Entrades

Igualtat i ciutadania: reptes per a la Unió Europea

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Celebrar, de nou i cada any, el dia 8 de març per reclamar igualtat entre homes i dones pot semblar, per a moltes persones, una celebració irrellevant i una reiteració. I potser tenen raó: fa més de 20 anys que les Nacions Unides, a la quarta Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing, van acordar la manera com calia superar les desigualtats, el “mainstreaming” de gènere; recorden el concepte? I fa també poc més o menys els mateixos anys, que la Unió Europea, amb l’aprovació del Tractat d’Amsterdam, va fer seu el principi d’igualtat entre homes i dones com un objectiu en l’execució de totes les polítiques. Des d’aquell moment han estat diverses les iniciatives polítiques, públiques i institucionals, però també del sector privat, d’empreses i organitzacions, que s’han sumat a la idea que la igualtat és un dret i, incorporar dones, una bona estratègia pel creixement. Tanmateix, la vida quotidiana ens mostra realitats diferents per homes i dones, o almenys per la majoria. Són molts els exemples que podríem posar per mostrar-ho: la menor participació de les dones en representació política, menor accés de les dones a càrrecs de poder i decisió, més atur i salaris més baixos també per elles… Podríem, també, referir-nos a la realitat d’altres països on la situació de les dones és encara pitjor: on la igualtat ni tan sols està reconeguda en la legislació, països on les dones reben prohibicions directes que limiten enormement la seva vida, països on la violència masclista és una pandèmia… Totes aquestes realitats les podem quantificar i reflectir en xifres. De fet, avui en dia tenim xifres per mesurar i quantificar tota –o gairebé tota– la realitat.

Tanmateix, en moltes ocasions, aquest esforç d’objectivar la desigualtat no aconsegueix canviar la realitat de manera contundent. Perquè això és el que necessitem les dones: un canvi profund en les mentalitats, un canvi contundent en l’organització de la societat, una transformació radical dels estereotips i rols que assignem a les dones i als homes i que ens col·loquen, sistemàticament, com un grup qüestionable, criticable, millorable. Les dones que es dediquen a la política viuen en primera pell aquestes crítiques quan són objecte de burles per la seva manera de vestir o quan són menyspreades les seves opinions; però també les noies joves –molt joves diria– són objecte dels estereotips quan estan sotmeses a una moda hipersexualitzada que les incita a tenir cossos perfectes, a mostrar el seu cos com si fos un objecte de consum per als homes–un objecte més–. I també ho són les mares que han de triar entre treball i família perquè cuidar dels menors o, cada vegada més, cuidar dels grans, continua sense ser una tasca compartida per la major part dels homes.

Celebrar un altre 8 de març ens permet recordar que queda molt per fer si volem que homes i dones visquin igualment lliures. Ens permet recordar que tot i els avenços de la Unió Europea en matèria d’igualtat necessitem més que mai el compromís de les institucions amb la igualtat. La Unió Europea ha mostrat el seu compromís a través de programes com “Drets, igualtat i ciutadania” que preveu el finançament de projectes per la igualtat, de documents com el Compromís Estratègic per la igualtat de gènere 2016-2019, d’organismes com l’Institut Europeu de Gènere que ha desenvolupat eines importantíssimes com l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere. Ara necessitem també el compromís individual de cadascun dels ciutadans perquè davant d’europarlamentaris que s’atreveixen a insultar i menysprear les dones cal una postura també contundent per mantenir, sense retrocessos, el principi d’igualtat entre homes i dones.

Inma Pastor Gosálbez

Directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV

Igualtat de gènere a la UE: a mig camí i a ritme massa lent

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Si no es fan canvis significatius, caldran 70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d’ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l’equilibri de gènere en política. El Parlament Europeu aprovarà la setmana vinent a Estrasburg, en sessió plenària, un informe de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, del qual n’és ponent l’eurodiputat Ernest Urtasun, on es reclama que “no hauríem d’acceptar que calgui esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere a Europa”.

