea Soria

El Parlament Europeu fixa les seves condicions per al Brexit

BrexitEls eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.

La resolució adoptada pel Ple del Parlament Europeu adverteix contra qualsevol intent de vincular un futur acord econòmic entre la UE i el Regne Unit a qüestions de seguretat i descarta una relació econòmica “a la carta”, basada en acords sectorials, en particular pel que fa als serveis financers.

El Parlament deixa clar que la pertinença al mercat interior i a la unió duanera implica l’acceptació de la llibertat de moviment de béns, capitals, serveis i persones, així com la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’aportació al pressupost i l’adhesió a la política comercial comuna.

El text diu que només després d’aconseguir “avenços substancials” en les converses per a l’acord de retirada, podran començar les negociacions sobre possibles disposicions transitòries. En qualsevol cas, els acords transitoris no es podran estendre més enllà de tres anys.

Finalment, el Parlament emfatitza que un acord sobre la futura relació només podrà concloure després de la sortida de la Unió.

Eleccions avançades al Regne Unit

Pocs dies després del ple, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat eleccions avançades al parlament britànic per al 8 de juny. May fa nou mesos que és al càrrec, després d’haver agafat el relleu de David Cameron, que va dimitir després de la victòria del Brexit en el referèndum del juny passat. Segons la primera ministra, la decisió mira de buscar unitat, per tal que durant el procés de negociació del Brexit amb la UE, hi hagi estabilitat i un lideratge fort.

Alumnes de batxillerat i de la URV converteixen en un èxit la IV Simulació del Parlament Europeu

Una de les votacions durant la sessió plenària.

150 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de batxillerat de tres centres tarragonins s’han convertit, aquest dimarts, en els protagonistes de la IV Simulació del Parlament Europeu. Es tracta d’una iniciativa organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, gràcies a la qual els joves s’han pogut posar a la pell dels eurodiputats per conèixer el funcionament d’aquesta institució europea. Així, han participat en debats sobre qüestions de plena actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, i posteriorment els han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya i que ha estat presidit per la directora de l’Oficina del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

“Activitats com aquesta aporten aprenentatge en valors i consciència democràtica”, remarca Calvo, alhora que veu molt positiu que els joves “vegin que els temes són complexos, que s’han de generar consensos”. Així, creu que és “fonamental” impulsar iniciatives com la de la simulació, que “permet que els dirigents del futur tinguin aquesta consciència europeista”. En el mateix sentit es pronuncia la responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, que valora molt positivament l’experiència i, sobretot, “la bona resposta dels alumnes de batxillerat” de La Salle Tarragona, l’Institut Tarragona i el Sagrat Cor, “que és el que ens permetrà créixer”, assegura.

Viure el Parlament Europeu des de dins

Reunió d’una de les comissions sectorials.

Entre els joves que han assistit a la simulació hi ha alumnes de Dret de la URV com Daniel Arévalo o Kopil Manuel Domingo. “Hem après coses que desconeixíem”, reconeixen, “i és molt enriquidor veure què opina la resta de la gent, defensar diferents ideologies…”. A més, tot i que havien treballat el funcionament del Parlament Europeu a classe, “aquí ho vius i és molt fàcil d’entendre el desenvolupament de la dinàmica parlamentària”. “Hem vist la importància que té el Parlament Europeu a l’hora de prendre decisions que afecten molta gent, fins ara no n’érem conscients”, exposen per la seva banda Laia Cunillera i Clara Marquiegui, estudiants de batxillerat del Sagrat Cor.

Ells han estat ponents d’algunes de les resolucions i també portaveus de diferents grups polítics, de manera que han simulat ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu, procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües.

Un debat intens sobre qüestions d’actualitat

Marta Domènech, d’Europe Direct Tarragona, donant la benvinguda als participants.

Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea com a membres de quatre dels grups que formen el Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra Verda Europea i Liberals Europeus; i en el marc de comissions sectorials: Llibertats civils, justícia i afers interns; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Afers constitucionals, i Cultura i educació.

Al Parlament Europeu, per tirar endavant una iniciativa cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació, però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. A més, en aquesta edició s’han aprovat les quatre que es presentaven, uns textos que, segons la presidenta de la sessió, Maria Teresa Calvo, han estat “de molt alt nivell tècnic”.

Així, aquest dimarts s’ha donat llum verda a propostes per millorar la gestió de les fronteres de la UE davant l’actual situació de fluxos de refugiats; per negociar la sortida de la UE del Regne Unit; per impulsar una economia circular, una millor gestió dels residus i una potenciació dels materials reciclats; i, finalment, per modificar i fer més accessibles programes de mobilitat com l’Erasmus+.

