Entrades

Ferran Tarradellas: ‘Muchas cosas que nos afectan a diario se deciden en Bruselas’

Tarradellas, este jueves en Tarragona, donde participó en el diálogo ‘Connecta amb Europa’. FOTO: Pere Ferré

La Comisión Europea se acerca a la ciudadanía. El representante de este organismo en Barcelona admite que los ciudadanos ven las instituciones europeas como una realidad lejana.

A menos de cuatro meses para las elecciones al Parlamento Europeo, el director de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, Ferran Tarradellas, visitó este pasado jueves Tarragona para participar, junto al alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en el acto ‘Connecta amb Europa’.

¿Cuál es el objetivo de actos como el de este jueves en Tarragona?
Estamos en un año muy importante en la historia de la Unión Europea. Por primera vez, tenemos un Estado que –en vez de entrar- lo que quiere es salir. Tendremos las primeras elecciones con una Europa de 27 países y estamos en el momento de reflexionar qué Europa queremos para el futuro. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, quiere que la Europa del futuro no sea algo que se decida en una reunión a puerta cerrada, sino que sean los ciudadanos los que digan qué Europa quieren para los próximos 70 años. Este ciclo de diálogos los estamos haciendo por toda Europa.

¿Cree que la ciudadanía está suficientemente conectada con Europa y sus instituciones?
Hay que reconocer que hay gente que ve la UE como una realidad lejana. Es cierto que Bruselas está a más de 1.300 kilómetros, pero muchas veces las decisiones que se toman allí nos afectan a todos y, por lo tanto, si Mahoma no va a la montaña, la montaña tendrá que ir hasta Mahoma. Es lo que intentamos hacer desde la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, que si los ciudadanos piensan que la institución está lejos, que sea Europa la que vaya a visitarlos y los escuche.

En las últimas elecciones europeas la participación en España fue del 43,81%. ¿Cómo valora esta cifra?
No es una buena cifra. Sería buena si la participación hubiese sido del 75 o el 80%. Es importante decir que el Parlamento Europeo, al que tenemos el derecho de votar, y el Ejecutivo Comunitario tienen una influencia muy grande  en nuestras vidas. Muchas de las leyes que nos afectan diariamente son leyes europeas. Por ejemplo, el reglamento de protección de datos, el ‘rooming’ cuando nos movemos por otros países o la normativa europea de limpieza del aire y del agua que tiene que cumplir el Ayuntamiento de Tarragona. Es decir, hay muchas cosas que nos afectan a diario que no se deciden a nivel autonómico o estatal, sino en Bruselas. 

¿Cuáles son los grandes retos de la Unión Europea para la próxima legislatura?
Yo hablaría de retos y de oportunidades. Es cierto que tenemos retos, como por ejemplo el envejecimiento de la población en Europa, porque somos el continente más viejo del mundo y el mantenimiento del sistema de pensiones hay que revisarlo. También tenemos una gran oportunidad de que nuestro modelo económico se oriente hacia la economía verde o circular, que nos permita depender menos de recursos exteriores. Otro tema importante es nuestras relaciones con África. Todo el mundo habla sólo del tema inmigración cuando se refiere a África, pero estamos ante el continente más grande del mundo y puede ser que la llegada de africanos sea también positiva para el conjunto de la Unión  Europea. Debemos ser capaces de desarrollar una política de inmigración que dé oportunidades a las personas para que vengan si lo necesitan.  

¿Cómo se valora desde la UE el auge de partidos de extrema derecha?
Nos preocupa el aumento de los partidos euro escépticos y antieuropeos. Muchas veces coinciden con partidos extremos, tanto de derechas como de izquierdas. Nos preocupa porque a menudo estos partidos ofrecen soluciones fáciles a problemas que son muy complejos. En este momento de crisis, con la salida de Gran Bretaña de la Unión Europea, lo que necesitamos es estar muy unidos. 

¿Cree que acabará habiendo un Brexit duro? Si es así, ¿qué consecuencias puede tener para los intereses de la UE?
La Unión Europea está trabajando intensamente para evitar un Brexit duro. Pero hay que ser realistas y reconocer que esta posibilidad es real y estamos haciendo un esfuerzo grande para tomar medidas de contingencia. Un Brexit duro sería una muy mala noticia y tendría muchas consecuencias negativas. Desde que el Reino Unido decidió salirse de la Unión Europea siempre hemos querido encontrar una manera para que esto ocurra de la forma más ordenada posible, defendiendo los intereses de nuestros ciudadanos e intentando tener la mejor relación futura con el Reino Unido. Han sido dos años de negociaciones muy intensas y esperamos que este acuerdo se pueda ratificar. Pero esto es algo que no depende de nosotros.