La directiva europea del 2006 per promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral no ha aconseguit tancar la bretxa salarial entre homes i dones; tot i que les dones ja comptem de mitjana amb un nivell educatiu superior al dels homes, a la UE encara cobren de mitjana el 16,1% menys que els homes -xifres del 2014-, tot i que hi ha diferències significatives en els diferents països de la UE (a Espanya ronda el 15%).

El 2015, el 43% de les dones entre 30 i 34 anys havien completat estudis superiors, davant un 34% dels homes. L’objectiu de l’agenda Europa 2020 era arribar al 40% i les dones ja el vam superar l’any 2012, mentre que els homes segueixen diversos punts per sota d’aquesta marca. Amb tot, malgrat els majors nivells d’èxit educatius entre les dones, continuem infrarepresentades en àmbits com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, on la nostra participació està sobre el 12% des de fa ja molts anys i no mostra signes de millora; i en posicions de direcció, on només el 6,5% d’aquests llocs a les empreses que cotitzen en borsa a la UE són dones. Pel que fa a la representació de les dones en la vida política, representem el 37% dels membres al Parlament Europeu, mentre que som de mitjana el 29% als parlaments nacionals dels 28 Estats membres; i només dos Estats membres tenen paritat de gènere als seus governs: Suècia i França.

Si la bretxa salarial és important, la diferència en la quantia de les pensions és encara més gran, a causa de la desigualtat en el mercat de treball, ja que un major percentatge de dones té ocupacions a mitja jornada, una remuneració més baixa per hora o s’acullen a permisos parentals o per a la cura de familiars. En 2014, la bretxa en pensions entre homes i dones ascendia al 40,2% de mitjana, segons l’Índex d’Igualtat de Gènere que realitza l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les seves sigles en anglès). A més, entre l’11% i el 36% de les dones a set països de la UE -Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Malta- no perceben cap pensió.

Segons un Eurobaròmetre del 2016, una majoria (55%) dels ciutadans europeus vol una major implicació de la UE en matèria d’igualtat de gènere. En resum, la Unió Europea encara està a mig camí cap a la igualtat de gènere, i els avenços han estat lents, amb una millora insuficientment perceptible en la darrera dècada. El Parlament Europeu està promovent un seguit d’accions per posar fi a aquesta bretxa. Actuem juntes!

M. Teresa Calvo Mayals

Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

El 15 d’octubre acaba el termini per presentar-se a les beques Robert Schuman

Aquest dissabte 15 d’octubre és la data límit perquè graduats universitaris puguin sol·licitar una de les 300 places disponibles de les beques Robert Schuman per fer pràctiques al Parlament Europeu. Les persones que siguin acceptades duran a terme la seva tasca entre l’1 de març i el 31 de juliol de 20017.

Es tracta d’unes ajudes que es convoquen dues vegades a l’any en opció general, de periodisme o Premi Sàkharov, i que estan pensades per a candidats interessats amb la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans. Així, les beques Robert Schuman permeten completar els coneixements adquirits durant els estudis, familiaritzar-se amb l’activitat de la UE i, en concret, del Parlament Europeu i conèixer les tasques d’una oficina de premsa.

Els períodes de pràctiques duren cinc mesos –no prorrogables– i contemplen dues opcions: remunerada i no remunerada. Actualment el sou de la beca són 1.252,26€  al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg. La beca també inclou un viatge a Estrasburg per participar de les tasques administratives o informatives de la institució durant una sessió plenària.

Com es pot presentar la candidatura?

