Entrades

Eurobaròmetre: creix la confiança en la UE i l’Eurocambra

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

La CE i el BEI presenten les oportunitats del Pla Juncker a pimes i administracions tarragonines

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.

Tarragona participa en el seminari de cloenda del projecte Youth in Europe a Reykjavík

La Universitat de Reykjavík va acollir, els dies 11 i 12 de maig, la cloenda oficial del projecte Youth in Europe, en el qual han participat nou països en l’edició 2015-2017: Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia, Islàndia i Espanya. En aquesta ocasió es van avaluar els resultats del projecte en cadascun dels països participants, les properes fases a implementar i també la manera com es pot continuar treballant plegats.

La capital tarragonina, a través del Servei de Prevenció de les Addiccions i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi, que en la seva última enquesta del 2015 analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona han participat 2.058 joves de tots els seus instituts, i d’aquesta manera s’ha convertit en la ciutat que ha aportat més dades de tots els països participants en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant, la mostra és gairebé del 100%.

La meitat dels adolescents tarragonins admet haver-se emborratxat alguna vegada

Els resultats de l’enquesta han estat analitzats en profunditat per la Càtedra d’Inclusió Social i el Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció del professor emèrit Oriol Romaní. Un estudi que revela que gairebé la meitat dels adolescents de Tarragona (47,8%) admet haver-se emborratxat alguna vegada a la vida, i només el 23% no ha consumit mai alcohol. En aquest sentit, Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. Així, a més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.

En aquests moments, els resultats estan preparats per ser presentats a cada centre escolar que va participar en l’enquesta. A partir de les dades per centres i per barris es constituiran els fòrums participatius, amb totes i tots els agents claus del territori, per tal d’estudiar conjuntament les mesures preventives a implementar per aconseguir disminuir l’accés dels joves a les begudes alcohòliques i retardar l’edat d’inici en el consum, que se situa entorn dels 14 anys.

De Tarragona al món

El projecte ha tingut una important cobertura mediàtica arrel d’un article aparegut al diari digital britànic The Independent. Moltes ciutats s’han interessat pel projecte, tant catalanes com d’arreu de l’estat espanyol, així com països llatinoamericans com Equador, Bolívia, Brasil, Argentina o Xile, entre d’altres. De fet, el govern xilè ha convidat el Servei de Prevenció tarragoní a participar en el seminari “Niños y adolescentes libres de alcohol y drogas. Un método comprobado para nuestros barrios”, que tindrà lloc a Santiago de Xile el dijous 24 d’agost del 2017.

Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i patrocinadors com la farmacèutica Actavis Group. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al període 2017-2019, així com el nou Planet Youth que es desenvoluparà a Llatinoamèrica.

Consulta aquí més informació sobre Youth in Europe.

Recupera en aquest enllaç els resultats de l’enquesta tarragonina.

Inscripcions obertes per a una jornada sobre inversions i oportunitats de creixement a Europa

Clica per descarregar el programa de l’activitat.

Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, la Unió Europea ha patit les conseqüències d’uns nivells d’inversió massa baixos. Està clar, doncs, que cal fer un esforç a escala europea per contrarestar aquesta tendència i tornar a situar Europa en el camí de la recuperació econòmica.

Per aprofundir en aquesta qüestió dijous 25 de maig, a partir de les 9 del matí, la Cambra de Comerç de Tarragona acollirà la jornada #investEU “El Pla d’Inversions per a Europa: oportunitats de creixement”. Una sessió organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’European Investment Bank, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta per a la qual cal inscriure’s prèviament en aquest enllaç.

Hi assistiran Ann Westman, economista sènior a la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Alberto Barragán, cap de l’oficina del Grup Banc Europeu d’Inversions a Espanya; o Rosario Casero, subdirectora d’estratègia i avaluació de l’Instituto Oficial de Crédito (ICO).

Entre els aspectes que de ben segur es posaran sobre la taula, hi ha el Centre Europeu d’Assessorament per a la Inversió, el Portal Europeu de Projectes d’Inversió, els préstecs a través d’intermediaris financers o l’Enterprise Europe Network.

Tot plegat per oferir opcions de creixement a Europa que, justament, inverteixin la tendència a la baixa de les inversions per impulsar la creació d’ocupació i la recuperació econòmica, a més de donar suport a les inversions que millorin la competitivitat europea i a aquelles que contribueixin a facilitar la construcció d’un mercat únic més ben interconnectat.

En aquest enllaç us podeu inscriure a la jornada.

També podeu descarregar el programa de l’activitat.