¿Cómo valora la gestión de la crisis venezolana que se está haciendo desde la Unión Europea y desde España?
Sobre el tema de Venezuela prefiero no pronunciarme.

¿Cree que la cuestión catalana entrará de lleno en la programa campaña electoral europea?
La crisis entre Catalunya y el Estado español es una cuestión interna de un Estado miembro, donde la Unión Europea no tiene competencias. Por eso siempre hemos sido reacios a hacer cualquier comentario al respecto y en este caso tampoco lo haré. No somos indiferentes a lo que está pasando, pero no sería correcto por mi parte hablar de un tema sobre el que no tenemos competencias.

¿Pero existe preocupación en Bruselas por lo que está pasando en Catalunya?
Es evidente que es un tema que seguimos, como todo lo que pasa en el conjunto de la Unión Europea.

Aquesta entrevista ha estat realitzada per Joan Morales
i estat publicat amb data 10/02/19 al Diari de Tarragona

Tarragona aposta per l’Europa de les ciutats i les euroregions

Ciutats com Tarragona són el pilar fonamental del projecte europeu

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i Ferran Tarradellas, director de la CE a Barcelona, protagonistes del debat ciutadà.

Tarragona va connectar ahir amb Europa a través d’un diàleg ciutadà celebrat al Teatret del Serrallo amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. L’acte, a poc més de tres mesos de les eleccions europees del 26 de maig, va ser tota una invitació a la ciutadania tarragonina perquè #PensemEuropa i de fet part del públic va compartir en veu alta reflexions sobre el projecte europeu.

Les intervencions de l’alcalde i el representant de la Comissió van obrir el debat. Ballesteros es va mostrar un europeista convençut, tot i que no conformista, ja que “el camí per la construcció europea encara és llarg”, va dir. L’alcalde de Tarragona va reclamar un paper més actiu en polítiques socials, reconeixent “imperfeccions” i “algunes decepcions”, però decantant clarament la balança a favor del projecte europeu com a “model on tot el món es vol emmirallar, a favor dels drets, el progrés, les llibertats…”. L’alcalde de Tarragona va defensar una Europa “forta i cohesionada, cada vegada més federal, on guanyin cada vegada més pes les ciutats i les euroregions i on hi hagi una dissolució gradual i ordenada dels Estats”. Tot plegat per encaixar en el món global d’avui dia.

El representant de la Comissió Europea es va mostrar d’acord amb aquesta visió europeista de l’alcalde tarragoní, i amb la fórmula de més Europa i el paper que hi han de tenir les ciutats per fer front a la globalitat: “No podem anar sols per fer front als grans reptes globals que tenim per davant: canvi climàtic, robotització, impacte de les TIC, economia circular, manca de recursos naturals… Jugar en aquesta categoria global implica més Europa, un país sol és irrellevant, necessitem el lideratge europeu al món”.

Tarradellas va donar algunes dades per situar el públic en el nou ordre mundial que s’està configurant: “L’any 1900 el 25% de la població mundial era europea; en el  2018 som el 6%, i en el 2060 serem el 4% i cap país europeu tindrà més d’1% de la població mundial”. I una altra xifra per al debat europeu dels pròxims anys: “Som el continent més vell del món”. L’any 2030 els europeus tindrem una edat mitjana de 45 anys, mentre que a continents com Àfrica serà de 21 anys. Necessitarem població, el repte és que no vingui en patera sinó ordenar les polítiques migratòries per garantir l’estat del benestar europeu”. Una altra dada per al debat: ja avui el 42% del pressupost general de l’Estat es destina a pagar pensions, conseqüència de l’envelliment de la població.

26M: Europa depèn dels ciutadans europeus

Imatge del debat ciutadà #PensemEuropa, a Tarragona.

“El model europeu és molt atractiu per la resta del món; Europa té el 25% del PIB global, i en canvi representa el 50% de la despesa social. Però hi ha gent al món que no vol aquest model europeu. Preservar-lo depèn dels ciutadans europeus”, va dir el representant de la Comissió referint-se a la gran oportunitat que tenen els ciutadans d’escollir qui seran els seus representants en el Parlament Europeu, marcant la política europea dels anys vinents.