Els tràmits s’han de fer a través del portal online habilitat pel Parlament Europeu, i el formulari ha d’omplir-se en anglès, francès o alemany. Entre les dades que es requereixen hi ha informació general del candidat/a, coneixements lingüístics, formació, coneixements informàtics i motivació. Cadascun dels apartats s’ha d’omplir en un temps límit de 30 minuts. Finalment, els candidats han d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o qualsevol  de les altres 33 ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació, com ara Barcelona. A més de les 28 capitals dels Estats membres, la ciutat comtal disposa d’una Oficina d’Informació del Parlament Europeu juntament amb Breslau, Edimburg, Marsella, Estrasburg, Milà, Munic i una als EUA, a Washington DC.

Altres convocatòries

La gran majoria de les institucions i organismes de la Unió Europea convoquen regularment períodes de pràctiques: el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE, el BCE, el Comitè de les Regions, el BEI, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Defensor del Poble Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea són alguns exemples.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les beques Robert Schuman i altres convocatòries de pràctiques.

Coneix els eurodiputats catalans que treballen al Parlament Europeu

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos que retraten la feina dels nou eurodiputats catalans que formen part de la VIIIa legislatura de la institució (2014-2019). Es tracta de peces curtes, d’un minut i mig de durada, en què ells mateixos expliquen la seva tasca, com treballen i les qüestions que més els preocupen. Tots ells, a més, posen en valor la feina que es fa des de l’eurocambra, un punt de trobada de tots els Estats membres de la UE.

Així, s’han posat davant de la càmera a exposar el seu dia a dia Santiago Fisas, Teresa Giménez Barbat, Francesc Gambús, Javi López, Ernest Maragall, Javier Nart, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun.

Des d’aquest vídeo podeu accedir a la llista de reproducció amb els perfils dels nou eurodiputats.

Tres eurodiputats catalans analitzen l’actualitat de la Unió al #europarlaTGN

 Tres eurodiputats catalans han participat avui a Tarragona en un col·loqui organitzat per l’Oficina Europe Direct i la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per donar a conèixer la Unió Europea i apropar les temes de l’actualitat europea a la ciutadania tarragonina. Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE, han abordat a l’Aula Magna de la Universitat totes les preguntes que els han fet des del públic, format majoritàriament per alumnes universitaris, i sense defugir els temes més controvertits de la política de la Unió, com la crisi dels refugiats de Síria.

La crisi humanitària derivada de la guerra civil siriana ha estat un dels temes que més interès ha aixecat entre el públic, i davant el qual els tres parlamentaris han defensat la necessitat de “més Europa”. Per Ramon Tremosa, tenir “una política europea comuna és essencial per afrontar temes com el de Síria”, ja que “va molt més enllà de la frontera d’un estat”. Maragall ha anat més enllà i ha compartit públicament les crítiques que també fa la ciutadania davant la decisió de deportar els refugiats, deixant clar que “el Parlament Europeu no ha pogut debatre ni votar el pacte UE-Túrquia”. “Turquia és la policia europea i Grècia, la presó d’Europa”, ha sentenciat.

Un altre dels temes abordats ha estat la necessitat de fer front al jihadisme, també de manera conjunta, com han demostrat els atemptats de Brussel·les del mes passat: “Cal un servei d’Intel·ligència comú, una millor gestió de les fronteres i major fluïdesa en l’intercanvi d’informació policial”, ha afirmat Francesc Gambús, com Tremosa, que ha demanat treballar per una “millor coordinació i unió policial”.

Col·loqui amb Eurodiputats

Imatge dels eurodiputats Francesc Gambús, Ramon Tremosa, Ernest Maragall i el moderador Xavier Graset, avui a Tarragona.

Tots tres representants de la Unió s’han mostrat ferms defensors dels valors democràtics i del paper que juga la Unió Europea en el món i en la vida dels ciutadans. Conscients de les crítiques ciutadanes a polítiques de la UE, Tremosa ha matisat que “cal tenir en compte que els èxits d’Europa han estat assumits com a propis pels països membres, s’han nacionalitzat. Mentre que s’han atribuït a Europa fracassos que en molts casos són dels Estats”. Segons Maragall, el problema no és Europa. El problema és “NO a Europa” i Gambús ha afegit que “Catalunya no s’ha d’aixecar de la taula Europea en favor del procés”.