Alumnes de l’escola El Miracle celebren el Dia d’Europa i aprenen sobre la UE amb una “Fira de turisme”

“Viure Europa d’una forma pràctica i ensenyar als alumnes no només des de la part històrica o política, sinó des d’un vessant d’intel·ligències múltiples: amb olors, literatura, música, gastronomia…”. Amb aquestes paraules explica la directora de l’escola El Miracle de Tarragona, Araceli Luque, com ha estat el projecte de la “Fira de turisme” de la UE que els alumnes de 6è de primària han treballat des de principi de curs.

A més, aquest dimarts, i en el marc de les activitats programades per commemorar el Dia d’Europa, tots els escolars de primària del centre han participat en un acte per celebrar l’efemèride. Un esdeveniment presidit per Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, i Montserrat Fortuny, directora de l’IMET, en què els nois i noies més grans han exposat el seu projecte, els alumnes de 3r han interpretat l’Himne d’Europa en flauta, i representants de diverses classes han mostrat cartells amb els valors d’Europa, que també han treballat a l’aula.

Una fira multidisciplinar

Després de l’acte, els alumnes de 6è han mostrat a la comunitat educativa tota la feina realitzada al llarg del curs amb la preparació de la seva fira. El Ricard s’ha encarregat d’explicar els detalls del projecte, amb el qual han après sobre la Unió Europea i els seus valors i símbols, a la vegada que han aprofundit en la gastronomia, els monuments, el relleu o les tradicions de cadascun dels Estats membres. “Hem treballat en grup, amb els amics, i hem après molt perquè ha estat com un joc”, reconeix.

Cada grup ha abordat els detalls d’un país: Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit, i n’ha elaborat un estand. En cadascuna d’aquestes parades hi havia la bandera, un tríptic amb la informació més important de l’Estat, pòsters per jugar amb els monuments més coneguts del país, tastos de la gastronomia típica o, fins i tot, la seva música tradicional. Així, pizzes, truita de patates, formatges, te i pastes o frankfurts han omplert els passadissos d’El Miracle per una tarda, juntament amb una Torre Eiffel feta amb un bolígraf 3D; una taula d’aromes de la UE amb cafè, xocolata o lavanda; una mostra de sevillanes; o música de clarinet, violí o piano…

Roca assegura que, amb projectes com aquest, “es confirma que El Miracle té un projecte educatiu consolidat, que ha implicat tota la comunitat educativa, des dels alumnes als pares passant per tot el professorat”. Alhora creu que potencia “la creativitat, la participació, el treball en equip…” i es felicita per “la bona feina realitzada”.

Programació del Dia d’Europa

Però les activitats del Dia d’Europa encara no han acabat, i és que van començar ja fa dies, i s’allargaran fins al cap de setmana. A més, els autobusos de l’EMT circulen, durant tota la jornada, amb la bandera de la Unió Europea ben visible als seus vehicles, i la façana de l’Ajuntament de Tarragona s’il·luminarà, aquest vespre, de color blau.

Consulta la resta d’activitats en aquest apartat de la nostra pàgina.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La Unió Europea està de celebració

Malina Gaianu

Malina E. Gaianu és estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS).

El 2017 és un any de celebració pel bloc europeu. Per començar, perquè es compleix el 60è aniversari del Tractat de Roma, que ha donat lloc al que coneixem avui dia com la Unió Europea. Segonament, perquè el programa Erasmus (actualment Erasmus+) compleix el seu 30è aniversari des que es va implementar. I en darrer lloc, perquè l’1 de gener de 2017 es va celebrar el 10è aniversari de l’adhesió de Romania a la Unió Europea (UE).

Ja ha passat una dècada d’aquest fet i Romania (igual que els altres Estats membres de la UE) compta amb representants en totes les institucions europees i els seus ciutadans gaudeixen dels drets que li atorga la ciutadania europea. Així mateix, el romanès s’ha convertit en llengua oficial de la Unió.

No obstant això, les relacions Romania-UE van començar a principis dels anys 90 amb la firma de l’Acord Europeu d’Associació. El 1995, Romania va sol·licitar la seva adhesió a la Unió Europea. Quatre anys més tard, es va decidir obrir les negociacions en el marc del Consell Europeu d’Hèlsinki, però aquestes no van començar fins al 2000. El Parlament Europeu, el 2005, va donar llum verda a l’adhesió de Romania (i també de Bulgària) i, posteriorment, la Comissió Europea va emetre un informe positiu respecte aquest fet. Finalment, el Consell Europeu va confirmar que Romania entraria a formar part de la UE a partir de l’1 de gener del 2007. Recordo fa deu anys quan la meva ciutat natal, Sibiu, es va vestir de gala per rebre el premi de Capital Cultural Europea sota el lema Ciutat de Cultura, ciutat de cultures.