La cita és el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals, una coincidència que per Tarradellas representa “una oportunitat per al ciutadà” poder marcar el rumb de les dues administracions públiques més decisives en aquesta realitat global: la política europea i la que fan els ajuntaments. En aquest sentit, el representant de la UE creu que Europa pot coordinar, compartir bones pràctiques, lluitar contra les desigualtats transferint diners dels països rics al pobre com es fa amb els fons europeus, podrà defensar els nostres valors al món… “Però tampoc se li pot demanar solucionar-ho tot. Hi haurà decisions que s’hauran de prendre a l’àmbit local, on són coneixedors de la realitat del ciutadà”.

Lideratges i consensos europeus

Les polítiques europees ens afecten en el nostre dia a dia, el 26 de maig és una oportunitat pel ciutadà per decidir el futur d’Europa.

Per Ballesteros, “falta trobar lideratges europeus, no que vulguin manar sinó que siguin capaços de construir grans consensos i pactes per avançar en l’Europa dels ciutadans, de les ciutats i les euroregions, en l’Europa dels valors”. L’alcalde es va mostrar optimista, animant a la participació en els comicis europeus, tradicionalment una cita amb les urnes que registra l’índex de votants més baix a pesar que “les polítiques europees afecten en tot el que envolta el dia a dia dels ciutadans”, i va citar projectes estratègics pels tarragonins que són fruit de la política europea, com el Corredor del Mediterrani, la constitució de l’euroregió que ha de fer possible convertir Tarragona en una regió del Coneixement, la xarxa europea de ciutats Patrimoni Mundial, el suport a la formació i l’ocupació, l’emprenedoria, els intercanvis Erasmus, l’euro, el mercat energètic… “Europa és omnipresent a les nostres vides i tenim l’oportunitat de decidir-ne el rumb”, va afegir.

El debat, forma part del cicle “Connecta amb Europa: Diàlegs ciutadans 2019”,  i ha tingut lloc també les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Ciutadella i l’Hospitalet de Llobregat. Podeu seguir tota l’actualitat en  hashtag #PensemEuropa, i  podeu seguir  Europe Direct Tarragona al blog Directe a Europa i xarxes socials Facebook, Twitter o Instagram.

Participa en la consulta sobre el canvi d’horari d’estiu a la UE

La Comissió Europea té en marxa una consulta ciutadana sobre si cal mantenir o eliminar els canvis d’horari d’estiu i d’hivern en tots els Estats membre de la Unió, un debat en el qual poden participar també els ciutadans europeus a través d’aquest formulari web. Aquest procés participatiu s’emmarca en el debat actual sobre la conveniència d’avançar o endarrerir les agulles del rellotge dos cops l’any, el darrer diumenge de març i octubre, per aprofitar la llum diürna. Aquesta pràctica va ser adoptada per la majoria dels països europeus fa mig segle, per un millor funcionament del mercat intern, i al llarg dels anys ha quedat recollida en diverses directives comunitàries, que a més tenen en compte les tres diferents zones horàries de la UE.

A través d’aquest consulta, tot ciutadà europeu pot expressar la seva opinió sobre el tema, esgrimint raons com l’estalvi energètic, la salut o el funcionament del mercat interior europeu, entre d’altres. També es pot indicar quin seria l’horari preferit en cas que s’optés només per utilitzar un horari a l’any. La consulta estarà oberta fins al pròxim dijous 16 d’agost.

Trobareu més informació i l’accés per participar en aquesta consulta en aquest enllaç.

Guanya un interrail i descobreix Europa aquest estiu

15.000 joves de 18 anys de la UE podran guanyar un abonament interrail gràcies a la iniciativa #DiscoverEU.

Aquest estiu, descobreix els països de la Unió Europea fent interrail! Els joves dels països comunitaris que ja han complert els 18 anys tenen l’oportunitat aquest estiu d’accedir a un dels 15.000 abonaments que la Unió Europea (UE) posa a la seva disposició, dins la iniciativa DiscoverEU. La possibilitat de viatjar en tren arreu d’Europa coincideix amb la celebració, aquest any 2018, de molts actes extraordinaris dins l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Requisits per ser un dels afortunats
Per optar a un d’aquests abonaments els joves han de complir una sèrie de requisits: tenir 18 anys complerts l’1 de juliol del 2018 (és a dir, haver nascut entre el 2 de juliol de 1999 i 1 de juliol de 2000), tenir la nacionalitat d’un dels 28 Estats membres, disposar de Document nacional d’identitat o passaport, començar l’aventura en un dels 28 Estats membres de la UE, poder iniciar el viatge entre el 9 de juliol i el 30 de setembre de 2018, viatjar entre 1 i 30 dies, visitar 1 o fins a un màxim de 4 països comunitaris, visitar almenys un indret considerat Patrimoni Cultural i estar disposat a convertir-se en ambaixador de #DiscoverEU. A més, per aquells que viuen en una zona remota, o en una illa de la UE, s’inclouran transports alternatius per poder iniciar l’aventura interrail en el continent.