La visita dels europarlamentaris catalans a la ciutat també ha servit per trobar-se amb els pescadors de peix blau de Tarragona, afectats per la crisi de preus. Gambús, Tremosa i Maragall s’han compromès a fer front comú perquè la Comissió Europea pressioni l’Estat espanyol per fer els estudis necessaris per millorar la situació i garantir el futur del sector, després d’escoltar les preocupacions dels pescadors amb la seva situació econòmica, però també amb la mida cada vegada més petita de les captures.

Activitats de l’oficina europea a la ciutat

La d’avui és una nova activitat per donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans de Tarragona de les que periòdicament organitza l’Oficina Europe Direct Tarragona, situada a la plaça Imperial Tàrraco. Aquest debat, a més, ha donat continuïtat a la III Simulació del Parlament Europeu que es va celebrar dilluns d’aquesta mateixa setmana, també en col·laboració amb la Universitat, i amb l’objectiu d’apropar les institucions de la Unió a la ciutadania. Al igual com en el Simulacre, el debat s’ha pogut seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #europarlaTGN.

Més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar el blog Europa Direct: http://blocs.tarragona.cat/europedirect, o als perfils en xarxes socials de l’oficina Europe Direct Tarragona al seu facebook https://www.facebook.com/europedirect.tgna i al seu perfil twitter https://twitter.com/EuropeDirectTGN.

Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de l’Oficina del Parlament a Barcelona, a través del web: www.europarlbarcelona.eu, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la seva pàgina facebook https://www.facebook.com/parlamenteuropeu i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.

Diputats del Parlament Europeu per un dia

Tarragona ha acollit aquest dilluns la Simulació del Parlament Europeu, una iniciativa que per tercer any consecutiu ha proposat a la ciutadania tarragonina posar-se en el paper dels seus eurodiputats per conèixer el funcionament de la institució europea. L’experiència, organitzada per l’oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha permès als ciutadans participar en debats d’actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, com en la dinàmica parlamentària real. Un cop treballats els temes s’han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya, i que ha estat presidit per la portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Imatge d'una de les comissions sectorials de la Simulació del Parlament Europeu avui a Tarragona.

Imatge d’una de les comissions sectorials de la Simulació del Parlament Europeu avui a Tarragona.

“Actes com aquest ajuden a comprendre la realitat política i a opinar amb coneixement de causa. Molt interessant”, explica Ruben Espuny, un dels ciutadans tarragonins que avui ha participat en la Simulació. Europeista convençut, ell ha simulat aquest matí ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües. Espuny ha viscut l’experiència com a integrant del grup parlamentari democristià i dins la comissió de Medi Ambient. “Una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, no és tan fàcil com sembla el funcionament d’un parlament, és la suma de molts factors el que fa que una llei tiri endavant o no, és molt fàcil criticar sense conèixer-ho”, afegeix.

 

Un debat molt ric organitzat en comissions sectorials i famílies polítiques
Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea en el marc de grups polítics i comissions sectorials, com a membres de quatre dels vuit grups plurinacionals del Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra-Verda Europea i Liberals Europeus, i dins les comissions sectorials de Llibertats Civils; Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers Constitucionals; i Drets de la Dona i Igualtat de Gènere. “Ha estat un debat molt ric i molt ordenat, els participants han estat molt posats en el seu paper i això ens ha fet viure un debat molt intens amb rèpliques molt interessants”, afirma la responsable de l’Oficina Europe Direct Tarragona, Marta Domènech.