El debat de la IV Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat amb actes com l’#eurotertúlies que tindrà lloc el pròxim 4 d’abril o un debat amb eurodiputats el 19 de maig.

Per a més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i seguir els seus perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i també als seus perfils de Facebook i Twitter.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure en gran)

El Parlament Europeu reclama reciclar més, abocar menys i reduir el malbaratament alimentari

Votació en una sessió plenària del Parlament Europeu.

El ple del Parlament Europeu va aprovar la setmana passada un projecte legislatiu que estableix que el percentatge de residus reciclats a la Unió Europea augmenti del 44% actual a un 70% el 2030. Els eurodiputats també es plantegen limitar el percentatge d’abocaments al 5% pel seu gran impacte ambiental, i reduir a la meitat el malbaratament alimentari. L’Eurocambra haurà de negociar ara el text amb el Consell de Ministres. Segons dades d’Eurostat, el 44% de les deixalles municipals es van reciclar o destinar al compostatge el 2014. El 2004, el percentatge era del 31%. L’objectiu és assolir el 50% el 2020.

Justament la qüestió del medi ambient, la salut pública i la seguretat alimentària serà un dels temes que es posarà sobre la taula a la IV Simulació del Parlament Europeu que tindrà lloc el pròxim dimarts 28 de març a Tarragona. Una de les comissions girarà al voltant de “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”.

Residus i envasos

El 2030, almenys el 70% del pes total de les anomenades “escombraries municipals” (procedents de llars i empreses) hauran de ser reciclades o posades a punt per ser reutilitzades (és a dir, comprovades, netejades o reparades), segons el Parlament. La Comissió va proposar un objectiu del 65%.

Pel que fa al material de paquets i envasos, com paper i cartró, plàstic, vidre, metall i fusta, els eurodiputats volen que el 2030 se’n recicli el 80%, amb objectius intermedis fixats per cada material el 2025.

Abocaments

El projecte de la Comissió limita al 10% el percentatge de residus municipals que el 2030 podran acabar en abocadors. Els eurodiputats volen reduir-lo al 5%, encara que amb una possible extensió de cinc anys, sota certes condicions, per als països en els quals els abocaments representaven més del 65% de les escombraries municipals el 2013.

Malbaratament d’aliments

A la UE, al voltant de 89 milions de tones de menjar, equivalents a 180 quilos per persona, acaben cada any a les escombraries. L’Eurocambra aspira a reduir el malbaratament de menjar en un 30% el 2025 respecte a 2014, i deixar-lo a la meitat el 2030. Proposa disminuir el mateix percentatge pel que fa a les deixalles marines.

Per a més informació, podeu consultar aquest document del Servei de Recerca del Parlament Europeu: Paquet d’economia circular.

Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu

Per quart any consecutiu la ciutat de Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta on 150 ciutadans es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i tenir l’experiència simulada de viure des de dins com funciona aquesta institució.

150 ciutadans es posaran a la pell d’un europarlamentari per un dia

La simulació està organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme al Campus Catalunya de la URV dimarts 28 de març, entre les 8.30 i les 14.30 hores, i comptarà amb la presència de la cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Debat al voltant de l’actualitat europea

Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries d’Estrasburg, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La cap de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes aplicant el reglament, com si es tractés d’una sessió real. La sessió plenària estarà oberta a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Entre els assistents a l’activitat hi haurà alumnes de l’escola La Salle i el Sagrat Cor, així com de l’Institut Tarragona. La resta de participants seran estudiants de la URV i ciutadania en general. Val a dir que enguany, en total, assistiran a la simulació 150 persones. Les inscripcions, però, ja estan tancades.

Debat sobre qüestions reals

Imatge del ple celebrat en la III Simulació del Parlament Europeu, fa un any.

Per tal que l’activitat sigui el més real possible, els temes que es tractaran a les diferents comissions són totalment d’actualitat. Així, a la d’Afers institucionals es conversarà sobre “El posicionament de la UE davant les negociacions amb el Regne Unit”; a la de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, sobre “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”; a la de Llibertats civils, justícia i afers interns, sobre “Els sistemes de control de fronteres i els fluxos migratoris”; i a la de Cultura i educació, sobre “Erasmus+: un instrument per a posar en alça els valors europeus fomentant la mobilitat dels joves”.

A cada comissió hi haurà un dinamitzador que conduirà el debat, mentre que un assessor jurídic s’encarregarà que la proposta que en surti sigui matèria de competència de les institucions europees. Unes propostes de resolució que després es presentaran als grups polítics i també a la sessió plenària.

Centre d’informació de la UE a la ciutat

Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer el centre d’informació a la ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar aquest enllaç de la nostra pàgina web o les nostres xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN. En aquest últim compte es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.