Sol·licitud per viatjar també amb amics
Compleixes els criteris? El procés de sol·licitud es fa a través d’aquesta pàgina web, i està obert des del 12 de juny fins al pròxim dimarts 26 de juny. A més, si no vols viatjar sol, pots aplicar conjuntament amb els teus amics, en grups d’un màxim de 5 persones. Trobaràs tots els detalls per fer aquesta sol·licitud al web. I ja pots començar a seguir #DiscoverEU a Facebook, Twitter i Instagram.

Des de EDTGN us desitgem molta sort!

Encara no ho tens clar?
Interrail és símbol de l’harmonització europea, que proporciona a tots els viatgers una experiència canviant de vida que reflecteix autènticament una Europa interconnectada i unida. Interrail permet als viatgers conèixer i connectar amb persones de diferents orígens, noves cultures i descobrir més sobre l’abundant història, diversitat i valors compartits d’Europa.

Altres programes europeus
EDTgn ha editat un tríptic sobre Mobilitat a la UE per als joves que vulguin conèixer les diferents possibilitats que ofereix la UE per sortir a l’estranger a viure una experiència formativa, laboral o de voluntariat.  Si ets jove i t’interessa alguna d’aquestes opcions no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

I recordeu de seguir el nostre blog EDTGN i xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram per estar al dia de les oportunitats que ofereix Europa per als joves.

EDTgn promou el debat per crear un llenguatge jurídic europeu estàndard

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona col·labora en l’organització, aquesta setmana, del Congrès Eurollenguatge en Dret Internacional Privat: Legislar, traduir i aplicar, que té lloc aquest dijous 14 de juny a Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu és reflexionar sobre la possible creació i repercussió d’un llenguatge jurídic europeu, estàndard, emmarcat en l’Àrea del Dret Privat. En el debat es té en compte la realitat de la Unió Europa (UE) com a sistema polític que legisla lleis, normatives i directives, que es treballen i es debaten a la Comissió i al Parlament Europeu, utilitzant les 24 llengües oficials. I és que cal tenir en compte que aquesta legislació europea es tradueix i s’aplica als 28 Estats membres, amb un impacte sobre més de 500.000 milions de ciutadans europeus.

En aquest escenari, el llenguatge jurídic, ja de per si complex i obert a la interpretació, encara és complica més i sorgeixen problemes de coherència de termes, diferències d’estils de redacció, coexistència amb altres normatives estatals, i interpretació inadequada en el context europeu en les diferents lleis. Tot plegat, complica l’aplicació de les  normatives comunes europees.

Estandarditzar el llenguatge jurídic
El Congrés, que es planteja com un fòrum interdisciplinari per al diàleg entre especialistes, indagarà en les problemàtiques plantejades i en els avantatges de la creació d’un llenguatge jurídic estàndard a nivell europeu, que a priori facilitaria els processos jurídics, les interpretacions del Tribunal Europeu de Justícia i donaria un pas més en la integració europea.

La cita està organitzada per l’Àrea de Dret Internacional Privat de la URV i també hi col·laboren el Departament de Dret Privat, processal i financer de la URV, el Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Consulta el programa detallat del congrés. I recordeu que per seguir tota l’actualitat sobre el Centre EDTGN al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Els tarragonins reflexionen “Per què ens qüestionem Europa?”

Bona resposta en la segona de les #euroterúlies de l’any amb Héctor Sánchez.