Al Parlament Europeu, per tirar una iniciativa endavant cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. Tan sols una s’ha aprovat per unanimitat, la que feia referència als drets de la dona i la igualtat de gènere. Els ciutadans tarragonins han instat al Parlament a iniciar els treballs per aprovar una directiva sobre violència de gènere que sigui d’obligat compliment a tots els Estats membres, “un exemple de com és d’important la Unió Europea en les nostres vides”, diu Màriam Lufti, una de les estudiants de Jurídiques de la URV que també ha participat en la simulació.

Imatge del ple celebrat en la Simulació del Parlament Europeu, avui a Tarragona.

Imatge del ple celebrat en la Simulació del Parlament Europeu, avui a Tarragona.

La participació i accessibilitat dels ciutadans al Parlament Europeu és un dels valors que destaca la representant de la seva Oficina d’Informació a Barcelona, Maria Teresa Calvo, que avui ha estat a Tarragona: “Tots els debats plenaris i les comissions parlamentàries són públics i accessibles en directe per internet (streaming), igual que els contactes dels diputats (telèfons i correus electrònics) i funcionaris també ho són i tot ciutadà s´hi pot adreçar lliurement. I es poden adreçar peticions a la comissió de peticions si es considera que no s’aplica correctament la legislació comunitària, com és el cas de la petició sobre el cabal del Delta de l’Ebre que, recentment va donar lloc a una visita d’una delegació de diputats”.

El debat de la III Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat aquest divendres també amb un acte a la Universitat, a Tarragona.

 

Divendres #europarlaTGN amb un col·loqui amb tres eurodiputats
CARTELL DEBAT EURODIPUTATSI és que aquesta activitat forma part del conjunt d’actuacions que impulsa l’Oficina Europe Direct de Tarragona per apropar la Unió Europea a la ciutadania i fomentar el coneixement de les institucions entre els ciutadans de les nostres comarques.

Aquest divendres, l’activitat continua amb l’organització d’un col·loqui amb diputats catalans, també de manera coordinada amb la facultat de Jurídiques de la URV. Es tracta d’un debat amb Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Grasset, i tindrà lloc a les 12 hores a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.

Més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar en aquest mateix bloc, on trobareu una entrevista completa a Maria Teresa Calvo. També podeu seguir els perfils en xarxes socials de l’oficina Europe Direct Tarragona al seu facebook i al seu perfil twitter.

Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de l’Oficina del Parlament a Barcelona, a través del seu web, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la seva pàgina facebook i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.

Entrevista sobre el Parlament Europeu, Maria Teresa Calvo

Maria Teresa Calvo, represetant del Parlament Europeu a Barcelona.

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Maria Teresa Calvo, portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament a Barcelona, presideix el plenari de la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona, una iniciativa de l’Oficina Europe Direct Tarragona perquè els ciutadans visquin en primera persona l’experiència de ser eurodiputats i eurodiputades. A més de debatre i votar els temes proposats pels participants, Calvo elevarà al Parlament les resolucions que es prenguin durant la jornada.

 

EDTGN. El Parlament Europeu (PE) és la institució més democràtica de la Unió Europea, ja que és la única escollida directament per la ciutadania. Tot i així, la seva activitat és poc coneguda, ens la sentim llunyana i té una imatge molt burocratitzada. Què pensa quan sent aquestes crítiques?

MARIA TERESA CALVO. Efectivament, cada cinc anys els ciutadans estan cridats a les urnes a tota la UE per escollir els seus representants al Parlament Europeu (PE), en un gran exercici de democràcia transnacional. Penso que moltes de les crítiques de llunyania i burocratització responen a tòpics que es podrien també relacionar amb els Parlaments nacionals, molt més propers geogràficament. Sí que estic d’acord en què el funcionament pot sembla complex, però estem parlant d’una Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. En tot cas és innegable que cada cop el PE, per la seva tasca legislativa i poder d’influència, té més presència en els mitjans de comunicació i és més conegut pels ciutadans.

 

EDTGN. Fer una política comú per 28 Estats i 500 milions de ciutadans, cadascun amb les seves peculiaritats, no deu ser fàcil. Com s’organitzen per fer una legislació comuna?