Pels que encara no coneixen el meu país, aquest es localitza a l’est d’Europa, a unes tres hores amb avió des de Barcelona. Gràcies al romanès Henri Coanda –que va ser pioner en aerodinàmica i el constructor del primer avió de reacció del món–, ara podem utilitzar aquest mitjà de transport. La seva capital és Bucarest (està situada a la mateixa latitud que Venècia o Bordeus). Els Carpats travessen el centre del país (també es coneixen com els Alps de Transsilvània). Després de la novel·la de Bram Stoker Dràcula, publicada el 1897, Transsilvània es va associar a una zona de vampirs. El riu Danubi acaba el seu viatge –després de travessar vuit països– al Mar Negre, formant un dels aiguamolls amb més biodiversitat al món al Delta del Danubi.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS)

El Parlament Europeu fixa les seves condicions per al Brexit

BrexitEls eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.

La resolució adoptada pel Ple del Parlament Europeu adverteix contra qualsevol intent de vincular un futur acord econòmic entre la UE i el Regne Unit a qüestions de seguretat i descarta una relació econòmica “a la carta”, basada en acords sectorials, en particular pel que fa als serveis financers.

El Parlament deixa clar que la pertinença al mercat interior i a la unió duanera implica l’acceptació de la llibertat de moviment de béns, capitals, serveis i persones, així com la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’aportació al pressupost i l’adhesió a la política comercial comuna.

El text diu que només després d’aconseguir “avenços substancials” en les converses per a l’acord de retirada, podran començar les negociacions sobre possibles disposicions transitòries. En qualsevol cas, els acords transitoris no es podran estendre més enllà de tres anys.

Finalment, el Parlament emfatitza que un acord sobre la futura relació només podrà concloure després de la sortida de la Unió.

Eleccions avançades al Regne Unit

Pocs dies després del ple, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat eleccions avançades al parlament britànic per al 8 de juny. May fa nou mesos que és al càrrec, després d’haver agafat el relleu de David Cameron, que va dimitir després de la victòria del Brexit en el referèndum del juny passat. Segons la primera ministra, la decisió mira de buscar unitat, per tal que durant el procés de negociació del Brexit amb la UE, hi hagi estabilitat i un lideratge fort.

Derecho de Asilo: investigación, estudio y análisis político, social y jurídico

Jorge Regidor és jurista i col·laborador d’Europe Direct Tarragona.

El derecho de asilo es un derecho humano reconocible y de obligatorio cumplimiento para todos los Estados que estén obligados en la medida que tengan firmados Convenios Internacionales sobre la materia. Es uno de los derechos humanos más antiguos de la humanidad, ya que desde la edad media se produjeron numerosas oleadas de perseguidos por motivos religiosos o territoriales.

Da lugar al principio de inmunidad, por la cuál una persona deber ser siempre respetada y no violentada. Debe definirse como una protección que presta un Estado en su territorio a personas que no son nacionales suyos y que llegan a él perseguidas por motivos políticos u de otra índole, y que se hallan en situación de grave peligro individual en el Estado de procedencia o, en términos de derecho internacional, Estado perseguidor.

En definitiva, un refugiado es una persona que se ha visto abocada a llevar a cabo un desplazamiento forzoso de su país por haber sufrido graves violaciones de derechos humanos debido a la descomposición de las instituciones democráticas, la proliferación de agentes no estatales perseguidores, la diversidad de diferentes formas de criminalidad, problemas económicos, conflictos bélicos y otras e infinidades formas de persecución y de violación sistemática de los derechos humanos.

A nivel normativo, la regulación genérica del derecho de asilo se halla en el Art. 14 de la DUDH “en caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo y a disfrutar de él, en cualquier país. Este derecho no podrá ser invocado contra una acción judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propósitos y principios de las Naciones Unidas”.

La problemática de los refugiados en guerras y conflictos de África, más conocidos como refugiados en masa, los desplazados por terrorismo, el caso de los refugiados haitianos en las costas de Alta mar en los EEUU, el desastre humanitario que significó en conflicto de la ex-Yugoslavia, los kurdos, los refugiados palestinos con apoyo jurídico de la UNRWA (oficina de socorro para la ayuda de Palestina), los casos de refugiados medioambientales debido al cambio climático o los últimos refugiados en Italia de Libia y Túnez y los actuales refugiados que provienen de Siria son muchos de los diferentes casos que existen a nivel mundial.

Desde los gobiernos actuales se debe fomentar la política de asilo desde la perspectiva de facilitar, promover y ayudar al interesado a solicitar sin temor una petición de y reforzar ante los gobiernos las garantías de asistencia jurídica gratuita en el acceso al procedimiento y durante el mismo.

Jorge Regidor Sánchez

Jurista, col·laborador d’Europe Direct Tarragona