La Unió Europea (UE) necessita que se la qüestioni, i com a ciutadans europeus hem de ser crítics amb Europa per poder continuar avançant. Així de contundent va ser ahir Héctor Sánchez, politòleg, investigador del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB), expert en dinàmiques euromediterrànies, governança europea i nous moviments polítics, en la seva visita a Tarragona com a ponent de la segona eurotertúlia organitzada per Europe Direct Tarragona i la facultat de Ciències jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una seixantena de tarragonins van participar d’un interessant debat en el qual Sánchez va considerar “un error” que quan algú critica polítiques o decisions que es prenen a les institucions d’Europa se’l consideri un euroescèptic. De fet, per aquest investigador, cal que ens qüestionem i cal argumentar aquestes crítiques per tirar endavant. Ell mateix es va preguntar irònicament en veu alta si “quan es diu que Europa és la regió més desenvolupada del món, que li preguntin a Grècia”. I és que per al darrer convidat d’#eurotertúlies “la UE porta justificant la seva existència amb dos principis que són molt antics i que, amb matisos, no són veritat: la no guerra i que som la regió més desenvolupada del món”, uns principis que creu que queden molt lluny per a les noves generacions d’europeus.

No es qüestionen els valors europeus, sinó les seves polítiques
En la seva exposició, aquest expert polític va legitimitat que ens qüestionem Europa, deixant clar que per ell les institucions de govern europeu són “necessàries” però, en qualsevol cas, “són els ciutadans qui han de decidir-ho”. Segons la seva opinió, “dins d’Europa hi ha molts tipus d’eurocrítics, que el que es qüestionen són les elits tradicionals i temes i aspectes polítics, però no es qüestionen els valors ni la idea d’Europa en si”. Aquests eurocrítics “han d’entendre els mèrits de la UE, igual com els euroentusiastes han d’entendre que criticar a la UE és legítim i necessari. El dia que els dos sectors s’entenguin, avançarem”, sentencia.

Reptes de la UE

El convidat Héctor Sánchez acompanyat de la responsable del Centre Europe Direct Tarragona; Marta Domènech, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili; Alfonso González.

Segons ell, cal reivindicar “el pilar social d’Europa i el concepte que la UE no deixa desemparat ningú”, ja que “si Europa no protegeix els drets socials dels seus ciutadans, tindrem un problema”. Per Sánchez Europa té al davant dos reptes: “Saber escoltar els ciutadans i tenir una voluntat real de donar-los resposta; i crear mecanismes per gestionar les crítiques, partint de la visió que criticar no és ser euroescèptic”, sinó que són la manera d’avançar en un projecte comú.

Bona participació del públic
A mesura que avançava l’eurotertúlia i el debat, també amb intervencions del públic, Héctor Sánchez va admetre la falta d’una bona alternativa política, no referint-se als partits, sinó com a corrents ideològiques. Els assistents van mostrar-se crítics en el sentit positiu de la paraula, en un debat que va tocar temes de l’actualitat política, com les aspiracions d’independència de Catalunya, el Brexit, la crisi migratòria i la situació dels refugiats.

Si voleu participar en les #eurotertúlies, seguiu el blog d’Europe Direct Tarragona, on us podeu inscriure si esteu interessats a participar-hi. A més, també ens trobareu a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.

Alumnes 3r d’ESO de l’Institut del Morell aprenen sobre la Unió Europea amb EDTGN

Xerrada de la responsable del Centre Europe Direct TGN a l’Institut del Morell.

Conèixer el funcionament de la Unió Europea: com i quan es va crear, quants països membres formen part d’aquesta, quines són les institucions europees i com funcionen, qui fa les lleis europees, o quins drets tenim com ciutadans europeus i com s’apliquen.

Tot això els ho ha explicat la responsable del Centre Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, dins les activitats que organitza aquest centre europeu que l’Ajuntament de Tarragona te obert a la plaça Imperial Tàrraco. Aquest cop ha sigut per al centenar d’alumnes de 3er d’ESO de l’Institut del Morell, als que EDTgn els ha explicat la història i el context polític i institucional de la Unió, una realitat de la qual els estudiantes formen part.

Aprendre d’una manera diferent
I és que sabíeu que part de la legislació europea ens afecta cada dia? Els participants ho tenen clar i com a joves van reclamar que aquests puguin participar abans de la presa de decisions europees.

També va donar temps de conèixer i reflexionar sobre la carta dels drets fonamentals de la Unió europea que recull 6 drets: Solidaritat, Ciutadania, Justícia, Dignitat, Llibertat i Igualtat.

En aquest punt, els estudiants del Morell van reivindicar una major igualtat real entre homes i dones a la Unió, començant pels seus líders, ja que segons els joves “quan veus les fotos dels que manen majoritàriament són homes, i això cal canviar-ho”.

Eurobaròmetre: creix la confiança en la UE i l’Eurocambra

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

La CE i el BEI presenten les oportunitats del Pla Juncker a pimes i administracions tarragonines

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.