M. T. C. Actualment al PE hi ha vuit grups polítics plurinacionals en els quals s’agrupen els diputats per afinitats ideològiques. S’imposa una política d’aliances, ja que no hi ha cap grup polític que, per si sol, tingui la majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis. Per tant, en la pràctica cal arribar a un consens que representi l’interès de la majoria i concessions a les minories.

 

EDTGN. La sensació des de dins és la d’un parlament federal, on es dirimeixen qüestions territorials, o el fet que els parlamentaris s’organitzin per famílies fa que els temes siguin transversals? 

Cada grup polític ha d’estar integrat per diputats escollits en almenys una quarta part dels Estats membres, és a dir, procedents com a mínim de 7 països diferents, la qual cosa fa que el component ideològic preval sobre el nacional.

 

EDTGN. Els països grans tenen més pes a Europa? No quant a nombre de diputats, que és evident, sinó quant a poder real, a l’hora de decidir les polítiques comuns. Que pesa més a l’hora de legislar? 

M. T. C. El poder legislatiu a la UE és cosa de dos: el Parlament, que representa els interessos comunitaris, i el Consell, que representa els interessos dels Estats. Cal que les dos institucions arribin a un acord per adoptar les lleis. Això explica que en alguns casos el procediment s’allargui i que hi hagin vàries lectures (anada i vinguda dels dossiers entre Parlament i Consell).

Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. Hi ha vuit grups polítics plurinacionals i cal una majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis

EDTGN. Com és la relació amb l’executiu europeu? Quin pes té la Comissió en les lleis europees que tira endavant el Parlament?

M. T. C. La Comissió europea és l’encarregada d’interpretar l’interès comunitari i presentar les propostes de llei. També li correspon controlar que les lleis aprovades s’apliquin correctament en els diferents Estats membres.

 

EDTGN. Perquè té dos seus el PE, Brussel·les i Estrasburg?

M. T. C. La seu oficial del PE és Estrasburg, tot i que té també dos llocs habituals de treball (Brussel·les i Luxemburg). Es va establir així als Tractats constitutius molt influenciats pel projecte de pau que representava la UE i el fet que Estrasburg representava el símbol de la reconciliació franco-alemanya. Actualment, es fan a Estrasburg 12 sessions plenàries; les comissions parlamentàries es reuneixen a Brussel·les i també s’hi celebren algunes sessions plenàries reduïdes. Per canviar-ho caldria que hi hagués la unanimitat de tots els Estats membres.

 

EDTGN. Quin grau d’accessibilitat té el ciutadà europeu al seu Parlament?

M. T. C. Tots els debats del PE plenàries i comissions parlamentàries són públics i accessibles en directe per internet (streaming). Els contactes dels diputats (telèfons i correus electrònics) i funcionaris també ho són i tot ciutadà s´hi pot adreçar lliurement. També es poden adreçar peticions a la comissió de peticions si es considera que no s’aplica correctament la legislació comunitària com és el cas de la petició sobre el cabdal del Delta de l’Ebre que, recentment va donar lloc a una visita d’una delegació de diputats.

 

EDTGN. A Europa també s’està fent un esforç per dotar de major transparència la seva administració? Com es troben en aquest punt?

M. T. C. Si hagués de posar una nota sobre l’accessibilitat i la transparència de la institució seria molt alta perquè crec que s´han fet molts esforços en aquesta direcció, afavorits també per les facilitats de les noves tecnologies (informació accessible a internet, streamings dels debats, accés a documents). Si avaluem la percepció que en té el ciutadà potser la nota no seria tant alta i el que falla seria la comunicació per part nostra de totes les possibilitats d’accés i transparència existents.

 

EDTGN. L’elecció dels nostres representants al PE no ajuda gaire, es vota més en clau nacional que no pas europea. S’han plantejat canvis per reforçar la seva representativitat?

M. T. C. Les eleccions europees tenen una participació mitjana. Evidentment que seria desitjable una major participació, però també cal assenyalar que en tot cas es no hi ha una tendència decreixent. Les darreres eleccions del 2014 varen significar un punt d’inflexió en el sentit d’una campanya realment europea, en la qual els principals partits polítics europeus varen presentar un candidat a presidir la Comissió europea. I el líder designat pel grup polític guanyador, el Sr. Juncker del Partit Popular Europeu, es va sotmetre després al vot d’investidura del Parlament Europeu.

 

EDTGN. Vostè és la màxima representant de l’Oficina del Parlament Europeu a casa nostra. Quina és la seva funció?

M. T. C. El PE té oficines d’informació a les capitals dels Estats membres i a altres capitals rellevants com són Munich, Edimburg, Milà, Marsella i Barcelona. La nostra tasca és informar els ciutadans i els mitjans de comunicació sobre la institució, l’activitat legislativa, i facilitar el contacte entre els eurodiputats i els mitjans de comunicació, els grups d’interès i el públic en general. Informem sobre la legislació adoptada per l’Eurocambra, i també duem a terme campanyes de comunicació sobre valors europeus (drets humans, amb el Premi Sajarov a la llibertat de consciència) i en suport de la diversitat cultural (amb el Premi Lux de Cinema).

 

EDTGN. En quins temes està actualment treballant el PE? Hi ha algun tema especialment rellevant pels ciutadans del nostre país?

M. T. C. El PE està legislant sobre els temes més candents de l’actualitat: protecció de dades, mercat únic de l’energia (liberalització de mercats i seguretat energètica), mercat digital únic, millora de la xarxa de transports ferroviaris, seguretat aviació, protecció medi ambient, qualitat de l’aire, unió bancària, condicions asil, visats, tràfic d’armes, normes sobre seguretat i registre de passatgers, entre altres, per citar-ne alguns de rellevants.

 

EDTGN. Repassant aquests temes es posa en evidència el seu paper capital, doncs…
M. T. C. Sí, sens dubte, I pensem que a més el PE és el responsable del pressupost comunitari i també l’encarregat d’exercir la funció de control de l’executiu, a més a més de tenir la darrera paraula en l’aprovació dels acords internacionals amb països tercers.

MARIA TERESA CALVO MAYALS

Llicenciada en Dret i Diplomada en Economia. És funcionària de la Generalitat de Catalunya en excedència, i funcionària del Parlament Europeu des de l’any 1987. Va treballar com a lletrada de comissions i delegacions parlamentàries a Luxemburg i Brussel·les, fins al 2002. Des d’aquell any, treballa a la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu, primer a l’Oficina d’Informació de Madrid i actualment a la de Barcelona. Presideix la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.

 

Podeu seguir las seva activitat a través del web: www.europarlbarcelona.eu, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la pàgina facebook de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.

 

Tarragona acollirà la III Simulació del Parlament Europeu i un debat amb eurodiputats catalans

Per tercer any consecutiu la ciutat de Tarragona acollirà la III Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta a la participació on un centener de ciutadans podran viure en primera persona l’experiència simulada de convertir-se per un dia en eurodiputats i eurodiputades.

Un centenar de ciutadans podran viure en primera persona l’experiència simulada de ser europarlamentari

La simulació està organitzada per l’Oficina Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme el dilluns 4 d’abril, entre les 8.30 i les 14.30 hores, al Campus Catalunya i comptarà amb la presència de la directora de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

 

Debat al voltant de l’actualitat europea

Cartell III SimulacióPECom els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra-Verda Europea i Liberals Europeus, i hauran de debatre en les comissions sectorials de Llibertats Civils; Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers constitucionals; i Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries de Brussel·les, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La Presidenta de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes, aplicant el reglament, com si d’una sessió real es tractés. El Ple estarà obert a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Aquelles persones interessades a participar en aquesta activitat gratuïta poden inscriure’s a través del correu electrònic europedirect@tarragona.cat, fins al pròxim dijous 31 de març.

 

Col·loqui amb eurodiputats reals per seguir coneixent la UE

CARTELL DEBAT EURODIPUTATSPocs dies després, el divendres 8 d’abril, i amb l’objectiu que els tarragonins puguin aprofundir en la tasca que porten a terme els diputats europeus, l’Oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques organitzaran un col·loqui amb Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE. El debat estarà moderat pel periodista Xavier Grasset, i tindrà lloc a les 12 hores a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.

  

Oficina de la UE a la ciutat
Aquests actes formen part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer l’oficina d’atenció a al ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar el web d’Europe Direct TGN o a les xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN, on es podrà seguir el debat amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.

II Simulació del Parlament Europeu a Tarragona

Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV promouen la II edició de la Simulació del Parlament Europeu on un centenar de ciutadans tindran l’oportunitat de fer les seves propostes i que aquestes siguin conegudes pels nostres representants al Parlament Europeu.

cartell_imatge

Quan?

La II Simulació del Parlament Europeu es durà a terme el proper dia 27 de març de 2015, a l’Aula Magna de la URV al campus Catalunya i serà presidida per Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu des de l’any 2006.

Per qui?

L’activitat comptarà amb la participació de 100 ciutadanes i ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, que faran les funcions d’eurodiputades i eurodiputats.

La participació a la II Simulació del Parlament Europeu està oberta a tots els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona. En el cas que els instituts vulguin participar-hi, els menors d’edat hauran d’anar acompanyats del tutor del seu centre escolar

Inscripció

Com funciona?

A la simulació, el Parlament Europeu estarà format per 100 eurodiputats i eurodiputades que es distribuiran equitativament en les diferents comissions creades:

  • Energia i medi ambient
  • Ciutadania
  • Formació i educació
  • Economia i treball

Cada comissió estarà dirigida per un dinamitzador i un assessor jurídic i entre els participants a cada comissió s’escollirà un portaveu i un ajudant de portaveu. Els dinamitzadors es comunicaran amb els membres de la seva comissió explicant quins són els temes que es poden tractar i amb la finalitat de consensuar el tema de debat en la sessió plenària i poder-ho treballar abans. A més, rebran informació i documentació que els pugui ser d’utilitat. L’ordre definitiu del dia de la Sessió Plenària serà lliurada a tots els participants i a la premsa, 72 hores abans de la simulació.

En finalitzar les reunions de les comissions se celebrarà una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i aquells ciutadans què hi vulguin assistir com a públic.

Inscripció

Programa de l’activitat (provisional)

8:30 h Arribada participants i recollida de la documentació a l’Aula Magna.
9:00 h Presentació de la jornada i breu explicació del seu funcionament, presentació de les comissions i assessors i dinamitzadors.
9:30 h Inici del treball de les comissions
11:00 h Pausa-cafè i temps per a redactar les propostes finals (dinamitzadors, assessors i portaveus)
11:30 h Debat dins de cada comissió sobre les propostes presentades a la resta
12:30 h Sessió Plenària
14:00 h Cloenda a càrrec de les autoritats

Després del Ple

Els acords adoptats a la II Simulació de Parlament Europeu es faran arribar l’actual Parlament Europeu a través de l’Oficina de d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona i els eurodiputats catalans.

 Inscripció

Direcció de l’activitat: Alfonso González (URV) i Marta Domènech (Europe Direct Tarragona)

Coordinador: Joaquim Millán (Eurolocal)

Responsable de l’organització tècnica: Azahara Sánchez

Organitzen: Europe Direct Tarragona i Facultat de Ciències Jurídiques de la URV

Col•laboren: Europe Direct Girona i Universitat de Girona

Amb el suport de: Ajuntament de Tarragona, Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Representació de la Comissió Europea a Barcelona